"Cal qüestionar-se a un mateix i a la pròpia raó" Ho explica un profesor de Filosofía: "Ho recordo com si fos ara: estava explicant la metafísica d'Aristòtil a alumnes de segon de batxillerat. Una noia, que estava al final de la classe, mirava per la finestra. I em va posar nerviós. Sí.
"Què és això tan interessant que estàs mirant? -li vaig preguntar-. Imagino que serà més important que el pròxim examen"...
"La vida", em va respondre. "
Va ser com una bufetada. Em vaig adonar que estava convertint la filosofia en alguna cosa totalment desconnectada de la vida i de la realitat dels meus alumnes".
Eduardo Infante és mestre de l'institut Sant Eutiquio La Salle de Gijón i el seu mètode per ensenyar filosofia als seus alumnes causa sensació: utilitza Twitter per proposar-los reptes d'aprenentatge i perquè descobreixin més sobre els grans filòsofs de la història. A educació 3.0 parlen amb ell sobre aquesta iniciativa i sobre el que suposa portar la innovació al'aula a 280 caràcters.
Una cosa es ser maestro, la otra pedagogo.
ResponEliminaEnseñar no es profundizar. Se puede enseñar Filosofía en Tuiter, ¿porqué no?, para profundizar ya es necesario algo más que los caracteres básicos.
salut
Si, però el més important és el mestre y la seva manera d'ensenyar, aprofundir ja ve donat després tot sol.
ResponEliminaSalut
Para mí solo existen dos categorías posibles: Profesor o Maestro.
ResponEliminaEn un exámen de matemáticas un profesor se colocó unos instantes junto a mi mesa y me miró de una forma que no supe descifrar. Una semana después entendí su mirada y en ese momento para mí dejó de ser profesor y pasó a ser maestro. Uno de los pocos maestros/as que he tenido. El último día del curso me regaló un libro de Bertrand Russell y un viejo ejemplar de Le Bateau ivre de Rimbaud. Todavía los conservo.
Sólo un maestro, un buen maestro, puede regalar un libro de Bertrand Russell y un viejo ejemplar de Le Bateau ivre de Rimbaud a una alumna.
ResponElimina