El passat 16 d'abril, a la ciutat russa de Sant Petersburg, un jove vestit amb un abric groc amb el logotip de Yandex.Eda, -un popular servei de distribució de menjars local- va demanar a un transeünt comprar-li cigarrets i tot seguit va caure a terra fulminat. Artyk Orozalíev, de 21 anys, va morir d'un atac cardíac, va decretar l'autòpsia.
Abans de perdre el coneixement, el jove havia treballat deu hores seguides sense parar, informen mitjans locals citant el testimoni dels amics del repartidor. L'endemà, el mort va ser multat per la companyia per no presentar-se a la feina. El funeral celebrat al diumenge següent a Tort-Kul, el seu poble natal al Kirguizistan, va donar lloc a més revelacions sobre les condicions laborals de l'empresa.
"Per guanyar 1.000 o 1.500 rubles [15,5-23 dòlars] al dia, una persona ha de treballar de 12 a 14 hores sense interrupció", va dir un col·lega de Orozalíev a rt.com. "Has de recórrer de 40 a 60 quilòmetres per dia. Probablement, aquest treball només pugui ser comparat amb els entrenaments d'esportistes".
Posteriorment, una sèrie de publicacions a Twitter van revelar que, a més dels seus exigus salaris i la duresa de l'ocupació, els repartidors pateixen faltes de respecte de part dels seus supervisors, restriccions que regulen fins quan han de canviar el seu uniforme d'estiu i d'hivern, així com multes per demores que han d'afrontar malgrat que de vegades són provocades per errors de l'algoritme.
Yandex.Eda no és un cas aïllat a Rússia, segons es filtra des de dins del seu principal rival en el sector, Delivery Club. Més encara, aquest tipus de males condicions laborals no es circumscriuen a un país determinat sinó que es tracta d'un fenomen global.
L'ascens de l'economia 'gig' - La mort de Orozaliev és un exemple d'una estratègia comercial activament promoguda per tot el món i coneguda sota diferents noms, com economia 'gig', economia sota demanda o economia compartida. La idea és simple. En una època en què la majoria de la població té accés a Internet a través dels seus 'smartphones', els prestadors de serveis poden connectar directament amb els consumidors a través de plataformes especialitzades, reduint així el preu en prescindir de certs factors obsolets - com, per exemple, l'antiga infraestructura empresarial-, però també a costa de renunciar a la protecció dels seus drets laborals. Com a resultat, aquestes plataformes o aplicacions combinen una gestió el més racionalitzada possible a través d'algoritmes amb un intent de substituir els assalariats tradicionals per contractistes "autònoms".
Un exemple d'això és la companyia Uber, un gegant que opera en el sector del taxi i del repartiment de menjar. La capitalització d'aquesta empresa, fundada el 2009, es va duplicar cada quatre mesos fins al 2013, i encara que aquest creixement es va frenar en l'últims anys, ha aconseguit generar 11.300 milions de dòlars de beneficis el 2018.
Aquest ràpid augment pot ser explicat en part per la modernització de la gestió del servei. No obstant això, el seu èxit es devia en bona mesura al fet que la companyia no donava feina a conductors, sinó que treballava amb aquests com a contractistes independents. Com a tals, no tenien drets laborals bàsics com vacances pagades, indemnitzacions en cas de baixa per malaltia o un salari mínim garantit.
Malgrat que en els últims anys Uber va ser prohibida parcial o totalment en diversos països del món, molts dels seus competidors i plataformes anàlogues que treballen en altres sectors no han patit generalment restriccions.
Així, en la llista de les 500 companyies més riques del món es troben cada vegada més empreses que exploten el treball de 'treballadors independents', segons consta en un estudi publicat per Morgan Stanley. Un de cada quatre treballadors nord-americans participa en l'economia 'gig', i per a un 10,1% d'ells, és la seva principal font de guanys, calcula el projecte científic col·laboratiu 'Gig Economy Data Hub'. Glovo, Deliveroo i altres funionen de la mateixa manera.
Els hi diuen també, companyies unicorn, creades per emprenedors, abans dits empresaris i sovint sobrevalorades. Però que en tots els casos exploten als seus treballadors com han fet de tota la vida els empresaris abans de ser emprenedors. A aquesta categoria de treballadors, batejada com precariat, és a dir, proletariat precari, pertanyia el mort Artyk Orozalíev. Penseu en Artyk cada vegada que a través de l'aplicació del mòbil demaneu qualsevol fotesa alimentaria, perquè us la portin urgentment a la comoditat de casa vostra, a qualsevol hora del dia o la nit.
Abans de perdre el coneixement, el jove havia treballat deu hores seguides sense parar, informen mitjans locals citant el testimoni dels amics del repartidor. L'endemà, el mort va ser multat per la companyia per no presentar-se a la feina. El funeral celebrat al diumenge següent a Tort-Kul, el seu poble natal al Kirguizistan, va donar lloc a més revelacions sobre les condicions laborals de l'empresa.
