La llibertat d'expressió és aquell dret que tot ésser humà ha de gaudir, d'expressar lliurement les seves opinions, ser capaços de publicar-les o comunicar-les i que, al seu torn, la resta de les persones les respectin.
En l'article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans i en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics s'expressa que s'ha de garantir aquest dret ja que és elemental perquè qualsevol ésser humà sigui capaç de realitzar-se i desenvolupar-se degudament. Les constitucions de cada país democràtic també inclouen a aquest dret humà, també conegut com a dret fonamental.
Es diu que la llibertat d'expressió és un mitjà elemental per a la difusió d'idees i per al descobriment de qualsevol veritat. No hi ha cap dubte que aquest dret humà és necessari perquè les persones puguin prendre coneixement de l'entorn que els envolta i del món en general, ja que seran capaços d'intercanviar idees i d'aprendre mitjançant la comunicació lliure amb els altres. Podríem dir llavors que la llibertat d'expressió és la capacitat de poder formular idees i, al mateix temps, poder donar-les a conèixer.
La llibertat ha estat sempre un concepte relatiu, tolerada pel poder i la societat de diferents maneres al llarg de la història. Actualment, a Espanya hi ha un greu deteriorament de la llibertat d'expressió, de fet n'hi havia molta més fa 60 anys que ara. Estem en un moment d'un puritanisme repressor d'un agafar-se-la amb paper de fumar que és que no es pot fer broma de res, i no ho dic pel cas de Dani Mateo i els seus mocs a la bandera espanyola, que no deixa de ser un gag de mal gust, com molts altres, Boadella havia ensenyat el cul amb una estelada, o se n'havia enfotut de la Moreneta a la tele, o Ana Morgade fa cinc anys tambè es va mocar amb una bandera espanyola. 
I em pregunto si es pot imaginar que a la televisió actual s'emetés una sèrie com Pippi Calzaslargas o els Joves, o fins i tot Enredo (SOAP). Pocs acudits podrien explicar la majoria d'humoristes de fa uns anys; em vaig dedicar a revisar Autopista d'en Perich, i la meitat dels aforismes a dia d'avui no es podrien publicar, per masclistes, racistes o homòfobs, i és que aquest puritanisme retrògrad està lligat i relacionat a l'ideari de PP, C, sota Vox, perquè no deixa de ser 'fals puritanisme' o sigui fariseisme en estat pur, el que no ens porta a bon port. Un puritanisme molt relacionat amb les dites 'xarxes', aquestes que cremen per res i que sent i representant una ínfima part dels ciutadans, influeixen en fets com el comentat, amb la seva intransigència i crispació permanent.
O tolerem com a societat la llibertat d'expressió ens agradi o no, ens afecti o no, o tenim un problema, un problema que ens porta cap a una dictadura de l'estupidesa, en la que en certa manera ja hi estem instal·lats.