La visita de la senyora Inés i el seu seguici de palmeros  a Waterloo, és la visita de la rancúnia i la intransigència, i és sobretot la visita oportunista d'una mentidera compulsiva, d'una arribista sense escrupuls, de fet en la linia del seu partit que d'això i només d'això viu, car darrere hi ha la buidor de la seva aportació de contingut polític. La Senyora Inés del alma suya, que representa, sembla, o es veu que és el cap de l'oposició al parlament de Catalunya, ha estat incapaç en tot el que protem d'exercici de fer una sola proposta en positiu, tot el seu capital polític s'ha limitat a unes quantes posturetes acompanyades de lletrerets i res més.
Quan dic que és una mentidera, no ho dic per qué si, diu Doña Inés, que Puigdemont és un fugitiu de la Justicia i que el seu exili daurat el paguem entre tots els ciutadans, i aixó és mentida, no està reclamat per cap ens judicial i la seva estada a Waterloo ja sabem qui la paga i no som els ciutadans de Catalunya, el que m'agradaria saber és aquest viatge seu a Waterloo i de tota la patuleia que l'ha acompanya't, qui l'ha pagat. Nosaltres potser?, o els de l'IBEX?.
La portade la casa de Waterloo estaba oberta
Com deia l'altre dia un senyor a qui li preguntaven per la relació entre Albert Rivera i la cantant Malu: que follen, que follen mucho y así dejaran de dar la lata. Ja ho saps Inés, més clar no ho podia dir el senyor. 
Ah! nomès una apreciació semàntica, quina és la república que no existeix Doña Inés?, en la pancarta no s'especifica quina és, i en genèric la república si que existeix, fa segles que existeix la república, encara que potser vostè en la seva ignorància ho desconeix. Per aquest viatge no feien falta tantes alforges ni tanta rancunia.
SBD - 24/02/2019