ÚLTIMS ESCRITS:
A1

SOBRE LES VIRTUTS DEL CAGAR



Avui és el dia mundial del vàter, ara mateix a TV3 estan parlant de femtes (de merda) i de merda o femta anava aquest escrit publicat al 2011 i que m'abelleix recuperar en un dia tan assenyalat com el d'avui. 
En  un país tan escatològic com el nostre, el dia mundial del vàter sona a provocació per parlar de les virtuts del cagar.

SOBRE LES VIRTUTS DEL CAGAR


Gràcias a l'amic Josep Maria Valls que m'ho ha escanejat, us puc oferir aquests poemes d'en Macari Cagané, dins del seu discurs pronunciat a la càtedra  de cagatoria de la Universitat d'Ensumalanca. 
Discurs editat per la reconeguda editorial Diarrea. Si us agrada, podeu retallar-ho i fer-vos un llibret. Hi ha qui li agrada endur-se'n quelcom per llegir quan va a arrugar la cara, i que millor que endur-se'n uns poemes que parlen de les virtuts del cagar.






« PREV
NEXT »

5 comentaris

  1. Ummmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm
    M´agrada ¡

    ResponElimina
  2. Un clàssic, fa temps que es pot descarregar a la xarxa i sencer o en fragments era un text que havia escoltat recitar sovint per part de la gent gran del meu temps jove, al costat de coses més dramàtiques com ara 'El plat de fusta'. Ja s'ha escrit força sobre la tendència escatològica i caganera dels catalans que sovint era una sortida alliberadora en temps en els quals la cosa sexual era prohibida i amagada. Per arrodonir la temàtica us oferesc el text d'una antiga cançoneta popular: En Baldiri puja al terrat/ amb un pot de merda al cap/ ai si fossin més claretes/ en podríem fer pastetes/ Bon cagar, bon cagar/ mal de vendre fa passar. Per cert, cada dia s'esberla més això de què a les pelis no vegis gent fent les seves necessitats, un exemple és la divertida sèrie 'Arde Madrid'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va arribar al 2011, pero el pare ja me n'havia parlat fa temps. S'ha perdut aquesta escatologia versaire, com s'han perdut tantes coses. Són els signes dels temps suposo, la modernitat - diuen -. No he començar a veure Arde Madrid, però la tinc a la llista, me n'han parlat molt bé.

      Salut

      Elimina
  3. Recuerdo,esa lectura, en aquel bachillerato de los cincuenta,en castellano.Con esa rima corta y sencilla.Pero me reía más con las versiones de Don Juan Tenorio."Don Juan ,don Juan la puntita nada más,que soy virgen....".Con 12 añitos,en segundo ya nos ilusionaba el sexo y más que todos eramos machotes(al menos lo aparentábamos).

    ResponElimina
    Respostes
    1. i no te sabias: el Marques de Figaró, amo de castells i grutes i cent mil cases de putes....., creo que era de Pitarra, como la conquista erótico bullanguera de Mallorca por el rei lo Jaume I, del que tengo un LP que grabó la Trinca con dibujos de el perich.

      Elimina