El jutjat d'instrucció número 2 de Barcelona va reobrir el passat més d'abril el cas de la desaparició de Caroline del Valle, una adolescent de 14 anys que es va esfumar una matinada, la de dissabte 14 al diumenge 15 de març del 2015, enfront d'una discoteca de la Zona Hermètica de Sabadell. La investigació policial, a càrrec de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra, va encallar i el jutge, en veure com la causa es refredava sense que aparegués cap pista, va decidir arxivar provisionalment. Va ser a petició de la família, que es va reobrir a l'abril, per un període d'un any i mig. 18 mesos per trobar a Caroline.
L'advocada Vanesa González, que defensa els interessos de la família, creu que els recursos destinats a resoldre aquest cas han "estat manifestament insuficients". Potser "perquè no ha tingut la repercussió mediàtica que mereixia", sosté. Isabel també retreu als policies que podrien fer més. Però llevat que la trobin, tot semblarà poc. És una mare esgotada de conjugar els verbs en passat, en futur i, gairebé sempre, en condicional.I aquesta és la questió, la repercussió mediàtica que han tingut altres casos com el de Diana Quer o Laura Luengo, que el de Caroline del Valle no ha tingut. El perquè uns casos tenen molt ressó i altres no, se m'escapa, suposo que depén del moment o de les possibilitats que hi vegin els carronyaires del mitjans televisius de treure-hi suc. En parlen aquí.
L'advocada Vanesa González, que defensa els interessos de la família, creu que els recursos destinats a resoldre aquest cas han "estat manifestament insuficients". Potser "perquè no ha tingut la repercussió mediàtica que mereixia", sosté. Isabel també retreu als policies que podrien fer més. Però llevat que la trobin, tot semblarà poc. És una mare esgotada de conjugar els verbs en passat, en futur i, gairebé sempre, en condicional.I aquesta és la questió, la repercussió mediàtica que han tingut altres casos com el de Diana Quer o Laura Luengo, que el de Caroline del Valle no ha tingut. El perquè uns casos tenen molt ressó i altres no, se m'escapa, suposo que depén del moment o de les possibilitats que hi vegin els carronyaires del mitjans televisius de treure-hi suc. En parlen aquí.
El més terrible és la indefensió dels pares, sense saber on és la seva filla, com el cas de Cristina Bergua que no crec la trobin mai, i tants altres i que ens podria passar a qualsevol de nosaltres, pares o avis.
A les cunetes i camps del país no nomès hi han enterrats els assassinats de la Guerra Civil, tambè hi ha adolescents, noies,(noies, no nois) gairebé nenes desaparegudes que no es desenterraran mai ni se'n sabrà mai més res d'elles.
A les cunetes i camps del país no nomès hi han enterrats els assassinats de la Guerra Civil, tambè hi ha adolescents, noies,(noies, no nois) gairebé nenes desaparegudes que no es desenterraran mai ni se'n sabrà mai més res d'elles.
.png "English"){kind=small}
27 Comentaris
Cuando se me dice que "en otros lados de la península pasa lo mismo", me da escalofríos.
ResponEliminaNos hemos acostumbrado al "tu más o por lo menos igual"; al la banalidad y a medirlo todo politicamente.
Todos los habitantes de nuestra tierra se merecen los máximos recursos de nuestra tierra, máxime cuando los casos son de esta índole. Trata de blancas, maltrato infantil, violaciones, desalojos...y todos los másximos recursos de nuestra tierra salen de optimizarlos , priorizarlos y administarlos correctamente, para eso hemos elegido un aforo de 135 congresistas en la Ciudadela, con sus A8 , sus chóferes y sus tarjetas Visa oro.
De esto también debemos de sentirnos cuanto menos avergonzados, tenemos nuestra proporcional parte de culpa.
