TOTS SOM DEL POBLE


Potser seria arribat el moment de pensar seriosament en suprimir les pre-campanyes i les campanyes polítiques de cara a les eleccions de cada quatre anys. Aixó, o canviar els responsables ideològics de les mateixes. Em vinc a referir a les campanyes i precampanyes en general que de manera aclaparadora ens cauen al damunt, fins al punt d'avorrir-nos sobiranament o de molestar-nos, car ens tracten com si fóssim retardats de la manera que les condueixen. De fet, els políticis estàn en precampanya permanent entre elecció i elecció, sense que aquest desori es pugui solucionar i es dediquin a governar i legislar.
A mi personalment, i crec que a molta més gent, no m’afecta el que puguin dir o prometre tant en campanya com en precampanya, ni faran canviar la meva intenció de vot. La percepció és que els líders de cada partit malgrat la gent que puguin tenir als mítings o la audiència televisada o per la radio, estan perdent el temps. En el meu cas, ha arribat un moment que ja no se qui ha promès que, o que a promès qui, si són aquestes promeses les mateixes de la campanya de fa quatre anys o són noves.
De fet, m’és ben bé igual, incompliran les noves, de la mateixa manera que ho varen fer amb les velles. Ja deia el professor Tierno Galván, que les promeses electorals estaven fetes per a no ser dutes a terme, puig de fer-ho qui guanyes les eleccions viuríem en el millor dels móns possibles.
En un conte d’Isaac Assimov dins de "Jo Robot" en un futur indeterminat, s'havien suprimit les campanyes electorals. Una sola persona als Estats Units, un sol ciutadà escollit era qui amb la informació pertinent dels programes electorals dels candidats, decidia qui havia de governar. Seria pràctic, econòmic i possiblement la decisió molt més justa que no pas ara. Per cert que podriem continuar en aquesta mateixa línia al Parlament de Catalunya, atès hi ha disciplina fèrria de vot per cada partit, amb qui hi anessin els primers espases ja n'hi hauria prou i la resta a treballar a la privada o a pastar fang.

A més, els polítics i la propia Junta Electoral no tenen en compte que els temps han canviat i que actualment la informació vola, és instantánia, pel que la jornada de reflexió no té cap sentit, com tampoc ho té la prohibició de no deixar publicar sondejos una setmana abans de les eleccions, una altra  bestiesa inútil.
Posats a modernitzar-ho tot, potser hauriem de dissoldre el Parlament Espanyol i els Autonòmics i suprimir els Partits Polítics i de passada els sindicats, de fet no serveixen per a gran cosa, ultimament tot acaba depenent de Brusel·les i aquests que depenen d'ells, de fet només gestionen i no sempre be, costen molts diners entre el que cobren i les derivades, i el mateix s'hauria de fer a nivell local, al cap i a la fi un Ajuntament com el de Sabadell en mans d'un professional, un de sol amb un bon equip i el 50% dels funcionaris que hi ha actualment aniria molt millor que ara, i l'estalvi econòmic seria brutal. I el mateix succeiria a nivell de govern Català i Espanyol, uns pocs professionals al davant, un bon gestor amb un equip competent, ben pagat i seria més eficaç que tota la patuleia de ministres o Consellers de cigalons que tenim actualment, ah! i res de sotssecretaris i alts càrrecs, inútils per a gairebé tot i aprofitables de no res. Com en el cas dels ajuntaments l'estalvi econòmic seria brutal, i a sobre es pagaria per les obres a fer o productes a adquirir un preu just, que ara, entre que es paga tard i malament, s'ha d'untar als egipcis i altri ma morta i favors que és fan atès es deuen, tot alló que faci o compri L'Estat, La Generalitat o qualsevol Ajuntament s'encareix un dos-cents per cent, que s’acaba pagant amb els diners de l’erari.
I és que és una exageració, tenim un Govern a Brussel·les, el de la Nació i el de la Noció o sia el Parlament de Catalunya, ah! i les Diputacions i Consells Comarcals, i encara bo que no han recuperat les Vegueries, i al darrere milers de funcionaris, uns quants egipcis també, per a ells mateixos o per al partit.
Crec que no estic dient cap bajanada ni és aquest comentari un deliri propiciat per l'edat 0 l'avorriment, simplement es palès que tota aquesta patuleia no serveix per a res, al cap i a la fi quan aquí per exemple hem anat una mica més bé és quan hem posat al davant un Govern que fa el millor que pot fer un Govern, RES, a banda del ridícul permanent.
Ja ho deia Groucho Marx: “La política es l'art de buscar problemes, trobar-los, emetre un diagnóstic fals i aplicar després els remeis equivocats.” I prou que s'hi apliquen en ratificar les seves paraules aquesta banda d'inùtils.
Tot aixó ho dic perquè diumenge, a banda de les municipals s'ha de votar tambè a les europèes, unes europées que enguany han despertat un cert interés en presentar-s'hi els presos polítics, politics presos o polítics empresonats, més els exiliats al país de Tintín, però que no és que despertin passions desenfrenades entres els ciutadans, i tot perquè el que s'hauria de constituir són els ESTATS UNITS D'EUROPA, o sia un sol Estat, un sol exercit, una sola selecció de futbol, etc, etc, però aixó mai serà possible ni ho veurem, i la culpa és dels nacionalistes, però no dels nacionalistes catalans, sinó dels nacionalismes perniciosos i perversos, com l'Espanyol, el Francés, l'Italià, l'Alemany...etc etc, que en el seu pecat tenen la penitencia, nomès que no se n'adonen.

