De gener a setembre de 2019, 2.833 dones han estat assassinades a Mèxic, segons xifres del Secretariat Executiu de el Sistema Nacional de Seguretat Pública (SESNSP). No obstant això, d'acord amb dades de l'Observatori Ciutadà Nacional del Feminicidi (OCNF), només 726 un (25.6%) són investigats com feminicidis, mentre que els altres 2.107 assassinats, ho són com homicidis dolosos. Els estats amb major nombre de feminicidis són: Veracruz (140 casos); Estat de Mèxic (81 casos); Nuevo León (53 casos); Puebla (45 casos), i Ciutat de Mèxic (40 casos). Mentre que els municipis amb major nombre de dones víctimes de feminicidi són: Monterrey, Culiacán, Ciudad Juárez, Xalapa i Guadalajara.

La part dels crims.... "L'últim cas de l'any 1997 va ser bastant similar al penúltim, només que en lloc de trobar la bossa amb el cadàver a l'extrem oest de la ciutat, la bossa va ser trobada a l'extrem est, a la carretera de terrecería que corre, diguem, paral·lela a la línia fronterera i que després es bifurca i es perd en arribar a les primeres muntanyes i als primers congostos. la víctima, segons els forenses, portava molt de temps morta. de edat aproximada als divuit anys, mesurava entre metro cinquanta vuit i metre seixanta. el cos estava nu, però a l'interior de la bossa es van trobar un parell de sabates de taló alt, de cuir, de bona qualitat, per la qual cosa es va pensar que podia tractar-se d'una puta. També es van trobar unes calces blanques, de tipus tanga. Tant aquest cas com l'anterior van ser tancats al cap de tres dies d'investigacions més aviat desganades. El Nadal a Santa Teresa es van celebrar de la forma usual. es van fer posades, es vaig trencar piñatas, es va beure tequila i cervesa. Fins i tot als carrers més humils se sentia a la gent riure. Alguns d'aquests carrers eren totalment foscos, similars a forats negres, i les rialles que sortien de no se sap on eren l'únic senyal, l'única informació que tenien els veïns i els estranys per no perdre's."

 Així acaba 'La part dels crims' a 2666 de Roberto Bolaño, diluint tot l'horror a la quotidianitat de la vida. Els que busquem fantasmes no els trobarem. Els que busquem literatura, tampoc. Bolaño utilitza en aquest text una realitat tan contundent que acaba per entorpir els nostres sentits de lectors. Mentre llegim La part dels crims, centrar-nos en els assassinats (realitat), o en les històries (literatura) que es desenvolupen al voltant d'aquests. 
Hi ha per part de Bolaño una cerca intencionada de cansar, per acumulació, al lector, d'atordir-lo amb una realitat a la qual no podem enfrontar-nos? És aquesta crueltat inhumana, oculta, irresoluble i imparable un dels motius de l'obra de Bolaño?. A La part dels crims escull una curiosa forma de mostrar-la, apel·lant a la nostra memòria, a com de fàcil que oblidem els fets i al necessari que és no fer-ho. Recordem, i denunciem aquest horror cada any si cal, però no oblidem.