El dia 27 de gener va fer 80 anys de l'entrada de les tropes dels nacionals a Sabadell, puc imaginar la sensació de frustració, d'impotencia, de derrota de la majoria de la població en aquell moment, de tristesa per tot el perdut i l'incert panorama que se'ls presentaba per davant, la postguerra, pitjor encara que la guerra. Haig de confesar que veient avui les imatges del trasllat a Madrid dels polític@s i ciutadans empresonats primer pels mossos y després per la Guardia Civil, en un definitiu adéu a la unilateralitat, he tingut la mateixa sensació que debien tenir els sabadellencs fa 80 anys, una sensació d'impotencia, de frustració, de derrota, de ràbia, perquè en ambdos casos totes aquestes sensacions no tenen a veure amb si hom és o no independentista, és una questió de dignitat, de la dignitat de tot un poble, una dignitat perduda, trepitjada, i no només per l'Estat espanyol...