Estem dins la societat de la banalització de la desgracia aliena, y si passa lluny encara pitjor. Aixó si, ahir 2000 persones manifestant-se per un gos que va matar un policia municipal, en unes circunstancies que encara no s'han aclarit del tot i hi ha dubtes raonables sobre el comportament del gos i del seu amo, un eslové.
ResponEliminaSALUT
No se, pero cuando oigo algo de esto, me da miedo por mis hijos... Se que las posibilidades son mínimas, pero da miedo. Debe ser muy difícil encontrar pistas de estas personas desaparecidas, las meten en un coche y en dos días están en Rumania (por ejemplo) sin dejar rastro y da miedo.
ResponEliminaNo se si se habran dedicado medios o no, pero supongo que los guardias para estos casos son sensibles... aunque eso si, si sale en TV se gana mucho...
En la Guerra se cometieron muchas tropelías, pero muchas y creo que la mayoría no se resolverán nunca..
Lo del perro de marras, sinceramente.. pienso que no hay más idiotas porque no hay más sitio, si el Guardia le pego un tiro, supongo que sera porque le ataco, que los guardias no van pegando tiros a los perros alegremente ¿que tenia que hacer? ¿dejarse morder?, mucho idiota, pero mucho...
Un saludo
Hay casos a los que se les da una atención mediática desmesurada en comparación con otros. En cuanto al perro estoy contigo, la policía no anda disparando a los perros por que si. Además leí que este mismo perro ya habia atacado hace unos meses a una persona.
ResponEliminaTengo mi experiencia(por viejo):
ResponEliminaHace 30 años,mi hijo de unos doce,no volvía a casa,era invierno y sobre las 10 de la noche decidimos ir a una comisaría,en la puerta el poli de guardia,después de hablar con él durante un buen rato,la comisaría se ve que ya estaba cerrada(?),nos convenció para que esperáramos más tiempo,nos fuimos para casa,pero con mal cuerpo,de que aquello no era correcto.Cuando llegamos,el niño estaba en la puerta,llorando y nos dijo que unos chicos grandes le habían robado una raqueta de tenis con la que jugaba en un jardín próximo(la raqueta era cara),ese era el motivo que le hizo no volver a su hora.Por supuesto,mi mujer lloraba como una Magdalena y no paraba de darle besos.
Pero siempre me ha quedado la preocupación de que no hice bien,por hacer caso al guardia desganado de la puerta.
Pienso,que hoy día habrá un protocolo,que se ponga en marcha de inmediato y no habra un guardia irresponsable,que te echa para casa y siga con su cigarro.
No lo sé, en el fondo más que de protocolos, depende del guardia que te toque.
ResponEliminaDejadme decid lo que pienso, aunque lo que escriba suene a rancio. Yo entiendo a Daniel (Temujin), entiendo por sus hijos que los considero míos (son niños); entiendo el escrito agónico de Francesc (tiene nietos..e hijas, coño, Miquel...¡); entiendo a CAR en su Esplugues , con su bici, con sus sueños y con sus hijas y nietos...e intento entenderme, porque ME soy complejo.
ResponEliminaCuando pongo una crítica del GOBIERNO de BARCELONA (Ay untamiento, Generalitat o Diputación), la pongo porque están cobrando por arreglar la mierda en la que vivimos en nuestras ciudades, las catalanas, ME DA POR CULO, MUCHO POR CULO, que se me conteste que en las otras partes de España pasa lo mismo.
ME DA POR CULO.
Y me da por culo porque me la envainan sin vaselina, o sea, que por aquí pagamos dobles y triples sueldos para que se optimicen los recursos, se sepan repartir, se tengan A8 y prebendas de visa oro pero que no se signifique lo que sucede en otros pagos peninsulares, pero a la hora de la verdad me saltan que no culpemos a Catalunya. Y así mezclamos la mierda con el GPS. No toquemos lo nuestro porque mierda hay en todos lados, se me está diciendo.
Pues a comer nuestra mierda y a no pedir explicaciones, y ya está. Así, todos estos hijos de la gran puta que nos han esquilmado, robado, estafado, mentido, CATALANS, AIXÓ SI, continuen con su puto sueldo, su puta farsa y sus comisiones y sueldos Nescafé.
