El proper dia 8 de març està dedicat al dia internacional de la Dona. No és ni representa cap celebració; ans al contrari, és un dia per recordar la discriminació històrica de la dona, afirmant una voluntat ferma i decidida de posar-li fi. Ha estat una discriminació que ha tingut molt d'humiliació i de negació dels drets més fonamentals que a les dones corresponien simplement com a reconeixement de la seva condició personal. Durant segles, una societat masclista ha negat a les dones aquesta condició i les ha tractat molt sovint com a mercaderies o en altres casos com essers incapaços d'assumir el paper que els corresponia en la vida col·lectiva de la societat.
No es tracta, en aquesta reflexió, d'inventariar els greuges soferts per les dones, el maltractament que han rebut, el menyspreu amb què han estat considerades. Ara, en tot cas, és el moment d'assumir col·lectivament la responsabilitat d'aquesta situació. En aquest problema, cap institució, cap país, cap ideologia pot sostreure de la seva responsabilitat. Certament, s'estan prenent mesures que pretenen mitigar l'abast de la discriminació, però tots sabem que són insuficients; molt sovint encara amarades de condescendència pretensiosa i, darrerament, amb posicionaments que tornen a qüestionar l'arrel del problema.
Seria bo un acte solemne de reconeixement d'aquesta responsabilitat. Que un Estat, en nom de tots els seus ciutadans, demani perdó pel que ha fet possible aquesta discriminació i la seva pervivència durant tants i tants segles. Vam veure com en altres qüestions no hi ha inconvenient en fer aquest tipus de gestos, potser més solemnes que eficaços. Però gestos que donen sentit al compromís de futur per lluitar contra aquesta greu discriminació que tant empobreix la nostra societat. La diversitat, el seu reconeixement, la seva protecció -quan cal-, ens fa més lliures. La igualtat ja no és predicable sense el reconeixement de la diversitat.
Ja des d'ahir dilluns van els diaris parlant del tema, denunciat discriminacions, etc, fins i tot Ciutadans ha tocat el tema, i el dia 8 serà una allau de col·laboracions de dones en diaris, tertúlies de ràdio o tele, etc, i després vindrà el dia 9 i tot tornarà més o menys al de sempre, tot i que cert és reconèixer que a poc a poc es va avançant, però amb una lentitud exasperant.
Com diu Miquel Roca, saludem amb satisfacció aquest dia internacional de la Dona i fixem-nos com a objectiu assumir la responsabilitat que històricament ens correspon a tots davant aquesta discriminació. I si demanéssim perdó?