El jutjat d'instrucció número 2 de Barcelona va reobrir el passat més d'abril el cas de la desaparició de Caroline del Valle, una adolescent de 14 anys que es va esfumar una matinada, la de dissabte 14 al diumenge 15 de març del 2015, enfront d'una discoteca de la Zona Hermètica de Sabadell. La investigació policial, a càrrec de la Unitat Central de Persones Desaparegudes dels Mossos d'Esquadra, va encallar i el jutge, en veure com la causa es refredava sense que aparegués cap pista, va decidir arxivar provisionalment. Va ser a petició de la família, que es va reobrir a l'abril, per un període d'un any i mig. 18 mesos per trobar a Caroline. 
L'advocada Vanesa González, que defensa els interessos de la família, creu que els recursos destinats a resoldre aquest cas han "estat manifestament insuficients". Potser "perquè no ha tingut la repercussió mediàtica que mereixia", sosté. Isabel també retreu als policies que podrien fer més. Però llevat que la trobin, tot semblarà poc. És una mare esgotada de conjugar els verbs en passat, en futur i, gairebé sempre, en condicional.I aquesta és la questió, la repercussió mediàtica que han tingut altres casos com el de Diana Quer o Laura Luengo, que el de Caroline del Valle no ha tingut. El perquè uns casos tenen molt ressó i altres no, se m'escapa, suposo que depén del moment o de les possibilitats que hi vegin els carronyaires del mitjans televisius de treure-hi suc.  En parlen aquí.
El més terrible és la indefensió dels pares, sense saber on és la seva filla, com el cas de Cristina Bergua que no crec la trobin mai, i tants altres i que ens podria passar a qualsevol de nosaltres, pares o avis. 
A les cunetes i camps del país no nomès hi han enterrats els assassinats de la Guerra Civil, tambè hi ha adolescents, noies,(noies, no nois) gairebé nenes desaparegudes que no es desenterraran mai ni se'n sabrà mai més res d'elles.