Les fotografies de llocs abandonats provoquen fascinació. A qui les mira i a qui les realitza. De fet, és una pràctica fotogràfica molt comú que fins i tot té nom. És coneguda com a urbex (urban exploration) i inclou l’exploració no només de zones abandonades sinó també industrials i allunyades dels nuclis urbans. Tot amb una norma clara: pots fotografiar però no pots tocar res.
La inquietant bellesa de la música que ja mai sonarà, és l'obra del fotògraf R. Thiery, a la recerca d'aquests instruments sense amo, ell mateix ho explica a Traveler de com es va inciar en això: "Al sud de França, en un castell abandonat, vaig trobar un piano oblidat allà per 2014", aquest va ser el moment en què aquest pianista i fotògraf es va adonar que podia unir les seves dues passions en un sol projecte, Requiem pour pianos, una bella i inquietant sèrie que ha captat l'interès de gairebé 16.000 usuaris d'Instagram. Els pianos abandonats de Romain Thiery "Poques coses havien resistit l'atac del temps i dels saquejadors, exceptuant aquell preciós instrument. Impressionant i alhora incongruent, allà hi era. En un lloc on la gràcia, el luxe i la noblesa havia regnat", recorda l'artista. "Les meves fotografies pretenen mostrar aquesta arrogant bellesa, que relega qualsevol que no sigui el piano al fons de la imatge", diu Thiery. I l'efecte resulta completament cert; en aquesta galeria, podreu comprovar-ho. VEURE LES FOTOS.
La inquietant bellesa de la música que ja mai sonarà, és l'obra del fotògraf R. Thiery, a la recerca d'aquests instruments sense amo, ell mateix ho explica a Traveler de com es va inciar en això: "Al sud de França, en un castell abandonat, vaig trobar un piano oblidat allà per 2014", aquest va ser el moment en què aquest pianista i fotògraf es va adonar que podia unir les seves dues passions en un sol projecte, Requiem pour pianos, una bella i inquietant sèrie que ha captat l'interès de gairebé 16.000 usuaris d'Instagram. Els pianos abandonats de Romain Thiery "Poques coses havien resistit l'atac del temps i dels saquejadors, exceptuant aquell preciós instrument. Impressionant i alhora incongruent, allà hi era. En un lloc on la gràcia, el luxe i la noblesa havia regnat", recorda l'artista. "Les meves fotografies pretenen mostrar aquesta arrogant bellesa, que relega qualsevol que no sigui el piano al fons de la imatge", diu Thiery. I l'efecte resulta completament cert; en aquesta galeria, podreu comprovar-ho. VEURE LES FOTOS.
4 Comentaris
Yo he visto pianos ardiendo mas allá de las puertas de Tannhauser.
ResponEliminaMolt interessant.
ResponEliminaVaig saber d,ell per una revista i em va agradar, europa es molt bon lloc vaig pensar, al cap i la fi els saquejadors s,emporten el que poden endur-se que no es tot ni el més important.. però als amants del piano, de la seva expressió la sessió de fotos commou, un piano callat commou.
ResponEliminaÉs com un gatet abandonat, genera tendressa, però no és tan fàcil emportar-se un piano a casa. La meva filla petita ja en tindría 4 de pianos a casa.
ResponElimina