Que el 2019 venga con sentido comúm, al menos.
Una abraçada.
No te res a veure amb el Govern de la ciutat Miquel, en el cas de Caroline cal preguntar-se que feia una nena d 14 anys en una disco l i ja se que les nostres filles també hi anàven amb aquesta edat. Però l'Ajuntament aqui no hi te res a veure ni fer. Com no sigui demanar més el DNI a les zones d'oci. Però no ñes la solució al problema.
ResponEliminaKeep calm!
Perdona, pero no puedo con ciertas especulaciones y "no sólo pasa en nuestra ciudad"..porque si en nuestra ciudad tenemos un problema de seguro habrá que resolverlo, pero no comparándolo con el resto de la península.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUna dura represión que no existe, violar a tu nieto te sale por 11 años, que saben que no se cumplirán.
EliminaUn pedódilo o un pederasta tiene que ser aislado de la sociedad para siempre.
Pienso que no es culpa de nadie, nada más que el que perpetra esa salvajada, pero Miquel, creo que hace referencia a que cuando hay algo malo siempre se mira hacia afuera, sin embargo esa mirada no va hacia afuera cuando lo que se reivindica es algo bueno que ya esta en otros sitios hace tiempo.
ResponEliminaEstas cosas seguirán pasando, lo queramos o no, precaución e inteligencia para nuestros hijos y que el demente que las hace, no pueda volver a hacerlas.
Un saludo
Justo a eso hago referencia.
EliminaNos quitamos las pulgas diciendo que en los demás lugares pasa lo mismo...¿y?,
Después empezamos a deshojar la margarita ...la culpa no es del Ay untamiento...Permisos de espectáculo, aforos, vigilancia particular a cargo de la empresa, cedúlas de habitabilidad de los locales, vigilancia urbana, carnet de identidad impidiendo la entrada a menores, cámaras de vigilancia, mínimo de guardias de seguridad por aforo, inspectores de la Generalitat velando por el total cumplimiento de lo reglado .. Si esto se llevara a la práctica al igual pasaba lo mismo, pero al igual no y así con lo que dependiera del Estado central.
...
Aixó ja hi és Miquel, mai són suficients les mesures pero s'en prenen, i no es pot donar tota la culpa ni passar la responsabilitat a la generalitat o l'Ajuntament, la seguretat es cosa de tots també...
EliminaDaniel: pasa, ha pasado y seguirá pasando, y poco se puede hacer para evitarlo, no es un problema de cultura ni de formación, es el puto ser humano masculino con sus miserias, sus vergonzantes miserias.
ResponEliminaTambé hi ha nens desapareguts, no tan sols nenes, tot i que potser siguin menys, l'antic cas del nen pintor de Málaga ha quedat sempre sense resoldre. No crec que sigui banal dir que 'passa a tot arreu', reflecteix un problema global i que des de la proximitat tan sols es pot entomar a mitges. Per exemple, molts nens d'aquests que trobem sols per la ciutat van lligats al fet de com Europa entoma el tema dels refugiats o dels qui marxen dels seus països per moltes causes. Es el que dius, Francesc, allò que preocupa es que tot plegat respon al fet del mal al món, que existeix, ha existit i, per desgràcia, existirà. I el pitjor és que a nivell individual hi podem fer poca cosa.
ResponEliminaSi, però els nens són menys, i llevat de casos com aquest del nen pintor, sol ser que s'en va de casa, fixa't amb un detall, dels 300 i escaig migrants que anàven a l'Open Arms, 139 eren menors que anaven sols, pero això no ens preocupa més que una gossa que va matar un policia municipal.
