Els moderats sempre perdem. En això tenen raó els que ens satiritzen des de les dues trinxeres. Uns voldrien que acceptéssim, com a únic possible, el model jacobí de democràcia; i els altres es burlen de nosaltres perquè, pobres ingenus (o pèrfids interessats), encara no volem reconèixer que l'única sortida és la independència. Els moderats vam perdre quan Pujol va abusar del nostre patriotisme d'herència antifranquista per aprovar lleis de consens que es van aplicar amb mentalitat nacionalista. Els moderats vam perdre amb Maragall quan ell escrivia a El País "Madrid s'en va!" I el consideraven un sonat. Els moderats vam perdre amb Montilla, quan va parlar a Madrid de desafecció, i ningú va voler escoltar-lo. Vam perdre amb la sentència de l'Estatut, que esperàvem contemporitzadora (sabíem que es produiria un desbordament a Catalunya). Hem tornat a perdre ara.
Potser hauríem de callar. Em pregunto si és honest continuar defensant l'entesa i el diàleg, si ningú els practica. És honrat defensar un patriotisme inclusiu, quan, aquí i allà, ja només importa la llei del més fort? - ANTONI PUIGVERD - PERDRE.
Malgrat tot, hi ha un altre tipus de ciutadà que no defalleix, dins la moderació, camina i camina molts quilómetres en la Marxa per la Llibertat. I que voleu que us digui, o digueu-me bleda, pero aquesta corrua de gent il·lusionada de totes les edats caminant cap a Barcelona des de diferents indrets del país, m'ha emocionat. L'esperit de Frank Capra sobrevola Catalunya.
El que no entenc és que fa el President Torra en una de les marxes a la qual s'ha incorporat a mig matí amb uns quants consellers, em sembla que no és aquest el seu lloc, i prefereixo no dir a quin lloc l'enviaria jo a ell i als seus consellers.
El que no entenc és que fa el President Torra en una de les marxes a la qual s'ha incorporat a mig matí amb uns quants consellers, em sembla que no és aquest el seu lloc, i prefereixo no dir a quin lloc l'enviaria jo a ell i als seus consellers.
Yo tampoco entiendo qué hace Torra en esa manifestación... o, espera, sí, sí que lo entiendo: se llama jugar a dos bandas o interés electoral. Y yo sí voy a decir a dónde los mandaba a él y sus consellers: A la mierda!
ResponEliminaa eso se le dice hacer un Labordeta.
ResponEliminaSaludos
La independencia anímica ya está conseguida. Es un fenómeno imparable.
ResponEliminaimparable según el tiempo que duren las protestas, esta es la clave...
ResponEliminaEsto es como lo del aprendiz de brujo. Se invoca a fuerzas que después nos se puede controlar.
ResponEliminaMientras escribo esto, Barcelona arde. Y no me sirven las excusas de los "infiltrados".
Se veia venir. Bienvenidos a Euskadi Punto Dos.
Hombre!, decir que "Barcelona arde" me parece un tanto exagerado ¿no? Arden unos cuantos contenedores y algunos coches, pero ni punto de comparación con lo que, por ejemplo, hizo la policía en Ceuta, disparar pelotas de goma contra inmigrantes que se están ahogando en el mar. Nadie, de cuantos hoy ponen el grito en cielo por unos cuantos contenedores, protesto por esta acción criminal. Tampoco se menciona el ojo perdido por un manifestante, otra víctima de la "contenida" actuación policial.
EliminaSe habla mucho de la violencia abertxale, pero muy poco de la represión generalizada y brutal que en Euskal Herria se ha sufrido durante décadas. Intxaurrondo es una paradigmática prueba de ello: https://youtu.be/gmHTs3gSJ-c
... o de la violencia que hay cada fin de semana en Paris con los chalecos amarillos. De todos modos la referencia a los criminales hechos de Tarajal me parece muy acertada.
EliminaSaludos
De Guatemala a Guatepeor, i camí del pedregar. Ara, Euskadi 2 ni de conya, aquí no es mata a ningú, y contenidors es cremen a qualsevol manifestació seriosa, mira les ermilles grogues que cremen bastant més que contenidors i Paris no es Euskadi dos. En ambdós llocs són ciutadans que es rebelen contra el que consideren una injusticia, aspecte que semblava que donat l'hedonisme d'aquesta societat no es produiria mai.
ResponElimina