Avui és dissabte, i em sento alleujat, he superat el Black Friday. Malgrat el bombardeig publicitari, de la propaganda que vomitaven radios, teles i diaris, he resistit, no he comprat res.
I si no he comprat res és perquè no necesito res. Almenys, res que no pugui adquirir qualsevol altre dia de la setmana, o del mes vinent. Sembla prou clar que l’estratègia consisteix no tant a aconseguir que comprem com a crear-nos la necessitat de comprar, fins i tot creant-no's un sentiment de culpa si no ho fem. Si no compres el divendres estaràs fora del cercle virtuós, no estaràs en la onda. Mentida. Si no compres aquest divendres és perquè no et dona la gana, o perquè has comprat amb temps el que necessitaves, o perquè ho faràs en dies venidors. O quan el vingui de gust, i no perquè t’intimidi el discurs amenaçador de la Publicitat: “¡Compra! ¡Compra! ¡Compra!” . I jo, per no comprar, ahir no vaig aprofitar per quedar-me unes sabates que estaven d'oferta al Carrefour, les compraré quan hi torni el mes vinent.
Ah! i no us feu il·lusions, que el Black Friday no s'ha acabat, que aqui el més beneït fa submarins que suren, i com aquell que no vol, allarguen la cosa, avui dissabte i demà diumenge, continúa el Black Friday..., demà obre el Corte Inglés, Ikea, el sumsum i el corda, de fet, empalmaran amb el Cyber Monday que és dilluns vinent i de Monday a Monday i tiro per què em toca, amb el Green Monday que és el 12 de desembre. I és que mira que en són de beneits aquests ciutadans moderns, seguidors fidels de la nova religió, la compra compulsiva en directe o bé on line, que fa fe fi.
Te hacen comprar cosas que no necesitas con dinero que no tienes.
ResponEliminasalut
La veritat és que es una satisfacció quant compres algo que necessites o que t,agrada molt i penso que aquesta gràcia de tenir allò que vols es perd quant tens de tot i més. Només per això crec que està bé comprar quant algo et fa molta gràcia o quant en tens necessitat perquè per exemple les sabates, aquelles sabates que les vas comprar perquè t,encantaven ja estan fetes malver. Jo com totes les dones crec que m,agrada comprar roba però no sóc gens aclaparadora compro realment el que em fa falta i pel meu cumple o per reis llavors si que em compro aquella peça que vull tenir perquè m,encanta i la tinc al cap fa dies o mesos. Alguna il-lusio s,ha de tenir, O al menys a mí m,agrada comprar amb aquest sentiment crec que si compres compulsivament aquesta il-lusio al final es perd.
ResponEliminaPetonets, Puigcarbo.
A mi la roba me la compra la Nuri, de fet ja em coneix els gustos. Dit això, el que fas tu és el correcte, el que hauria de ser.
EliminaSALUT.
Venga hombre,tener una tarjeta negra,de aquellas que no tienes que cubrir y usarla a tope,eso es lo más de lo más.
EliminaMe siento en un banco del Paseo de Gracia y observo como salen de las tiendas,señoras(árabes),con muchas bolsas,que supongo con ropa,bolsos y zapatos carísimos(por lo que se ve en los escaparates),luego al restaurante y después al hotel de 5 estrellas.Sueño,que soy el que las espera en el hotel y paga sus tarjetas.
Sueños de seductor de moras de la morería. Las tarjetas negras llevan a la trena.
EliminaDurante la cena con amigos pensaba: De las esposas y esposos de los escritores ni se habla. En tu caso, la Nuri te conoce bien y te cuida -así nos lo has dicho- y seguro que te inyecta vitalidad. Mientras tanto tú -también nos lo has dicho- reclamas soledad y aislamiento total con el resto del mundo. ¿Qué habría sido de ella sin tener que convivir con un espectro durante largos períodos? ¿Qué serías tú, poeta, sin ella? ¿De qué forma habrías desarrollado tu necesario egotismo como escritor? En algunos poemas tuyos aparece ella. Los más bonitos.
ResponEliminaCreo que para convivir bien es necesario tener espacios propios de aislamiento, de hecho se puede vivir juntos y separados a la vez. Sin ella, seguramente yo no habría hecho nada ni habría sido nada, si es que he sido alguna cosa, pero al menos lo he intentado. Una mujer en la vida de uno es el motor que lo mueve todo.
ResponElimina