TOTS SOM DEL POBLE

Potser seria arribat el moment de pensar seriosament en suprimir les pre-campanyes i les campanyes polítiques de cara a les eleccions de cada quatre anys. Aixó, o canviar els responsables ideològics de les mateixes. Em vinc a referir a les campanyes i precampanyes en general que de manera aclaparadora ens cauen al damunt, fins al punt d'avorrir-nos sobiranament o de molestar-nos, car ens tracten com si fóssim retardats de la manera que les condueixen. De fet, els políticis estàn en precampanya permanent entre elecció i elecció, sense que aquest desori es pugui solucionar i es dediquin a governar i legislar.

A mi personalment, i crec que a molta més gent, no m’afecta el que puguin dir o prometre tant en campanya com en precampanya, ni faran canviar la meva intenció de vot. La percepció és que els líders de cada partit malgrat la gent que puguin tenir als mítings o la audiència televisada o per la radio, estan perdent el temps. En el meu cas, ha arribat un moment que ja no se qui ha promès que, o que a promès qui, si són aquestes promeses les mateixes de la campanya de fa quatre anys o són noves.

De fet, m’és ben bé igual, incompliran les noves, de la mateixa manera que ho varen fer amb les velles. Ja deia el professor Tierno Galván, que les promeses electorals estaven fetes per a no ser dutes a terme, puig de fer-ho qui guanyes les eleccions viuríem en el millor dels móns possibles.
En un conte d’Isaac Assimov dins de "Jo Robot" en un futur indeterminat, s'havien suprimit les campanyes electorals. Una sola persona als Estats Units, un sol ciutadà escollit era qui amb la informació pertinent dels programes electorals dels candidats, decidia qui havia de governar. Seria pràctic, econòmic i possiblement la decisió molt més justa que no pas ara. Per cert que podriem continuar en aquesta mateixa línia al Parlament de Catalunya, atès hi ha disciplina fèrria de vot per cada partit, amb qui hi anessin els primers espases ja n'hi hauria prou i la resta a treballar a la privada o a pastar fang.
A més, els polítics i la propia Junta Electoral no tenen en compte que els temps han canviat i que actualment la informació vola, és instantánia, pel que la jornada de reflexió no té cap sentit, com tampoc ho té la prohibició de no deixar publicar sondejos una setmana abans de les eleccions, una altra  bestiesa inútil.
Posats a modernitzar-ho tot, potser hauriem de dissoldre el Parlament Espanyol i els Autonòmics i suprimir els Partits Polítics i de passada els sindicats, de fet no serveixen per a gran cosa, ultimament tot acaba depenent de Brusel·les i aquests que depenen d'ells, de fet només gestionen i no sempre be, costen molts diners entre el que cobren i les derivades, i el mateix s'hauria de fer a nivell local, al cap i a la fi un Ajuntament com el de Sabadell en mans d'un professional, un de sol amb un bon equip i el 50% dels funcionaris que hi ha actualment aniria molt millor que ara, i l'estalvi econòmic seria brutal. I el mateix succeiria a nivell de govern Català i Espanyol, uns pocs professionals al davant, un bon gestor amb un equip competent, ben pagat i seria més eficaç que tota la patuleia de ministres o Consellers de cigalons que tenim actualment, ah! i res de sotssecretaris i alts càrrecs, inútils per a gairebé tot i aprofitables de no res. Com en el cas dels ajuntaments l'estalvi econòmic seria brutal, i a sobre es pagaria per les obres a fer o productes a adquirir un preu just, que ara, entre que es paga tard i malament, s'ha d'untar als egipcis i altri ma morta i favors que és fan atès es deuen, tot alló que faci o compri L'Estat, La Generalitat o qualsevol Ajuntament s'encareix un dos-cents per cent, que s’acaba pagant amb els diners de l’erari.
I és que és una exageració, tenim un Govern a Brussel·les, el de la Nació i el de la Noció o sia el Parlament de Catalunya, ah! i les Diputacions i Consells Comarcals, i encara bo que no han recuperat les Vegueries, i al darrere milers de funcionaris, uns quants egipcis també, per a ells mateixos o per al partit.
Crec que no estic dient cap bajanada ni és aquest comentari un deliri propiciat per l'edat 0 l'avorriment, simplement es palès que tota aquesta patuleia no serveix per a res, al cap i a la fi quan aquí per exemple hem anat una mica més bé és quan hem posat al davant un Govern que fa el millor que pot fer un Govern, RES, a banda del ridícul permanent.

Ja ho deia Groucho Marx: “La política es l'art de buscar problemes, trobar-los, emetre un diagnóstic fals i aplicar després els remeis equivocats.” I prou que s'hi apliquen en ratificar les seves paraules aquesta banda d'inùtils.
Tot aixó ho dic perquè diumenge, a banda de les municipals s'ha de votar tambè a les europèes, unes europées que enguany han despertat un cert interés en presentar-s'hi els presos polítics, politics presos o polítics empresonats, més els exiliats al país de Tintín, però que no és que despertin passions desenfrenades entres els ciutadans, i tot perquè el que s'hauria de constituir són els ESTATS UNITS D'EUROPA, o sia un sol Estat, un sol exercit, una sola selecció de futbol, etc, etc, però aixó mai serà possible ni ho veurem, i la culpa és dels nacionalistes, però no dels nacionalistes catalans, sinó dels nacionalismes perniciosos i perversos, com l'Espanyol, el Francés, l'Italià, l'Alemany...etc etc, que en el seu pecat tenen la penitencia, nomès que no se n'adonen.

Enmig d'aquest ermot m'agradaria destacar unes paraules que donen una mica de llum i esperança. Son d'ahir al Parlament Espanyol: Meritxell Batet va resumir les claus del camí de la pacificació que tant necessiten uns i altres: "Cap de nosaltres representa en exclusiva a Espanya. Ni a cap dels seus territoris. Tots som del poble però cap som el poble. A tot arreu hi ha un altre diferent i legítim".

O, com diria el politòleg M.Rajoy:¿y la Europea?