La Colla de Sabadell, coneguda també com grup de La Mirada i, popularment, com el “Coro” de Santa Rita, va representar, segurament, la concentració més gran de talent que s’hagi pogut reunir mai, en un col·lectiu, a Sabadell. Uns quants joves, tots ells escriptors, poetes o artistes, de l’àmbit de l’Acadèmia de Belles Arts, fugint de l’academicisme vuitcentista, antic i avorrit, i, amb l’intent d’abraçar les noves idees noucentistes, van ajuntar-se per dur a terme tot un seguit d’actes i escenificacions que, de vegades, rallaven la provocació. Amb el seu humor àcid, burlesc i satíric volien fuetejar la societat massa endormiscada, satisfeta i ensopida. Era un grup ben heterogeni, però el fet que tots ells fossin de bona família feia malpensar la resta de la societat. Com si només fossin uns bohemis irresponsables. El temps i els fets van demostrar que no era pas així. La primera creació va ser la Fulla Salau, una fulla setmanal, amb textos crítics, que repartien gratuïtament els diumenges al matí. Els responsables eren els germans Trabal, Antoni Avellaneda, Joaquim Figuerola, Lluís Parcerissa i Pere Valls. Corria l’any 1916. La Colla de Sabadell pròpiament dita, però, va ser creada l’any 1918, inicialment per Francesc Trabal, Joan Oliver, Lluís Parcerissa, Antoni Vila Arrufat, Ricard Marlet i Josep M. Trabal, més tard s’hi van incorporar Armand Obiols, Joan Garriga i Miquel Carreras. L’any 1919 van celebrar l’acta fundacional del grup amb una acampada a la Font del Saüc, a Sant Llorenç del Munt. L’any 1920 van posar en marxa l’Associació de Música i començaven a fer soroll entre la intel·lectualitat ciutadana. Aquell mateix any van protagonitzar el segon gran muntatge a la Cala Pola a Tossa de Mar. La tercera gran escenografia va ser al Casino del Senyors, un pis del carrer dels Gitanos on es van reunir durant uns quants anys. Enguany es celebra el centenari de la fundació de la Colla de Sabadell, aqui i aquí podeu trobar més informació.

“Estem voltats de pocavergonyes” - Joan Oliver ens recorda que l’any 1919, Sabadell, “la nostra petita pàtria, era una ciutat atrafegada i sorruda, trista i rica”. I una colla de joves intel·lectuals i artistes es van plantejar “remoure tanta monotonia” amb dos tipus d’accions que es movien entre l’humor provocatiu i l’activisme cultural. Les seves iniciatives, al llarg dels anys vint del segle passat, faran que Sabadell visqui un dels períodes més brillants de la seva història.
I tot va començar amb una mena de campament muntat al mes de juliol de 1919 a la font del Saüc, a tocar de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Van convertir aquella acció en una mena de performance avantguardista. Alhora, a finals de 1919, la conferència “La música i les ciutats solitàries” de Francesc Trabal es convertia en el detonant de l’Associació de Música de Sabadell.
La Colla estava liderada pels escriptors Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols; però també hi van tenir una presència important els artistes Antoni Vila Arrufat i Ricard Marlet, el periodista Lluís Parcerisa, l’advocat Josep M. Trabal, el filòsof Miquel Carreras i el farmacèutic Joan Garriga. El seu lema: “Estem voltats de pocavergonyes”. Al costat de la pràctica d’un humor descordat i crític, sobretot al Diari de Sabadell, la Colla es va implicar en empreses de gran ambició cultural, com les Edicions La Mirada.