La participació de la Diada d'aquest any ha estat la mobilització més baixa des de l'any 2012, quan es va donar el tret de sortida al Procés. No va ser el tsunami que anunciaven Òmniun i ANC, però almenys van inundar de gent la plaça d'Espanya i el seu entorn. S'havia plantejat com l'assaig general de l'independentisme a l'espera de la sentència del Suprem. El resultat va ser multitudinari, però amb xifres de manifestants notablement inferiors. La divisió en el món independentista ha estat, sens dubte, desmobilitzadora, encara que aixño pot canviar segons quina sigui la magnitud de la sentencia.
Més que la xifra de participants que es por entendre per aqyest cansament, -i compte, que 600 mil persones és molta gent-, el preocupant és que fins ara totes les manifestacions de la diada miraven cap endavant, indepedència, President possi els urnes, un país d'Europa, etc, i aquesta mira cap enrere, potser pendent de la sentència i de la divisió dins l'independentisme: El lema Tornarem, és ambigu com ho és Torra en tots els seus aspectes, no genera il·lusió, i l'altre lema: objectiu independència, francamente ja no se'l creu ningú, han enganyat tant a la gent que ara els hi passa com a Pére amb el llop.
Només a Esquerra han optat per un pragmatisme com a sortida de l'atzucac i sembla que els manifestants que no hi han anat estan en la mateixa línia. Com escriu Francesc-Marc Álvaro en el seu últim llibre: la necessitat de fer història ens ha portat a oblidar la necessitat de fer política. Els catalans hem caigut en l'autocomplaença, com si l'instant màgic de les mobilitzacions pogués transformar la realitat per si mateixa, i aquesta realitat distòpica ha arribat al seu punt final. S'imposa el pragmatisme, i això només ho té clar Esquerra.
Només a Esquerra han optat per un pragmatisme com a sortida de l'atzucac i sembla que els manifestants que no hi han anat estan en la mateixa línia. Com escriu Francesc-Marc Álvaro en el seu últim llibre: la necessitat de fer història ens ha portat a oblidar la necessitat de fer política. Els catalans hem caigut en l'autocomplaença, com si l'instant màgic de les mobilitzacions pogués transformar la realitat per si mateixa, i aquesta realitat distòpica ha arribat al seu punt final. S'imposa el pragmatisme, i això només ho té clar Esquerra.
Y el sentido común, FRANCESC. desde aquí y siempre he dicho lo mismo y he puesto el argumento, ningún país aceptará un desmembramiento de otro país dentro de la frontera de los 26. Ni lo aceptarán las potencias (EEUU, Rusia, China, India, Japón), porque cada una tiene problemas similares, y eso es dar puntos a sus enemigos internos.
ResponEliminaDe lo que pueden estar orgullosos estos de la ANC , del Omnium y demás, es de la de haber quebrado las relaciones de muchos grupos, amigos, familias y compañeros de trabajo. Yo hablo por experiencia propia, no por ajena, y por lo tanto no se me puede negar.
Salut
Miquel (Totbarcelona)
La tossuderia de l'ANC i Omnium ha estat un llast, més que un ajut al procés, perquè ha obligat als polítics a anar per una via que no desitjaven car sabien que els portava - com ha estat - camí del pedregar, Tot aquest procés ha estat un shakespirià molt soroll per no res.
ResponEliminasalut
I Esquerra ha d'entomar tota mena de penjaments a causa d'haver-se adonat de la realitat. Hi ha molta por a què et tractin de botifler, de traïdor, aquí de seguida s'esberlen els ídols quan no diuen allò que n'esperem. Aquí i a les antípodes.
ResponEliminaals d'Esquerra ja els titllen de botiflers els hiperventilats a la xarxa.
EliminaL'ANC i l'Omnium no son partits però sembla que no ho tenen clar, no entenc la representació que s'atribueixen.
ResponEliminaSinceridad no es sinónimo de verdad. Creo que por confundirlo se malogró el procés. También creo que la ficción no está obligada a ser verídica, pero si verosimil. Eso sí lo hicieron bien.
ResponEliminaPero los errores se enmiendan. Atenta, España. Atenta.
Eliminaparece que persisten el el mismo y reiterado error, de momento. Unos y otros.
EliminaEn resposta a la Julia: de les 600.000 persones que van anar ahir a la placa Espanya, 400.OOO estaven inscrites a l'assamblea, surt a la página de l,ANC. El funcionament de les movilitzacions ha funcionat així desde el principi del procés. Per això s,atribueixen la representació solidària del procés. Per això els polítics diuen que això del procés neix d,una necessitat de la gent d,una demanda. Això els va portar a creure que tenien facultats per dur a terme un referendum. Els polítics han actuat desde les seves aspiracions polítiques és clar, però han volgut donar a entendre sempre que actuaven com apoderats del poble per fer-ho. La gent s,inscribía, participava, organitzaven cassolades, manis, 400.000 persones van anar ahir desde l'ANC. És la majoria dels participants, és creuen amb la majoria d,aquesta participacio perquè la tenen.
ResponEliminaés complex Gemma, perqué l'ANC o OMNIUM s'atorguen una representació sense risc, sense el risc dels polítics, i a més amb el pas dels anys han anat derivant cap a una posició d'intransigència que a la llarga es perniciosa, negativa. S'han atorgat un poder de convocatoria que malgrat ser seu, no els pertany a ells, és manllevat, la prova la tens en el descens de manifestants d'ahir, perquè aquestes 400 mil persones que es varen apuntar i comprar la samarreta, en el fons no han entés res del que ha passat ni està passant, viuen a Matrix d'on no sembla que en puguin despertar. Ho sento, però jo ho veig així, de fet, hauria d'haver titulat l'escrit com: AIXÒ VA DE PRAGMATISME ESTÙPIDS!, a veure si reaccionàven, COM HO HAN FET ELS D'ESQUERRA.
ResponEliminaSalut.
Em sembla bé la teva opinió, encara estás a temps de canviar el títol de l,entrada.
ResponEliminaPetons.
No, ja està be com està. T'has adonat que els homes mai posem: PETONS o PETONETS?, com a molt, salut o una abraçada.
EliminaJa, però és tant monòton sempre el mateix..
ResponEliminaEn vuit anys crec que només t,ho he posat tres vegades O quatre no?
ResponEliminaSincerament, no ho he comptat, pero el que em sorpren es el fet que els homes mai ho posem. Aquest seria un altre fet diferencial entre sexes, o potser es que si ho possessim semblaria que estem fent assetjament com quan llançávem floretes..., actualment som tan primmirats...
ResponElimina