Fugir del caos de la ciutat i canviar-ho tot per un somni: viatjar fotografiant. Aquest és el projecte d'Eli i Carlos, una parella de fotògrafs que va deixar enrere la seva vida a Barcelona per recórrer Europa -i ara Gipuzkoa- en una autocaravana de l'any 1982 reformada durant 9 mesos amb les seves pròpies mans. Després d'un any i mig sobre rodes recorrent ciutats europees, han aparcat a Euskadi per a crear Retrat Nòmada: Guipúscoa, un projecte fotogràfic que consisteix a crear un arxiu de retrats dels habitants de petits pobles guipuscoans.
Un dels retrats que més els ha marcat fotografiar és el que li van realitzar l'any passat a Polònia a una dona anomenada Àgata, una polaca que treballava com a guia en un parc natural de bisons. La història de Àgata els va calar després de fotografiar-la. La dona els va explicar que és vídua des de fa uns anys i que el seu marit també era guia turístic. A la foto es pot veure com Àgata subjecta amb les seves mans uns prismàtics, els mateixos que utilitza durant les seves rutes i que pertanyien al seu marit.
Retrats realitzats durant el seu viatge, abaix en el centre el d'Ágata
Una altra de les persones que els va impactar la van conèixer a Holanda, en un festival en què van estar realitzant retrats. Es tractava d'una senyora gran que es va acostar a ells i els va dir que volia tenir una foto "digna" d'ella perquè la posessin el dia de la seva mort. Aquesta senyora els va fer una curiosa petició: que anessin a les cases de la gent gran a fotografiar-les perquè així tinguessin bones fotografies abans de morir.
"És bonic perquè t'acostes i connectes amb molta gent. Els fem les fotos i ells formen part de l'edició, pugen a la caravana on tenim el nostre petit estudi i veuen com ho fem. Aquí ens dóna temps a interactuar, xerrar una mica. hi ha gent que s'emociona, que s'estranya al veure's, que no es reconeix. Apropar la fotografia d'estudi ben feta a gent que ni s'ho planteja. A principis de 1900 els fotògrafs itinerants eren molt comuns, feien fotografies d'estudi a preus més econòmics. És una mica el que volem recuperar amb aquesta activitat", han indicat a eldiarionorte.es Eli Garmendia i Carlos Pericàs, que pertanyen, a més, a l'Associació Cultural Nomad Studio Art.

Imatge de l'estudi nómada
No tot ha estat fàcil per a ells. I és que, recórrer el món a la carretera té els seus riscos. L'abril passat van patir un accident en el qual l'autocaravana va bolcar i han passat alguns mesos recuperant-se i arreglant-la. Això sí, el que va començar com una petita aventura s'està convertint poc a poc en una manera de vida per Eli i Carlos, qui a través de la convocatòria META! han llançat una campanya de matchfunding -es diferència del crowdfunding en que compta amb suport econòmic d'una entitat pública, com és en aquest cas la Diputació- amb el suport de la Fundació Degoteig Diputació Foral de Guipúscoa per aconseguir els 8.000€ que els fan falta per desenvolupar el seu projecte de recórrer petits pobles de Guipúscoa.
Un cop realitzats els retrats, els lliuraran a cadascun dels ajuntaments dels 10 pobles que planegen visitar i fotografiar, perquè en cada localitat tinguin un arxiu de les persones que hi vivien en aquesta època. No tenen límit de persones: fotografiaran a tot aquell que vulgui apropar-se. Són conscients del que això suposa i ja compten amb experiència, ja que el seu rècord de fotos en un dia està en 120 persones, gesta que van complir en un poble guipuscoà, Tolosa. Enviaran les fotografies a tot aquell que les demani. Tot això, amb una única finalitat: "compartir la identitat d'un poble per mantenir la memòria viva per sempre".

Hi ha un precedent deliciós, la penúltima pel·lícula d'Agnès Varda i Jean René, de qui us en vaig parlar fa uns mesos.

 CARES I LLOCS
Agnes Varda i Jean René -  

La col·laboració entre la veterana directora Agnès Varda i l'artista gràfic urbà i fotògraf JR (Jean René), un jove francès conegut per les seves impactants obres visuals que consisteixen en enormes intervencions gràfiques en carrers i teulades de diverses ciutats de tot el món, va fructificar en una deliciosa pel·lícula 'Cares i llocs'. Varda i René dins de una furgoneta que és un fotomaton van pèls pobles fent fotos a la gent per penjar-les a les parets, corren amb cadira de rodes pèls Passadissos del Louvre, pengen fotografies de les dones dels estibadors en enormes contenidors, o poblen per un dia un poblet abandonat. Varda de 88 anys i René de 33 tenen una enorme empatia i la pelicula passa volant, es fa curta, i és un espectacle visual constant. 
¿Podem plasmar la nostra imaginació a casa seva? pregunta Varda. En un moment donat de la pel·lícula és traslladen a Normandia a una platja on des de dalt d'un penyasegat ha caigut (de fet el van tirar) un búnquer de la segona guerra mundial que em recorda el final de la planeta dels Simis.
No es diu vell amic, diu Varda referint-se a Godard, a qui van a visitar, es diu amic de llarga durada. Godard no a els obre la porta, ella li deixa uns pastissets que li ha comprat i una nota: ets un desgraciat però t'estimo molt. Ella esta trista i aleshores, en un llac s'asseuen, ell es treu les ulleres de sol que no s'havia tret en tota la pel·lícula i li deixa veure els seus ulls.  FI



La pel·lícula/documental la teniu a Movistar+