Enmig d'aquest ermot m'agradaria destacar unes paraules que donen una mica de llum i esperança. Son d'ahir al Parlament Espanyol: Meritxell Batet va resumir les claus del camí de la pacificació que tant necessiten uns i altres: "Cap de nosaltres representa en exclusiva a Espanya. Ni a cap dels seus territoris. Tots som del poble però cap som el poble. A tot arreu hi ha un altre diferent i legítim".
O, com diria el politòleg M.Rajoy:¿y la Europea?

Comparteix:  

Comentaris

  1. Así dicho parece lógico, pero los que hemos vivido en dictadura sabemos del inmovilismo, de los que tienen el mando asegurado,la competencia del poder es buena y hay cambio de ideas.Nuevas carreteras, carril bici.Hay aumento del gasto y deuda, pero ya pagarán los nietos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nada, nada de carril bici ¡¡¡....Los vagos queremos cintas transportadoreas ¡¡¡¡¡¡¡¡

      Elimina
  2. ah! carril bici si, esto es un avance que no gusta a los de los coches. En cuanto a lo otro, seguro que no seguimos viviendo en una dictadura?, disfrazada falsamente de democracia... Lo cierto es que contra Franco vivíamos mejor.

    ResponElimina
  3. No es un deliri propiciat per l,edat crec que són els pensaments raonables que s,han de tenir, allò que es diu, tocar de peus a terra, però no tots ho poden fer doncs hi ha nivells i nivelazos.. i fer baixar als de dalt es es practicament tant impossible com esperar que els de baix no vulguin pujar. És la llei de la selva el poder els diners són el que abans era matar per menjar amb una llança, que importa si per aconseguir-ho s,ha de ser un autèntic capullo mentider o vendedor de fum, que importa en una societat tant avançada com la nostre on la hipocresia dorm al teu costat i està en totes les coses cotidianes? Demà és llevaran i es follaran a qui faci falta, lo important és que tot quedi retratat perquè com més retratat queda més es tolera qualsevol barbaritat, s,acostuma el cos a tot, sempre i quant la hipocresia arribi a cotes morals suficients, nivells morals d,hipocresia i vanitat que normalitzin qualsevol frau, robatori, mentida, o traïció. És igual. Tot és normal. Menys els indepes que són uns faixistes de cullons, i d,aquí no en sortim ni en sortirem i si no fossin aquets serien uns altres, uns altres contraris a les lleis actuals però no contraris a tenir-ne unes altres. Oh si es que hi ha un procediment per fer les lleis...qui les vota aquestes lleis? Algú de la sala perquè jo no, per això estan els programes que després compleixen o no.. crec que no, però per si de cas tinc clar que Vox per exemple no tindrà mai el meu vot a menys que canviïn els arguments i no ho faran perquè tots els altres arguments ja estan venuts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. On la hipocresia dorm al teu costat, m'agrada aquesta frase, a la Nuri no se si tant, atès dorm al meu costat. Quan a Vox no et preocupis, serà un partit de curta volada, com UPyd iencara que no ho sembli, tambè passarà el mateix a C,s.

      Elimina
    2. Això de la nuri és collita teva, jo em referia al despertador que sutilment amb hipocresia ens mata cada dia una miqueta més quant la seva presència és per dir-te que despertis... Jo no em jugaria un matrimoni com el teu en un comentari :D

      Elimina
    3. GEMMA: coincido contigo en todo el postulado.
      Salut

      Elimina
    4. Es que el despertador es al costat d'on dorm la Nuri.

      Elimina
    5. Jajaja no esperava menys d,ella... De veritat que es ella la que es lleva abans que tu cada dia, amb lo matiner que ets..?

      Elimina
    6. ELLA ES LLEV A A LES 6:15am I EM FA LLDEVAR A MI.

      Elimina
  4. Recordo haver llegit que se suprimiria la propaganda enviada per correu i els cartells amb caretos penjats pels carrers, però veig que la cosa encara rutlla. Amb tots els seus defectes i problemes, però, millor això que allò de quan érem petits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs jo n'he rebut molta per correu, i n'hi ha també penjada arreu pel carrer.

      Elimina
  5. Gemma,con su frase:"llevaran i es follaran a qui faci falta",me ha hecho recordar la puta mili,ha utilizado el verbo "follar",no en el sentido sexual,sino de "hacer daño",vamos de "joerte".
    -Como no hagas la ronda,te voy a follar,como no lleves las botas
    limpias te voy follar-Ese era el pan de cada día,en el cuartel.

    ResponElimina
  6. Lo he dicho en el sentido que no puedes fiarte de nadie o de muy pocas personas, que el poder jode, pero también espabilas aunque me da pena perder el poder de la inocencia para que se lo quede la astucia si quizás se evoluciona inteligentemente pero cuando veo en un niño o una niña esa inocencia intacta, verdadera, me quedo un poco traspuesta durante unos instantes porque me vienen imágenes a la mente de ruina, de un edificio desolado y destartalado por unas cuantas bombas...disfruto al verlos es como sueño en el que si te comparas ves que has perdido mucho de lo esencial en esta metamorfosis. Pero me gusta haberte traído recuerdos de la mili donde se aplicaba una cierta disciplina y decoro, como por ejemplo cuidar de tus botas, de tu uniforme, hacerte la cama, cocinar para otros, aprender a comer mal porque no todo es comer bien, esperar la novatada con un cierto miedo y deseando a la vez no pasar mucha vergüenza propia más que ajena, yo tuve un novio en época de mili y eso de no poder verse, cuando verse tenía todo el sentido del mundo, era jodido si. Una vez me llamo en un momento que no debió y lo arrestaron, con la correspondiente cabronada de no disfrutar de ningun permiso en un mes o mes y medio no lo recuerdo exactamente pero algo así como una eternidad... :D paso palabra, te toca contarme más cosas de esa jodienda..

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

BLOCS MEUS

.
*
BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