Páginas de Espuma publica els contes reunits de Tom Wolfe, un dels grans mestres secrets de la literatura nord-americana amb  la traducció 
d'Amelia Pérez de Villar. 

 Se sol associar la brillantor i l’eufòria escumosa dels anys 20 amb Scott Fitzgerald, que va saber reflectir aquells fastos en el mirall fosc de la seva melancolia. Però hi ha un retrat encara més intens i fins i tot més real dels Estats Units als anys frontissa del crac del 1929 que es troba a l’obra de Thomas Wolfe, el membre més perdut de la Generació Perduda. Al costat d’un Faulkner o un Hemingway continua sent encara un desconegut, objecte d’un culte avivat per diverses raons: va ser un esperit inquiet i alcoholitzat; va morir poc abans de complir 38 anys i que esclatés la segona guerra mundial, que transformaria de dalt a baix el món conegut, i va cultivar una prosa abassegadora que demana molta dedicació del lector. Es va fer mundialment famós per dues novel·les, ‘El ángel que nos mira’ i ‘Del tiempo y el río’. En va escriure dues més i un important nombre de contes, alguns gairebé novel·les breus, en els quals es pot degustar el seu estil profètic, gairebé de lletania religiosa, que és el seu segell, i que ara es recullen en aquesta cuidada edició traduïts per Amelia López Villar. Es trobaran aquí títols que ja han gaudit d’un cert èxit com a llibres independents, com ara ‘El muchacho perdido’ i ‘Una puerta que nunca encontré’ (aquí traduït com a ‘No hay puerta’). També els més celebrats, especialment ‘El viejo Rivers’, un retrat de l’editor Maxwell Perkins, capaç de convertir l’oceànic manuscrit de ‘Del tiempo y el río’ en una obra llegible. La història d’aquesta relació va servir com a base a la pel·lícula ‘L’editor de llibres’, que no ofereix el més petit indici de la grandesa del malaguanyat Wolfe, a qui Faulkner va anomenar «el millor fracàs d’Amèrica». Amén». 


Aquí podeu llegir-ne un: SÓLO LOS MUERTOS CONOCEN BROOKLYN


 Cuentos Thomas Wolfe
 Páginas de Espuma 
 Traducció: Amelia Pérez de Villar
 429 pàgines 37 euros