Quan l'any 2004 George W.Bush es presentava a la reelecció com a President dels Estats Units, i ja havia començat la Invasió de l'Iraq un any abans, en un míting davant la Convenció Republicana va declarar que tenia un pla perquè el món fos més segur, i ho va repetir una altra vegada en acabar amb la vida de Saddam Hussein i enderrocar el seu règim,
El temps ha demostrat que no és així. 15 anys més tard, el món és molt més insegur. Hem vist com es cremen els carrers de París, Barcelona, Hong Kong o Santiago nit si dia també. Els nous líders mundials són indigents mentals que condueixen als seus països a la vora del precipici cavalcant a lloms de l'afirmació nacional, portadors d'ira i de la divisió. A tot arreu s'imposen els discursos emocionals: l'adversari s'ha convertit en l'enemic, la concessió és considerada un luxe imperdonable. Predominen el greuge i l'agressió verbal. I el que és pitjor, a Catalunya, la violència que abans era rebuda com un insult (som gent de pau) ara és acceptada i legitimada com l'únic llenguatge políticament eficaç i comprensible, i els seus responsables tenen nom i cognoms de tots coneguts.
Les eleccions generals, són una pesada llosa que excita encara més els ànims. Ja ningú està en condicions d'afirmar que la sang no arribarà al riu, i fins i tot hi ha qui desitja ja veure morts al carrer. El pitjor o més probable és que aquestes eleccions tot i l'optimista enquesta del CIS a favor de Sánchez, no resoldran res i obligaran a replantejar-ho tot de nou. Hi ha qui creu que, en el fons de la conflictivitat present, trobarem algun tipus de diàleg. I hi ha qui creu o desitja creure que així sigui, que abans d'enfonsar-nos en el precipici, els grans partits es veuran obligats a aseure's i a pactar una sortida digna.
Però el mal ja està fet i la llavor de la violència sembrada, un violència que ha sorprès a tothom, una violència que s'ha instal·lat als carrers i verbalment en el mateix Parlament, una violència que no conduirà a res bo, guanyi qui guanyi les eleccions del 10-N. El món no és més segur com predicava Bush, y molt em temo que menys ho serà en el futur.
sbd - 30.10.19
sbd - 30.10.19
I el que és pitjor, a Catalunya, la violència que abans era rebuda com un insult (som gent de pau) ara és acceptada i legitimada com l'únic llenguatge políticament eficaç i comprensible, i els seus responsables tenen nom i cognoms de tots coneguts.
ResponEliminaAlgún día alguien deberá dar explicaciones por poner a dedo a tanto fanático en el poder.
salut
Crec que ja han fet tard, com diria un tertulià: la violència ha vingut per quedar-se.
ResponElimina