Des de fa un temps, Occident sembla estar esperant l'apocalipsi. L'atac a les Torres Bessones, el gihadisme, les grans migracions, la transicion energètica, l'ascensió de la Xina i l'escalfament global conformen una atmosfera de final de civilització o almenys d'època.
Sempre he pensat que la nostra espècie no es mereix un final digne com a tal, res grandiloqüent com lluitar contra alienígenes que ens volen destruir, o contra fenomens naturals com tsunamis, grans terratrèmols, atemptats terroristes a gran escala o qualsevol apocalipsi per l'estil que cada dos per tres ens anuncien la fi del món. No! la nostra fi com a espècie ha de ser per un fet miserable, ridícul i si pot ser patètic, un ínfim virus, algun error humà ximple.
La prova la tenim en el coronavirus que confirma aquesta apreciació. Paradoxalment, tenim la sort de viure en l'època més segura i avançada de la història. Potser per això ens embarga la por, la por a perdre-ho tot. Els estats són febles per fer front als reptes globals i, per tant, no aconsegueixen frenar la por. Però, compte, no cal confondre's: el veritable enemic no és el coronavirus, sinó la histèria. Si triomfa la por, el gran perdedor serà la democràcia, ja que el model xinès apareixerà als ulls de tot el món com l'únic fiable, i més ara que allí el coronavirus ja està remetent. I després de la histèria col·lectiva, vindrà la dictadura global, que de fet ja va començar a partir dels atemptats de l'11-S, quan varen començar les restriccions a les llibertats dels ciutadans.

Consti que Alaska y los pegamoides ja ens havien avisat a "horror en el hipermercado" d'aquesta histèria col·lectiva que està buidant els supermercats.