BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

S'ha de prometre poc i bé. Si es trenca aquest principi es cau de morros en els incompliments que ningú, a excepció dels cínics, suporta de bon grat. En plena tempesta econòmica, i després d’aguantar-los amb paciència durant quatre anys, vaig prometre el 2012 que arribaria a les mans amb qui pronunciés davant de mi la frase «en xinès, la paraula ‘crisi’ no existeix, ells l…

A moltes pel·lícules de ­ciència-ficció en escenaris distòpics o catastròfics, el guió s’articula sobre la idea d'els últims dies abans d’alguna cosa que ha de passar. Últims dies abans que un gran meteorit xoqui contra la Terra, abans d’una guerra nuclear, abans d’una plaga indestructible, o fins i tot últims dies abans que tots els humans es transformin en zombis o en in…

El text que ve a continuació, és ficció, de la novel·la "el Darrer home" ,  que fa anys vaig escriure.  Penso que val la pena llegir aquest text. No volia en aquells moments, ni vull ser ara catastrofista, però els fets que últimament s'han produït a tot l'orb amb la pandemia del coronavirus, fan que la meva predicció a la ficció no sigui tan agosarada com jo ma…

Poder conversar, no sobre tu o sobre mi, sinó sobre temes que voregen la utilitat, ens obre finestres a la ment. No només és un plaer, és necessari per sobreviure a l'alienació i el caos del nostre temps. Rémy Oudghiri, un científic dedicat a estudiar-nos a través de les estadístiques i les enquestes, conversa amb Ima Sanchís sobre la necessitat de fugir encara que sigui a…

Amadeu Casellas no ha aconseguit el permís penitenciari per fer classes a la universitat de Vic, tot i ser un antic resident de la ciutat i disposar d'un extens historial i experiència. Ho expliquen avui a la Haine. Tampoc ha aconseguit el permís de la presó per ser entrevistat per Jordi Évole, ni la llibertat sense fiança, però sí que tindrà el "privilegi" de pas…

Dos tuits un rere l'altre del meu conte de twitter, no tenen res a veure, o potser si. Jutjeu vosaltres mateixos. Demostren de la manera diferent en que gestionem la informació que rebem dels mitjans. PUIGCARBÓ @FRANCESCPUIGCAR · 37m Em pregunto: si Xina no hagues informat del coronavirus, si no n'haguessim sabut res, que hauria passat? Segurament res, potser algu s'…

Des de fa un temps, Occident sembla estar esperant l'apocalipsi. L'atac a les Torres Bessones, el gihadisme, les grans migracions, la transicion energètica, l'ascensió de la Xina i l'escalfament global conformen una atmosfera de final de civilització o almenys d'època. Sempre he pensat que la nostra espècie no es mereix un final digne com a tal, res grandilo…

"Però n’hi ha alguns, a Lesbos, que són tan egoistes que no volen que ningú pugui construir ni reconstruir el seu futur, tot i que fugi de la guerra, la desesperació i la mort. I aquest cap de setmana passat s’han encarregat de demostrar-ho. Dissabte a la nit, després de les enormes tensions que està vivint l’illa i tot Grècia des de fa més d’una setmana, un grup de neona…

Una de les conseqüències de la quasi pandèmia de pànic, que s'ha propagat pel planeta, o per la part del primer món del planeta, arran del coronavirus, és el desproveïment de productes que hi ha en molts supermercats. En els súpers, una de les mancances més curioses és la de paper de vàter. A les zones afectades pel coronavirus, aquest producte és dels més buscats, tant que…

Una pedra recorre Europa, es reprodueix a centenars, a milers. Va germinar al voltant de 1990, va aparèixer en la Rathausplatz de Colònia i va seguir per Berlín el 1996, a la Oranienstrasse; des de llavors ja no es va aturar. Parlo de la stolpersteine, una petita peça cúbica de ciment (amb prou feines deu centímetres per costat) recoberta de llautó on s'inscriu informació …

Malgrat la incertesa del present, els coneixements de què disposem ens donen una certa seguretat: ens pensem que tenim apamat el futur. Però tot sovint apareixen factors inesperats que trastoquen la realitat i capgiren de cop la història. Potser ara n’estem vivint un. El coronavirus és el típic convidat imprevist. Per això aquests dies està de moda el ­cigne negre, una metàfora…

De vegades es produeixen estranys fenomens que no tenen explicació lògica ni científica. Solen ser efímers; comencen un dia qualsevol sense previ avís, només per inesperadament deixar de produir-se al cap d'uns mesos o fins i tot anys. És el que va passar l'any 2000 amb els misteriosos aeròlits de gel que queien del cel sobre Espanya, alguns de considerable grandària i…

Si hagués estat possible d’investigar el fenomen des del seu origen, s’hauria vist que tot va començar  amb una vaga dels panys i dels interruptors. Les portes no s’obrien o no es tancaven, ocasionant  alarmes que prenien de seguida unes proporcions difícils de controlar. Els interruptors semblava que  obeïssin una consigna d’arbitrarietat, ja que a vegades deixaven engegat o enc…