EL DILEMA DEL TRANVÍA

¿Salvar l'ancià o al nen? Una 'màquina de la moral' podria ajudar al cotxe autònom a decidir. El Massachusetts Institute of Technology (MIT) pretén crear una mena de "màquina de la moral" amb la qual els vehicles autònoms podrien decidir a qui o qui salvar en cas d'accident. Creences religioses, conviccions, arquetips socials i altres criteris subjectius intervindran en la confecció d'aquesta mena de consens global sobre el socialment acceptable.

La implantació del cotxe plenament autònom es dóna com un fet cert en la indústria de l'automòbil, fins al punt que només es discuteix en quina data serà una realitat. Resposta la pregunta capital (sí, hi haurà vehicles que circulin sols), la resta de les qüestions relacionades amb l'assumpte genera una extensa llista d'incerteses que afecten tant al dret i al món de les assegurances com a l'ètica, especialment quan un cotxe amb nivell 5 d'automatització, el màxim, hagi de enfrontar-se al dilema de a qui danyar, i a qui no, en cas d'un accident inevitable que plantegi semblant disjuntiva.

En el clàssic dilema del tramvia, es posa sobre la taula la següent cruïlla: si un tren s'acosta a una via en la qual estan lligades cinc persones i a una altra on hi ha lligada una sola persona, què ha de fer: salvar a cinc i sacrificar a una? Sembla que el principi del mal menor hauria de imposar-se en aquest cas, però segurament seríem incapaços de posar-nos d'acord en eleccions menys clares i, sent sincers, quan entren en conflicte nacionalitats, races, edats i altres consideracions particulars.

Per complicar-ho tot encara més, la cultura també té un paper destacat en aquesta qüestió, perquè si per a un occidental la vida d'un nen potser tindria més valor que la d'un ancià, i per tant mereixeria ser privilegiada en una situació desesperada, és possible que un africà pensés el contrari i preferís salvar la persona d'edat, per la saviesa que atresora i el respecte que mereix segons un criteri majoritàriament estès en moltes societats del seu continent.

Rares vegades, per no dir mai, s'ha enfrontat la indústria a un debat moral d'aquest calat. De fet, excedeix amb molt l'àmbit d'un sector concret, raó per la qual segurament ha volgut involucrar-se en la qüestió el prestigiós Massachusetts Institute of Technology (MIT) en posar en marxa una plataforma, amb la qual pretén crear una mena de Moral Machine (una "màquina moral") vàlida per als vehicles autònoms.

Gràcies a ella, els cotxes del futur podrien, idealment, prendre una sèrie de decisions reservades fins ara el gènere humà, això suposant que les persones immerses en una tessitura com la que acabem de descriure siguin capaços de decidir alguna cosa i no es limitin a tancar els ulls davant el que se'ls presenta com ineludible.

Amb base en aquest immens cabal d'informació es podria desenvolupar una mena d'ètica general, una moral universal que s'implementés en dispositius que impliquin l'ús d'intel·ligència artificial, com els automòbils autònoms. L'èxit de l'eina resideix en la participació pública, és a dir, en obtenir un recull de dades de tal magnitud que permeti construir una imatge universal, per mitjà del crowdsourcing (o col·laboració oberta), de l'opinió dels humans sobre com han de conduir- les màquines quan s'enfronten a dilemes morals.

Creences religioses, conviccions, arquetips socials i altres criteris subjectius intervindran en la confecció d'aquesta mena de consens global sobre el socialment acceptable. L'objectiu no només sembla impossible d'aconseguir, sinó que presenta innombrables incògnites legals i anuncia una revolució en el camp de les assegurances de cotxes.

Per cenyir-nos a l'ètica, una primera onada de l'experiment, que recollia l'opinió de dos milions de participants, llançava tres conclusions principals: en general, donem prioritat a salvar el major nombre de persones possible; a elegir els nens davant de gent gran, i a preferir a humans abans que a animals (aquesta és una altra: ¿què diria un animalista a ultrança?).

La investigació, publicada a Nature, indicava que, dels vianants que creuen per un pas de zebra, que val la pena salvar de ser atropellats són, per aquest ordre: un bebè a bord d'un carret, una nena, un nen i una dona embarassada. En la banda oposada (mascotes a part), delinqüents, gent gran i persones sense llar serien les persones més sacrificables, aquestes que a Colòmbia es coneixen -tan col·loquial com brutalmente- com un sol ús.

Naturalment, n'hi havia prou rastrejar els 233 països i territoris des dels quals s'havia participat en l'experiment per sentenciar la parcialitat de les respostes. Els països del sud tendien a salvar més a les dones que als homes. En les nacions més desiguals, els participants preferien salvar el vianant amb aspecte d'executiu... Cap d'aquests criteris sembla millorar el que imposen l'atzar, la fatalitat o l'error humà en els accidents tal com succeeixen avui. - eldiario.es

Com deia l'altra dia en Pére: Programa de Basté. Parlen dels cotxes autònoms. Oooh! Aaah! Cap interès. Quan parlin de la teletransportació començaré a estar atent. Per cert, molts abans atropellarien una persona, no importa edat o condició, que un un gos, que ho admetin o no.... Doncs això, però que ens avisin  quan parlin de teletransportació...