Fa anys vàrem anar amb uns quants a Londres, i quan dic fa anys em refereixo als 80's, quan les persones no viatjavem tant com ara. Una de les coses que ens va sorprendre, va ser que a les escales mecàniques la gent que es deixava portar es situava a la dreta per donar pas als qui impacients avançaven esperitats per l'esquerra, fins i tot donant empentes i apartant de mala manera als qui com nosaltres no sabiem d'aquesta costum que vàrem pensar era cosa nomès dels londinencs. Passa el mateix als aeroports en que hi ha aquestes cintes transportadores que ara ja sabem que els que no tenim pressa o som lògics ens hem de situar a la dreta per donar par als esverats de la ruta.
Intentant aplicar el sentit comú, el més raonable semblaria que si es té pressa és pujar per les escales de tota la vida, graó rere graó, car les mecàniques són no per la gent que té pressa, sinó pels còmodes, o els que tenen dificultats de moviment.
D'aixó va aquest article d'una enginyera de la Univesitat Estatal de Mississippi, Lesley Strawderman, que en tenir poca feina s'ha dedicar a pentinar aquest gat de les escales. Ah! pels que no sàpiguen exactament com s'ha de pujar una escala no mecànica, aquí van unes instruccions de Don Julio.
ATURAR-SE O CAMINAR. QUÈ ÉS MILLOR EN UNA ESCALA MECÀNICA?
"Quan regeix la impaciència, els vianants tenim per costum prendre el carril esquerre de l'escala mecànica per pujar caminant. A la carretera, la normativa així ho indica. L'esquerre és per avançament. Què passa en el trànsit de vianants? I si la millor opció fos quedar-se quiet? La realitat mostra que apliquem la mateixa regla que en un vehicle. Els passatgers més lents usen la meitat dreta del graó per deixar que la resta continuï. Lesley Strawderman, una enginyera de la Universitat Estatal de Mississippi, als Estats Units, analitza en The Conversation què seria més eficient per al flux de persones, si un carril per caminar i un altre per a romandre quiet o tots dos per estar dret.
Intentant aplicar el sentit comú, el més raonable semblaria que si es té pressa és pujar per les escales de tota la vida, graó rere graó, car les mecàniques són no per la gent que té pressa, sinó pels còmodes, o els que tenen dificultats de moviment.
D'aixó va aquest article d'una enginyera de la Univesitat Estatal de Mississippi, Lesley Strawderman, que en tenir poca feina s'ha dedicar a pentinar aquest gat de les escales. Ah! pels que no sàpiguen exactament com s'ha de pujar una escala no mecànica, aquí van unes instruccions de Don Julio.
ATURAR-SE O CAMINAR. QUÈ ÉS MILLOR EN UNA ESCALA MECÀNICA?
"Quan regeix la impaciència, els vianants tenim per costum prendre el carril esquerre de l'escala mecànica per pujar caminant. A la carretera, la normativa així ho indica. L'esquerre és per avançament. Què passa en el trànsit de vianants? I si la millor opció fos quedar-se quiet? La realitat mostra que apliquem la mateixa regla que en un vehicle. Els passatgers més lents usen la meitat dreta del graó per deixar que la resta continuï. Lesley Strawderman, una enginyera de la Universitat Estatal de Mississippi, als Estats Units, analitza en The Conversation què seria més eficient per al flux de persones, si un carril per caminar i un altre per a romandre quiet o tots dos per estar dret.
Una investigació en una estació de metro londinenc va valorar aquesta qüestió partint d'una observació: el 74,9% dels vianants solen parar-se a l'escala mecànica habitualment congestionada. La decisió va ser prohibir el moviment dels usuaris, el que va propiciar que més gent pogués moure's per l'estació en la mateixa quantitat de temps. Per Strawderman, una escala mecànica d'alta eficiència és aquella que té el major rendiment. És a dir, que transporta al major nombre de persones al seu destí ".
Quan els dissenyadors planifiquen espais com carreteres i edificis, consideren l'espai necessari per a cada persona en l'entorn. Aquest espai necessari varia depenent de com s'utilitzi. "Per a un vianant, la zona de seguretat descriu quant espai necessita una persona per sentir-se còmoda, i canvia segons l'activitat. Algú de peu necessita, de mitjana, una mica més de 0,3m² d'espai, mentre que un vianant que camina necessita més de 0,75m². Això vol dir que una cosa tan restringit com és una escala mecànica pot albergar còmodament més del doble de vianants en peu que caminant ", indica l'enginyera.
