La sensació d'inseguretat als carrers provocada per l'increment de l'activitat delictiva, sumada a la manca d'efectius policials, empeny els municipis a buscar fórmules per garantir l'assossec dels seus veïns. Un d'aquests recursos és la recuperació de la figura del sereno, el vigilant nocturn que des de finals del segle XVIII fins a primers del XX era una figura popular a l'administració municipal. Ara, dos municipis catalans, Santa Coloma de Gramenet i Premià de Dalt, impulsen iniciatives en aquest sentit.
Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma, va presentar ahir el nou servei de serens de la ciutat que estarà format per 18 persones -dos encarregats i 16 serenos- que patrullaran per parelles mixtes. La intenció és crear entorns de confiança i millorar la sensació de seguretat al veïnat. "La seguretat no només està vinculada a la policia ia la prevenció del delicte, sinó que es tracta de generar entorns amables". Els serens colomencs s'identificaran amb uns armilles grogues i passejaran pels barris des de les onze de la nit fins a les set del matí En aquest projecte, l'Ajuntament invertirà 400.000 euros anuals. lavanguardia.com
No aclareixen si aquests serenos aniran armats o no, encara que el fet que vagin en parella és tranquil·litzador per a la seva integritat física. De totes maneres, ja som al lloc de sempre; els ajuntaments han de posar diners per solucionar un problema que és d'ells, però que la solució hauria de posar-la l'Administració, que dirà que no té diners ni prou efectiu de mossos, bla, bla, bla, pero caldria recordar-li a l'administració que en té, uns quants gastant diners a Brussel·les i uns altres a California.
El fet d'incorporar els serenos per vigilar els carrers no deixa de ser un fracàs de la mateix societat, però sobre tot del Govern de la generalitat, clar que tenim al President i la resta de personal enfeinats amb les seves cosetes, pressupost amunt i pressupost avall, uns pressupostos que com va dir l'intel·lectual Pepe Borrell, els nacionalistes acabarien aprovant, encara que no sé, no sé, barbaritsts com les comeses ahir per la Policia espanyola a Girona detenint alcaldes, activistes i periodistes per la face, pels seus sants collons, no ajuden gens. Veure'm.
El fet d'incorporar els serenos per vigilar els carrers no deixa de ser un fracàs de la mateix societat, però sobre tot del Govern de la generalitat, clar que tenim al President i la resta de personal enfeinats amb les seves cosetes, pressupost amunt i pressupost avall, uns pressupostos que com va dir l'intel·lectual Pepe Borrell, els nacionalistes acabarien aprovant, encara que no sé, no sé, barbaritsts com les comeses ahir per la Policia espanyola a Girona detenint alcaldes, activistes i periodistes per la face, pels seus sants collons, no ajuden gens. Veure'm.
11 Comentaris
Todos los días escucho en la radio a una empresa de alarmas anunciarse, eso dice algo. No se, aqui, en el pueblo donde yo vivo, tenemos "a la Fidela" que no es sereno, pero se entera de todo, ecológico y barato. DE lo demás no se, ya estoy hasta los huevos de todos, así que me mejor me callo.
ResponEliminaUn saludo
Daniel, cierto es que hay muchos robos organizados, sobre todo en zonas rurales, lejos de la gran ciudad, cierto es que no hay suficiente dotación de mossos d'esquedra, pero también es cierto que se acercan elecciones municipales.
ResponEliminasaludos
Des de fa molts anys escolto que tornarem als envasos retornables i als serenos i vigilants o 'policies de barri'... Me sé todos los cuentos.
ResponEliminaDonde yo vivo hay ocho-diez guardias civiles que tienen vigilar pueblos que distan más de 40 kms de largo por otros 20-25 de ancho, ya me dirás tú los hombres lo que pueden hacer. Un día me encontré uno robando en mi casa y le dije: "Lo que saques a medias" y claro el hombre se fue...
ResponEliminaUn saludo
eres cómplice del chorizillo que robaba en tu casa. Tu aún no has visto a la guardia civil con sus tabardos y el tricornio a pié por las carreteras. Eran otros tiempos.
ResponEliminaS'acosten eleccions municipals Júlia. Podriem recuperar tambè l'agutzil amb la seva trompeta: Tururuuuut 'SE HACE SABER, POR ORDEN DEL SEÑOR ALCALDE.....'
ResponEliminaEstoy de la mierda de Securitas Direc hasta el moño:
ResponEliminaVecinaaa , ¿que le ha pasao ?..¿ le han robado?...noooo pero me ha dicho la Encarnita que a una vecina suya le comento su prima que a la hija de la Antonia le entraron por el balcón...así que por si acaso me pongo una alarma sin compromiso....NO QUIERO SER LA ÚNICA DEL BARRIO QIE ESTÉ SIN ALARMA (sic en esta parte).
A esta empresa , que se encarga de acojonar cada día por la cadena Ser una y otra y otra vez, te aseguro que le multaba. Esto si que genera alarma social.
Salut
El que dius Miquel, son molt pesats i acolloneixen al personal. A banda, si volen entrar a robar, entren, uns veïns es van gastar molts calers en una porta blindada i els hi varen entrar igual, varen acabar tapiant la porta amb totxos, ara l'han venut i hi ha una etiqueta d'una companyia d'assegurances de robatori.
ResponEliminaSi mal no recuerdo,los serenos se ganaban la vida con las propinas de los parroquianos,se fueron cuando la violencia callejera ya no los respetaban.La mayoría eran de pluriempleo(muy corriente en el XX),así que se fueron a su casa a dormir a la misma hora que la "parienta".Si se instauran,nada tendrán que ver con aquellos serenos,En Madrid eran gallegos,con gorra de plato,y una especie de abrigo que ocultaban las llaves de las casas,algunas de hierro grandes.Amables,solo verlos en la noche ya te daban seguridad,En Sevilla hasta te acompañaban a la puerta del piso,si eras chica y se lo pedías,según me decía mi novia,que solía llegar tarde a su casa.Para este asunto,Francesc,eran tiempos más amables y mejores.
ResponEliminaYo creo que se acabaron los serenos cuando se pusieron los porteros automáticos en las viviendas. Yo, aún recuerdo al sereno venir por navidad con la tarjeta para sacarse el aguinaldo.
ResponEliminaSi CAR RES; en Barcelona, sobre los años 60, acompañaban a las personas a su casa de madrugada, siempre dando un repicón en el suelo con el bastón de madera.
ResponEliminaLas personas les llamaban y ellos acudían prestos y las chicas iban de calle a calle siempre acompañados por ellos. Yo llegué a conocerlos. Los del barrio del Raval tenían su asentamiento en la entrada de la calle La Cera, frente Escolapios. Empezaban a las 10 de la noche y hasta las 6 de la mañana, porque a esa hora todo quisqui ya iba a trabajar.
Eran toda una institución.