Avui és dissabte, i em sento alleujat, he superat el Black Friday. Malgrat el bombardeig publicitari, de la propaganda que vomitaven radios, teles i diaris, he resistit, no he comprat res.  
I si no he comprat res és perquè no necesito res. Almenys, res que no pugui adquirir qualsevol altre dia de la setmana, o del mes vinent. Sembla prou clar que l’estratègia consisteix no tant a aconseguir que comprem com a crear-nos la necessitat de comprar, fins i tot creant-no's un sentiment de culpa si no ho fem. Si no compres el divendres estaràs fora del cercle virtuós, no estaràs en la onda. Mentida. Si no compres aquest divendres és perquè no et dona la gana, o perquè has comprat amb temps el que necessitaves, o perquè ho faràs en dies venidors. O quan el vingui de gust, i no perquè t’intimidi el discurs amenaçador de la Publicitat: “¡Compra! ¡Compra! ¡Compra!” . I jo, per no comprar, ahir no  vaig aprofitar per quedar-me unes sabates que estaven d'oferta al Carrefour, les compraré quan hi torni el mes vinent.
Ah! i no us feu il·lusions, que el Black Friday no s'ha acabat, que aqui el més beneït fa submarins que suren, i com aquell que no vol, allarguen la cosa, avui dissabte i demà diumenge, continúa el Black Friday..., demà obre el Corte Inglés, Ikea, el sumsum i el corda, de fet, empalmaran amb el Cyber Monday que és dilluns vinent i de  Monday a Monday i tiro per què em toca, amb el Green Monday que és el 12 de desembre. I és que mira que en són de beneits aquests ciutadans moderns, seguidors fidels de la nova religió, la compra compulsiva en directe o bé on line, que fa fe fi.