Cada època ha tingut les seves malalties. Segons Byung-Chul Han, en el passat eren degudes als bacteris o virus, però en el segle XXI, les malalties són neuronals: depressió, trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat, trastorn límit de la personalitat o la síndrome de desgast ocupacional. El motiu d'aquestes malalties es deu a l'excés de positivitat, és a dir, a la llibertat de poder fer el que un vulgui. La desaparició del que és viral implica la desaparició de l'alteritat; el que ataca a l'home no ve de l'exterior, sinó del seu interior.
Al llarg de la societat del cansament, Byung-Chul Han va desenvolupant de manera senzilla la idea de la violència de la positivitat, que es tradueix en violència neuronal, una violència saturativa i exhaustiva, i com a conseqüència d'ella, en la modernitat tardana, l'home pateix un sobreescalfament del jo.
Malgrat tot, a vegades es produeixen situacions de realisme màgic, que fan recuperar la fé en l'espècie:
.
Demà a la feina proposaré el ball Mary Poppins... Contra la sindrome del desgast jajaaj i encara no és dilluns però ja ho té aixo els diumenges..encara que em dura el temps d,atravessar la porta del despatx..després ja tot és un síndrome necessari..
ResponEliminala música es de Sonrisas y Lágrimas Gemma, pero a que es guapo el flash mob?
ResponEliminaMolt la veritat, la veu molt bonica. Sonrisas y lágrimas la tinc en vhs el meu avi me les passa a poc a poc a DVD.
ResponElimina