Els moderats sempre perdem. En això tenen raó els que ens satiritzen des de les dues trinxeres. Uns voldrien que acceptéssim, com a únic possible, el model jacobí de democràcia; i els altres es burlen de nosaltres perquè, pobres ingenus (o pèrfids interessats), encara no volem reconèixer que l'única sortida és la independència. Els moderats vam perdre quan Pujol va abusar del nostre patriotisme d'herència antifranquista per aprovar lleis de consens que es van aplicar amb mentalitat nacionalista. Els moderats vam perdre amb Maragall quan ell escrivia a El País "Madrid s'en va!" I el consideraven un sonat. Els moderats vam perdre amb Montilla, quan va parlar a Madrid de desafecció, i ningú va voler escoltar-lo. Vam perdre amb la sentència de l'Estatut, que esperàvem contemporitzadora (sabíem que es produiria un desbordament a Catalunya). Hem tornat a perdre ara.
Potser hauríem de callar. Em pregunto si és honest continuar defensant l'entesa i el diàleg, si ningú els practica. És honrat defensar un patriotisme inclusiu, quan, aquí i allà, ja només importa la llei del més fort? - ANTONI PUIGVERD - PERDRE.

Malgrat tot, hi ha un altre tipus de ciutadà que no defalleix, dins la moderació, camina i camina molts quilómetres en la Marxa per la Llibertat. I que voleu que us digui, o digueu-me bleda, pero aquesta corrua de gent il·lusionada de totes les edats caminant cap a Barcelona des de diferents indrets del país, m'ha emocionat. L'esperit de Frank Capra sobrevola Catalunya.
El que no entenc és que fa el President Torra en una de les marxes a la qual s'ha incorporat a mig matí amb uns quants consellers, em sembla que no és aquest el seu lloc, i prefereixo no dir a quin lloc l'enviaria jo a ell i als seus consellers.