Amb els resultats de les últimes eleccions, semblava un bon moment per arreglar les coses, especialment a Catalunya, on el Govern està sense pressupost per segon any consecutiu i al Parlament funciona al ralentí. Resulta estrany que les pàgines d'informació política dels diaris s'il·lustrin amb fotos dels tribunals més que amb imatges de l'activitat parlamentària. Però algú s'hauria de posar a traçar un full de ruta per sortir de la situació.
La descortesia d'ERC a Miquel Iceta només s'entén per la por a buscar solucions que tinguin algun cost polític o per la por que els diguin traïdors des de les files més integristes. És com si en l'últim viatge a ERC se li hagués extraviat el passatge del pragmatisme per la pista circulaven en els últims mesos, i és que aquesta luicha caïnita entre ERC i Jxcat està arribant als seus últims extrems i cap bo.
Si Iceta és l'enemic, o l'independentisme no està ben informat o no han entès alguna cosa evident. Gabriel Rufián va dir ahir que tot era un simple xàfec, però plou tan sovint en la política catalana que el refredat està assegurat, reflexiona Marius Carol aquí, encara que compte!, també podria tractar-se d'un 'joc de trileros' a mitges: Jo (Sánchez) proposo a Iceta com a senador, els independentistes ho veteu i queda clar que no us dono suport ni em doneu suport, i després poso de president@ del Senat a qui realment volia posar. Jugada rodona, que deixa fora de joc Pp i C.s, de cara a les municipals i europées, desactivant el seu discurs de connivència amb els independentistes; i és que, com diria el poeta, tot està per fer i tot és possible i no només a Granada, que el procés ho ha capgirat tot, tot i tot.
La descortesia d'ERC a Miquel Iceta només s'entén per la por a buscar solucions que tinguin algun cost polític o per la por que els diguin traïdors des de les files més integristes. És com si en l'últim viatge a ERC se li hagués extraviat el passatge del pragmatisme per la pista circulaven en els últims mesos, i és que aquesta luicha caïnita entre ERC i Jxcat està arribant als seus últims extrems i cap bo.
Si Iceta és l'enemic, o l'independentisme no està ben informat o no han entès alguna cosa evident. Gabriel Rufián va dir ahir que tot era un simple xàfec, però plou tan sovint en la política catalana que el refredat està assegurat, reflexiona Marius Carol aquí, encara que compte!, també podria tractar-se d'un 'joc de trileros' a mitges: Jo (Sánchez) proposo a Iceta com a senador, els independentistes ho veteu i queda clar que no us dono suport ni em doneu suport, i després poso de president@ del Senat a qui realment volia posar. Jugada rodona, que deixa fora de joc Pp i C.s, de cara a les municipals i europées, desactivant el seu discurs de connivència amb els independentistes; i és que, com diria el poeta, tot està per fer i tot és possible i no només a Granada, que el procés ho ha capgirat tot, tot i tot.
Tags:
@@@
Mira, lo que no puede entenderse es que para decir que aquí estamos, desenganchen al Iceta que no ha sido más que un guiño de ojos hacia el mismo independentismo por parte de Sanchez.
Si dice el tal Rufián "que esto pasará pronto", quitando importancia a la anulación de Iceta y al cabreo de los del PSoe, nos está diciendo que para ellos, los de ER, lo importante son las puestas en escena y no los actores.
Esto quiere decir también, la "grollería", y sordidez conque nos tratan a los votantes, o sea, para hacer lo que les sale del pijo.
Aquí lo importante es el joder al otro, no el intentar sacar del foso a Catalunya, donde cada día la cosa está en el aire y nos están pasando la mano por la cara las demás regiones, si, regiones, que uno se está hartando de tanto senado, congreso, coche oficial, secretariados, comisiones, parlamentos, y vividores sin complejo de provincias minúsculas con más burocracia que industria.
O se ponen las pilas, o la deuda a nustros hijos y nietos será insuperable de pagar.