No obstant això, la polèmica està sembrada. Permetre que la gent camini per l'esquerra fa que alguns individus avancin més ràpid, tot i reduir la capacitat de l'escala. Alhora, la varietat de velocitats dels caminants dificulta l'eficiència.
Els enginyers consideren a molts vianants en una àrea com una multitud d'alta densitat. En aquestes situacions, els vianants tendeixen a caminar molt més poc a poc que quan estan en un espai obert o de baixa densitat. Aquesta lentitud es deu, segons Strawderman, tant a la manca d'espai com a la necessitat que cada vianant prengui decisions: He d'accelerar? ¿Anar més a poc a poc? ¿Passar a aquesta persona? ¿Només esperar? "Aquest aclaparador compendi d'interrogants pot portar al fet que els vianants es comportin com els que els envolten, cosa que resulta menys esgotador mentalment", diu. La conclusió d'aquesta enginyera és "Aturis a banda i banda de l'escala mecànica. Els altres l'imitaran ". Encara que no sembli massa lògic, ella està convençuda que aquesta actitud ajudarà a tots a arribar abans al seu destí." - quo.es
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
Creo que si no vas a andar debes permanecer a la derecha y el que quiera ir más rapido que adelante, porque si bien es cierto que ocupa más espacio lo hace durante mucho menos tiempo. Mira que hay gente que no tiene nada mejor que hacer...
ResponEliminaUn saludo
Si tienen prisa, que suban por las escaleras de toda la vida, las escaleras mecánicas son para vagos y maleantes.
EliminaCuando hay poca gente,sí se puede tener la gentileza de ponerse a la derecha y dejar pasar,pero cuando hay mucha no se puede ser gentil,se impone el relleno del espacio de una forma natural. Siguiendo la teoría del caos o la primera ley de los gases,las partículas de forma natural ocupan todo el espacio del recipiente.No hay más que mirar las hormigas,se adaptan al espacio al caminar,tomando decisiones continuamente.Lo que ya es más problemático y peligroso, son los caminantes que no dejan de mirar el móvil,su espacio vital es mayor van haciendo eses,que no cumplen ninguna ley física,bueno una, terminan chocando con el ciclista que va por la acera,en una atracción fatal y miras que lo ves venir y tratas de evitarlo,pero imposible.Me pasa lo mismo cuando voy de noche y enciendo el faro,lo tengo que apagar por su efecto hipnotizador,que sienten muchas personas.Me vienen de frente miran el faro y lo siguen haga los movimientos que haga,vamos que me tengo que volver a parar. Conclusión, espacios diferentes para las distintas formas de movilidad,ya existen en muchas partes y señalados,incluso para los que van con móvil.
ResponEliminaEn la China, igual que el carril bici, hace ya 5 años que hay un carril móbil para los zombies del tecleo compulsivo.
ResponEliminahttps://kollonades.blogspot.com/2014/09/addictes-als-mobils-tenen-el-seu-propi.html
Hola buenos días: sobre tu post, comentar que todo lo que has escrito tiene su lógica e importancia, pero una importancia relativa como no podía ser de otra manera. Hace unos días, vi delante de mis narices como un señor circulaba con su coche saltándose los semáforos en rojo ante el asombro y maldiciones de la mayoría; luego me entero de que a ese señor se le estaba muriendo su hijo en la clínica y debía de llegar cuanto antes. Y llegó a tiempo, gracias a la circulación bien llevada del resto de usuarios de la vía pública que le dejaron pasar o mejor dicho podía ir sorteando sobre la marcha como si fuera una ambulancia.
ResponEliminaDigo todo esto porque de alguna manera al igual que las escaleras mecánicas y su uso, también se ha de tener en cuenta que cuando hay una urgencia u emergencia por los motivos que fuere, esas escaleras no deben ser un obstáculo, y permitir la circulación de quien/quienes quieran ir mucho mas de prisa.
Piensa una cosa Francesc, que los mayores necesitamos algo mas de superficie que la media, o sea que ese 0,75 m2 para los mayores vendría a ser de 1m2¿no crees? la garrota come espacio...
Saludos
Aún no ando con la garrota, todo se andará, pero ahí tienes razón Toni con lo de la ocupación de espacio físico. Por cierto, mi padre no llevó bastón hasta los 95 años, antes no, decía que era cosa de viejos, hasta que no tuvo más remedio.
ResponElimina