A moltes pel·lícules de ­ciència-ficció en escenaris distòpics o catastròfics, el guió s’articula sobre la idea d'els últims dies abans d’alguna cosa que ha de passar. Últims dies abans que un gran meteorit xoqui contra la Terra, abans d’una guerra nuclear, abans d’una plaga indestructible, o fins i tot últims dies abans que tots els humans es transformin en zombis o en individus que se suïciden de mil maneres… Les imatges arquetípiques dels últims dies combinen la des­es­peració depredadora (saqueig de ­botigues) i l’esperança fraternal (reunions d’estranys que, en cercle, s’agafen de les mans i entonen càntics), en un retaule variat que exhibeix tota l'es­cala de grisos de l’ànima humana sotmesa a l’arribada del final. Les ­fotos dels carrers i les places buides, a Itàlia, i de carrets de supermercat plens de gom a gom (de paper higiènic i altres coses), a Madrid, o la gent que fuig esperitada cap Andalusia, Murcia o la Cerdanya, em fan pensar els últims dies en que si alguna cosa no s'acaba és precisament l'estupidesa humana, que com es prebisible actua de la pitjor manera davant el quasi apocalipsi. Perquè no es tracta de l’Apocalipsi, certament, encara que les ficcions de la televisió  ens han entrenat perquè vegem el quadre amb aquests ulls de la fi de tot. 

Ho escrivia el passat mes de desembre: Sempre he pensat que la nostra espècie no es mereix un final digne com a tal, res grandiloqüent com lluitar contra alienígenes que ens volen destruir, o contra fenomens naturals com tsunamis, grans terratrèmols o apocalipsis per l'estil que cada dos per tres ens anuncien la fi del món. La fi perfecta de la humanitat hauria estat la que preveien els científics Walter Wagner i Luis Sancho nord-americà el primer i espanyol el segon, que deien que la posada en marxa del 'Gran Colisionador de Hadrons CERN' a (Suïssa) tenia un 75% de possibilitats de generar un forat negre que s'engoliria la terra sencera. L'aparell aquest, és com una tuneladora d'aquestes del metro de Barcelona, però a lo bestia, molt a lo bestia. Jo no hi entenc de totes aquestes coses i suposo que aquest parell de científics ho deien de bona fe, car si haguès succeit nomes els serviría per dir a última hora, ja ho dèiem!, però en no ser així hom diria que han quedat lleugerament desacreditats per una bona temporada. I és que l'accelerador fa ja temps que funciona i de moment no ha passat res, ni es preveu que  passi, a banda de costar uns dos mil milions d'euros.
De fet seria el final perfecte i el que és mereixeria una espècie tan miserable i nociva com la nostra, uns espècimens que volen jugar a ser déu, que es creuen els amos de l'univers i en un acte de suprema inconsciència aconseguissin que se'ls empassi per sempre la seva pròpia obra, a ells i a la resta del planeta. Seria com una espècie de No creació o d'un big bang al revés, un digne final per a uns indignes.
L'e-coli o un microbi així també estaria bé, quan més petit millor, però el problema és que aixó deixaria rastre i la gracia del forat negre és que no en deixaria cap, con si mai haguessim existit, i, com diria José Saramago: l'Univers no sabria mai que Homer va escriure l'Ilíada i un altre Homer, més important encara que l'altre, el Simpson, treballava a una Central a Springfield.

 Els últims dies, vistos com un gran espectacle, exerceixen una fascinació molt forta, com la que sentim al abocar-nos a l'abisme, hi ha en l'ambient un estat de sobre excitació que fins i tot es nota i molt a twitter. El Coronavirus està significant la fi dels tertulians de radios i teles, que es limiten a escoltat l'opinió dels experts o presumptament experts, sense a penes poder intervenir, com a molt per a dir frases clàssiques com que el virus ha vingut per quedar-se, o que la crisi tambè genera oportunitats.
Visca el tele-treball que ens ha de salvar de tots els mals, i els qui no ho puguin fer, doncs a llegir, o a veure series, i ja posats a llegir recomanar-vos la teoria de l'estupidesa del senyor Carlo M.Cipolla. Bon confinament.

 També hi ha lloc per l'humor, i tractant-se de confinament, que millor que una pàgina de 13 rue del percebe.