Aquest article d'Aníbal Malvar, enllaça en certa manera amb l'anterior sobre Billy el Niño, i és una manera de veure com de malament funciona la Justicia a Espanya, una Justicia que GRECO ja ha amonestat 4 vegades.

 DE LAS CUNETES AL TARAJAL  

 Ja vaig escriure aquí en una deshonrosa ocasió que el fitxatge per La Razón de Jorge Fernández Díaz, exministre de Mariano Rajoy, era una de les més glorioses noves per comprendre l'ardu camí cap a la mentida que transiten els nostres vells diaris de paper. L'absurd. Es pot escriure literatura de l'absurd, però no hi ha manera de fer literatura per a l'absurd. I això és el que intenta el nostre exministre d'Interior, aquell que tenia un àngel de la guarda anomenat Marcelo que l'ajudava a aparcar, o el mateix señoritingo de l'Opus que, molt piadosament, va ordenar assassinar a quinze africans desarmats al Tarajal el 6 de febrer de 2014.
No sé si us en recordeu d'aquell frívol succés. Aquella nit, un grup de migrants va saltar la tanca de Ceuta i es va tirar al mar per arribar il·legalment a la costa espanyola. La Guàrdia Civil, des de les seves llanxes, va disparar pilotes de goma i pots de fum tòxic, i es van ofegar 15 bruns (perdoneu que mimetitzi el seu llenguatge). Jorge Fernández Díaz, l'avui reposat columnista del diari de Planeta, va donar l'ordre. L'editorial d'El País d'aquest divendres explicava així les novetats sobre aquell desafortunat succés: «La titular del Jutjat d'Instrucció número 6 de Ceuta, Maria de la Lúz Lozano, va decidir dimarts passat processar els agents de la Guàrdia Civil que, en febrer de 2014, es van veure embolicats en un incident fronterer en què van perdre la vida 15 persones que es disposaven a entrar il·legalment a Espanya a través de la mar». Doncs vaja incident en el qual es van veure embolicats. O sigui amb el modern llenguatge periodístic.

El Mundo va recollir la resposta de les associacions de guàrdies civils: «Són caps de turc. Que s'investigui qui va donar l'ordre. Un guàrdia civil no carrega l'arma i dispara pilotes de goma si no se l'obliga. Depenien d'un superior jeràrquic i van disparar perquè ell els ho va manar. Si se'ls diu que carreguin, no poden fer res més que obeir». La Unió d'Oficials afegeix: «Ens sentim profundament desemparats i desprotegits per part dels diferents governs en situacions com la que ens ocupa, quan no fem res més que complir amb el que se'ns encomana, que és impermeabilitzar la frontera espanyola». L'acte de la jutgessa aclareix que tot això «no pot ser justificació per recórrer a pràctiques incompatibles amb els drets humans».
Com que no hi ha autòpsies -insisteixo, no hi ha autòpsies: eren morenos-, calculo que els setze guàrdies civils han de ser exonerats. I ja està, exonerats, ja que ningú va reclamar la seva presència en aquest torneig judicial d'iniquitats assassines, el nostre cast Jorge Fernández Díaz, que, mentre resava al pacifista Crist (Rei), havia ordenat la salvatjada del grup salvatge.
L'important és que Jorge Fernández Díaz, en la setmana del processament dels seus subalterns, escriu una columna a La Razón sobre l'exhumació de les restes de Franco. «Per a mi la qüestió és greu, ja que està en joc la llibertat en les seves diverses expressions: d'opinió, càtedra, propietat, religiosa...», ens explica el docte exministre.
Els assassins del present, del passat i del futur es protegeixen entre ells. No sé què té a veure la «llibertat d'opinió, càtedra o religiosa», a les quals al·ludeix JFD, amb el de Franco. La «llibertat de propietat» sí que l'entenc. Aquests senyors són els propietaris del dret a assassinar. I ho diuen en un diari. Amb la mateixa delicadesa amb que admiren l'aleteig d'una papallona mentre ordenen assassinar a un moro nedant.
Diu El País en el seu editorial que «les 15 morts a la platja de Ceuta van ser especialment odioses perquè van ser gratuïtes». El primer, no són morts: són assassinats. El segon, no «són morts especialment odioses per gratuïtes»: això mai es diria sobre una víctima d'ETA. Són un crim que cal jutjar. Si a Adolf Hitler se li apliqués la mateixa vara judicial i mediàtica que a JFD, avui estaria prenent el sol a Torrevieja i escrivint a La Razón.
Acceptem els nostres odiosos crims gratuïts. Ningú s'atreveix a dir-ho amb totes les paraules. I menys els vells diaris, als que les paraules gratuïtes i odioses estan traint. Hem passat d'enterrar a la gent a les cunetes a fer-ho en les aigües del Tarajal. Sense donar-li massa importància. Són coses del passat. No reobrim aquelles ferides. Però no som nosaltres, els que potser tinguem futur, els que reobrim les ferides. Les reobren els morts, que només tenen passat. I, mentrestant, els crims d'Estat els aparca un angelet anomenat Marcelo. I així ens va. - ANÍBAL MALVAR - PUBLICO.ES