DE LES PROMESES ELECTORALS

Ànims! que nomès queden 13 dies de campanya electoral, si amiguets i amiguetes, el circ de les promeses electorals ja ha engegat, com sempre farcit d'ofertes com si es tractés d'una paradeta de gitanos 'al mercadillo': !me las quitan de las manos señora!, o una parada de fira si és que encara n'hi ha on t'oferien la chochona. 
S'han enfangat tots en les fake news, que es el leif motiv d'aquesta campanya, batua l'olla, mentides, mentides i mentides, ja n'hi ha prou de tanta bestiesa amb Fake News i Postveritat, les fake news són les mentides de tota la vida, i punto que diria el senyor dels llambordines, o l'ínclit Joan Gaspart.

Deia el professor Enrique Tierno Galvan, que les promeses electorals estaven fetes per a guanyar les eleccions, no per a ser complertes, i ja es veu que així ha estat fins ara en qualsevol de les promeses electorals dels polítics no ja d'Espanya, sinó d'arreu del món i per suposat tambè a casa nostra. 
Hi ha un anècdota molt ilustrativa en campanya electoral atribuida a Santiago Russinyol: Era a un poble de Lleida fent un miting i en l'ardor de les promeses davant l'auditori els hi va prometre: Si guanyem les eleccions us farem un pont!. Aleshores algú dels assistents li va dir: escolti! que aquí no tenim riu. I Russinyol o el polític que fos sense immutar-se va contestar: Doncs també us posarem un riu! i és va quedar tan ample.

Possiblement sigui una llegenda urbana o rural en aquest cas, o potser és certa, que mai se sap, però ens ensenya que durant les campanyes electorals es promet l'oro i el moro amb total impunitat i convenciment de que no es podrà dur a terme el que s'està prometent.

S'havia proposat fa un temps (crec era el publicista Quim Llorente) que potser s'hauria de crear un tribunal que controlés les promeses electorals, de manera que al cap d'un any de Govern, programa electoral en mà, aquest Tribunal comprobés si el que s'havia promés en campanya s'havia complert i en el cas de no ser així s'inhabilités aquest Govern i es tornessin a convocar eleccions, i així succesivament fins que en primer lloc, en campanya prometessin coses raonables i possibles d'assolir, i no fessin volar tants coloms que entabanen i alhora desencanten a la gent. Pot sonar a utòpic o una mica forassenyat, però la proposta caldria tenirla en compte. Llàstima que ja es veu a venir que estarien 'in eternum' sense govern.

Sobre les campanyes electorals, és cert que amb el pas del temps i els problemes econòmics dels partits, el cost d'aquestes campanyes s'ha anat reduint i cada vegada més és centra la tasca en el món audiovisual i sobretot a la xarxa. Fixeu-vos que a la tele tots segueixen la mateixa estratègia, el líder davant i rere seu la militància il·lusionada en el projecte que va assentint amb el cap en complicitat a les paraules del líder.

El que volia venir a dir amb tot aixó, es que potser seria arribada l’hora en que com en un conte d'Isaac Asimov a "jo robot" s'haurien d'eliminar de sóc arrel les campanyes electorals, al cap i a la fi la majoria de ciutadans ja sap a qui votarà, com deia abans, sobretot en aquestes properes eleccions, i, els indecisos, aquesta forquilla del 5% que diuen els que hi entenen pels qui es fan les campanyes, no justifiquen tota la despesa dels uns, ni la pallissa mediàtica que hem de suportar els altres, perquè el que no és cert és que hi hagi un 40% d'indecisos com estan dient.  No es tracte de vot indecís, sinó de vot no revelat, alguna vegada que m'han trucat per alguna enquesta d'aquestes telefòniques sempre contesto que voto Pp.

Que s'aclareixin els indecisos i si no que no els deixin votar, per cagadubtes, o, tornant al conte d’Isaac Asimov, informant-se dels programes de tots els partits, que voti un sòl ciutadà escollit en nom de tots i que sia el que hagi de ser. Al cap i a la fi estarem igual de bé o malament segons bufi el vent econòmic, mani qui mani, Cap dels possibles presidents del nou Govern pinten gran cosa, i encara poden decidir menys, només formen part de l'atrezzo, de la posada en escena d'un Estat indefens i caòtic davant aixó que en diuen els mercats globalitzats.
Ja entenc que aixó que proposo no és possible - només és un conte - però si que es podrien estalviar (amb la que està caient) el cost onerosament inútil de la campanya electoral, crec que seriem bastants els qui ho agrairíem.

Els del diario Público, a banda de 'bulocracia' tenen tambè el 'caza mentiras electoral' que val la pena donar-hi una ullada.