"Per guanyar 1.000 o 1.500 rubles [15,5-23 dòlars] al dia, una persona ha de treballar de 12 a 14 hores sense interrupció", va dir un col·lega de Orozalíev a rt.com. "Has de recórrer de 40 a 60 quilòmetres per dia. Probablement, aquest treball només pugui ser comparat amb els entrenaments d'esportistes".
Posteriorment, una sèrie de publicacions a Twitter van revelar que, a més dels seus exigus salaris i la duresa de l'ocupació, els repartidors pateixen faltes de respecte de part dels seus supervisors, restriccions que regulen fins quan han de canviar el seu uniforme d'estiu i d'hivern, així com multes per demores que han d'afrontar malgrat que de vegades són provocades per errors de l'algoritme.
Yandex.Eda no és un cas aïllat a Rússia, segons es filtra des de dins del seu principal rival en el sector, Delivery Club. Més encara, aquest tipus de males condicions laborals no es circumscriuen a un país determinat sinó que es tracta d'un fenomen global.
L'ascens de l'economia 'gig' - La mort de Orozaliev és un exemple d'una estratègia comercial activament promoguda per tot el món i coneguda sota diferents noms, com economia 'gig', economia sota demanda o economia compartida. La idea és simple. En una època en què la majoria de la població té accés a Internet a través dels seus 'smartphones', els prestadors de serveis poden connectar directament amb els consumidors a través de plataformes especialitzades, reduint així el preu en prescindir de certs factors obsolets - com, per exemple, l'antiga infraestructura empresarial-, però també a costa de renunciar a la protecció dels seus drets laborals. Com a resultat, aquestes plataformes o aplicacions combinen una gestió el més racionalitzada possible a través d'algoritmes amb un intent de substituir els assalariats tradicionals per contractistes "autònoms".
Un exemple d'això és la companyia Uber, un gegant que opera en el sector del taxi i del repartiment de menjar. La capitalització d'aquesta empresa, fundada el 2009, es va duplicar cada quatre mesos fins al 2013, i encara que aquest creixement es va frenar en l'últims anys, ha aconseguit generar 11.300 milions de dòlars de beneficis el 2018.
Aquest ràpid augment pot ser explicat en part per la modernització de la gestió del servei. No obstant això, el seu èxit es devia en bona mesura al fet que la companyia no donava feina a conductors, sinó que treballava amb aquests com a contractistes independents. Com a tals, no tenien drets laborals bàsics com vacances pagades, indemnitzacions en cas de baixa per malaltia o un salari mínim garantit.
Malgrat que en els últims anys Uber va ser prohibida parcial o totalment en diversos països del món, molts dels seus competidors i plataformes anàlogues que treballen en altres sectors no han patit generalment restriccions.
Així, en la llista de les 500 companyies més riques del món es troben cada vegada més empreses que exploten el treball de 'treballadors independents', segons consta en un estudi publicat per Morgan Stanley. Un de cada quatre treballadors nord-americans participa en l'economia 'gig', i per a un 10,1% d'ells, és la seva principal font de guanys, calcula el projecte científic col·laboratiu 'Gig Economy Data Hub'. Glovo, Deliveroo i altres funionen de la mateixa manera.
Els hi diuen també, companyies unicorn, creades per emprenedors, abans dits empresaris i sovint sobrevalorades. Però que en tots els casos exploten als seus treballadors com han fet de tota la vida els empresaris abans de ser emprenedors. A aquesta categoria de treballadors, batejada com precariat, és a dir, proletariat precari, pertanyia el mort Artyk Orozalíev. Penseu en Artyk cada vegada que a través de l'aplicació del mòbil demaneu qualsevol fotesa alimentaria, perquè us la portin urgentment a la comoditat de casa vostra, a qualsevol hora del dia o la nit.
2 Comentaris
Mario Bunge, filósofo que tan bien conoces, dice que "hemos pasado del proletariado al precariado".
ResponEliminaHay otro problema de fondo que ni los de Rajoy, ni los Sanchez, ni por supuesto los neo-convergentes, ni los de Esquerra/dereta republicana, que son los que mandan, quieren significar. Es el de falsos trabajadores, pues no son ni autónomos, dado que estos ahora si tienen baja laboral.
A todas estas mega empresas Uber, Glovo, Delivero, Amazón, Ali Baba... que tiene este tipo de contratos se les debería de exigir seguridad social a cargo de la empresa, y que los trabajadores cotizaran en la SS.
Estoy a la espera de que CCOO, UGT, USO, ELA/STV y demás comparsas, salgan de manifestación y corten la calle como si lo hacen por cuestiones políticas a las que no les atañe un pimiento, pues su trabajo es la defensa del trabajador contra la mafia de las empresas de este tipo, y no las posturas políticas en uno u otro sentido, pero es bien sabido que en España/Catalunya incluida, los sindicatos están bajo manto del que manda, y vive a costa del erario del que gobierna.
Poco o nada se puede esperar de ellos.
salut
A Amazon el problema es la distribució, els empleats en la nau cobren sous més que dignes i molt bones condicions laborals.
ResponEliminaQuan als sindicats em remeto a Ignasi Riera, quan deia que la primera condició per a ser sindicalista, era ser dropo.
Salut