EliminaPreocupar-nos tant per la pròpia família també ens hauria de semblar poc solidari, la veritat. Valdria més no tenir fills, si no volem patir. Fins i tot en el cas de malalties, deficiències i la resta escolto allò de 'per què m'havia de passar a mi?', i és que quan passa als altres no és el mateix i potser ha de ser així, per pura supervivència. En tot cas no tinc massa preocupació pel futur de l'espècie ni per coses com ara el canvi climàtic, el futur és imprevisible i no hi podem fer res.
ResponEliminael canvi i el climàtic va fent la seva, amb nosaltres o sense i suposo que si que serà un problema, pero s'acabarà resolent, és una questio d'adaptar-se i com no saps mai si et diuen la veritat o et volen posar la por al cos, no t'ho acabes de creure. Recorda que a l'any 2000 ja no hi havia d'haver reserves de petroli segons deien i ja ho veus. Passarà el que hagi de pasar com ha succeit sempre des del començament.
ResponEliminasalut
No sempre els dolents venen de fora, recentment hi ha hagut dos casos de nens maltractats -un nen i una nena- pel seu pare i els pares se n'han sortit amb unes condemnes molt minses. I no crec en culpes individuals, jo no tinc la culpa de què una família envii els fills adolescents a guanyar-se la vida a l'altra costat del món o de què un pervertit faci barbaritats. Per altra banda s'ha de dir que la policia no és infalible i que no és senzill esbrinar el que ha passat, en el cas de la pobra Bergua es van fer molts esforços i em consta que el cas no està tancat del tot, en realitat mai no ho estan, del tot, en ocasions la policia pensa que sap qui va ser però si no hi ha proves concretes no pot actuar, i a sobre els jutges també són com són i hi ha de tot, prou que ho sabem per aquí. Que hi ha coses que passen a tot arreu però que algú estigui un any a la presó condicional per un delicte que no és de sang potser passa més als catalans, i no és paranoia.
ResponEliminaI un avi que violaba el net, crec que a Saragossa, de fet la majoria de casos de pederastia són dins l'entorn familiar, diuen els que hi entenen. També hi ha el cas Marta del Castillo que tampoc s'ha acabat de resoldre, pero que no està tancat.
EliminaI, evidentment, pel que sigui, hi ha crims més mediàtics que no pas uns altres, per molts motius,quan un disbarat es repeteix en poc temps ja no genera tanta informació mediàtica, però en això sí que crec que té culpa la gent que consumeix aquests programes sensacionalistes, com els que compraven El Caso en d'altres èpoques. Els càstigs tampoc no fan que els delictes disminueixin, això sí que està comprovat. Pot semblar que no ve al cas però no som dels països amb més violència, precisament, encara que tenim poca autoestima, la veritat, els espanyols, en general, catalans inclosos de tant en tant.
ResponEliminaJo recordo de petit el cas de Maria Goretti, i 'el Caso' que de fet avui en dia serie l'equivalent al TN de telecinco d'en Pìqueras
EliminaNo estic d'acord amb aquestes crítiques a l'ajuntament o a la generalitat i a que no es pugui dir que hi ha indrets hispànics on les coses van pitjor, és allò de que l'ajuntament té la culpa fins de que plogui. Crec que també es fan coses bé i no és tan senzill, encara menys quan els dos darrers equips de govern, de signe diferent, han estat en minoria. Qui tingui coneguts que hagin treballat en algun ajuntament m'entendrà.
ResponEliminaPer altra banda, a totes les professions hi ha de tot i no tohom està sempre 'a punt' o d'humor, quan et trobes amb algú eficient i pencaire, amb l'ajuntament o la institució que sigui que hi hagi al darrere, les coses funcionen (metge, poli, educador social, assistenta social o mestre), malauradament és així i tots hem tingut errades, m'imagino, a no sé que sigueu tots perfectes, és clar.
ResponEliminai crec que sí que es pot comparar, ja que els recursos són comparables i també compten... i els humans som si fa no fa a tot arreu.
ResponEliminaCal tenir en compte que a Espanya és un dels llocs del planeta on hi ha menys morts per assassinat a l'any.
Elimina