Gerod Woodberry, un lladre de pa sucat amb oli, tot i que audaç, ha aconseguit tocar la glòria aquest cap de setmana. Sempre podrà dir que va ser portada de The New York Post, i en diumenge, gràcies a la seva condició d'anar atracant bancs -té una fixació amb les oficines del Chase a Manhattan i Brooklyn, com si volgués saldar un compte pendent- d'una manera no violenta, al més pur estil de la picaresca espanyola. En lloc de treure una pistola, Woodberry s'acosta a la finestreta i deixa un paper amb una nota escrita que diu: "Això és un atracament".

 Des del 30 de desembre i fins dimecres passat, el presumpte saquejador va deixar anar aquest paper en quatre sucursals, a la vista de les càmeres de vigilància. En un parell de casos es va endur 1.000 dòlars de cada dependència, botí gens menyspreable. En els altres dos intents va marxar de buit però, pel que es veu, ho va fer amb un esperit molt esportiu, sense perdre les maneres.
La policia va difondre la seva foto en milers de telèfons i un agent, que anava a treballar, el va veure i el va detenir dijous. Divendres va passar a disposició judicial. Va sortir en llibertat. Segons el Post, tabloide ultradretà de la família Murdoch, defensor de la llei i l'ordre excepte quan els supòsits dolents són Donald Trump i els seus acòlits, Woodberry es va quedar petrificat. Va dir alguna cosa així com "no em puc creure que em deixin anar" i fins i tot va afegir: "En què estaran pensant?". Al cap d'una estona va tornar a entrar a una altra oficina del Chase i es va embutxacar més de 1.000 dòlars. Aquest dilluns seguia en parador desconegut.
El tabloide no el va col·locar en portada aquest diumenge com un Robin Hood. No. El va utilitzar com a arma de denúncia contra la reforma legal que, a partir de l'1 de gener d'enguany va entrar en vigor a l'estat de Nova York, per la qual s'elimina el pagament de fiança en efectiu en situacions de delictes menors i delictes greus no violents. L'audàcia de Woodberry resideix en la seva intimidació de paper. Els seus robatoris no es classifiquen com a violents i, per tant, surt lliure a l'espera del judici.
L'aplicació d'aquesta regulació, llargament buscada i lluitada pels sectors progressistes, ha provocat una confrontació política. Els republicans sostenen que aquesta mesura "posa criminals als carrers", mentre que els demòcrates, entre els quals també hi ha crítics, repliquen que aquesta iniciativa prevé contra la discriminació econòmica en el sistema criminal.

 L'estil Millet s'imposa arreu, robar educadament, primmiradament si ho apurem, sense cap mena de violència, és millor i més útil, i de moment t'estalvies la presó. La qüestió és que Woodberry pot seguir atracant bancs impunement, sempre que no demani més de 1000 dòlars i vagi desarmat. Encara caldrà esperar a veure la condemna que li cau quan sigui jutjat pels seus múltiples atracaments, aquí s'ha de dir que el bo d'en Woodberry podria acollir-se a la doctrina Millet: Estic molt fotut, vaig molt medicat!. Funciona, carai si funciona.
Dit aixó, el gran mestre del robatori a Bancs no és Felix Millet, sinó Mario Conde que va descobrir la manera de robar el Banc des de dins, ni tan sols necessitava paper. Siperat per cert  Conde, pel rescat Bancari que m ai més tornarà. Veureu que, en el fons, Woodberry és un aprenent de lladregot.

 Woodberry té una especial fixació per les oficines del Chase
en els districtes de Manhattan i Brooklyn - lavanguardia.com