Nova York, 22 de març. - Aquest mes he comprat una República. Caprici costós que no tindrà continuïtat. Era un desig que tenia des de fa molt temps i del qual me n'he volgut lliurar. M'imaginava que això de ser l'amo d'un país donava més gust.

L'ocasió era bona i el negoci va quedar conclòs en pocs dies. Al president li arribava l'aigua fins al coll: el seu ministeri, compost per col·legues seus, estava en perill. Les arques de la República estaven buides; imposar nous impostos hauria estat el senyal per a l'enderrocament de tot el clan que assumia el poder, potser d'una revolució. Ja hi havia un general que armava bandes de rebels i prometia càrrecs i llocs de treball al primer que arribava.

Un agent nord-americà que hi era em va advertir. El ministre d'Hisenda va córrer a Nova York: en quatre dies ens vam posar d'acord. Vaig anticipar alguns milions de dòlars a la República i a més vaig assignar al president, a tots els ministres i els seus secretaris uns estipendis dobles que els que rebien de l'Estat. M'han donat en penyora -sense que ho sàpiga el poble - les duanes i els monopolis. A més, el president i els ministres han signat un conveni secret que, pràcticament, em dóna el control sobre tota la vida de la República. Encara que jo sembli, quan vaig allà, un simple hoste de pas, sóc, en realitat, l'amo gairebé absolut del país. En aquests dies he hagut de donar una nova subvenció, bastant forta, per a la renovació del material de l'exèrcit i m'he assegurat, a canvi d'això, nous privilegis.

L'espectacle, per a mi, és bastant divertit. Les cambres continuen legislant, en aparença lliurement, els ciutadans segueixen imaginant-se que la República és autònoma i independent i que de la seva voluntat depèn el curs dels esdeveniments. No saben que tot el que ells creuen posseir - vida, béns, drets civils - pengen, en última instància, d'un estranger desconegut per a ells, és a dir, de mi.

Demà puc ordenar la clausura del Parlament, una reforma de la Constitució, l'augment de les tarifes de duanes, l'expulsió dels immigrants. Podria, si volgués, revelar els acords secrets de la camarilla ara dominant i enderrocar amb això al Govern, des del president fins a l'últim secretari. No em seria impossible empènyer el país que tinc a les meves mans a declarar la guerra a una de les repúbliques limítrofes.

Aquest poder ocult, però il·limitat, m'ha fet passar algunes hores agradables. Patir totes les molèsties i servituds de la comèdia política és una fatiga tremenda, però ser el titellaire que, després del teló, pot esbargir-se tirant dels fils dels titelles obedients als seus moviments, és un ofici voluptuós. El meu menyspreu pels homes troba aquí un saborós aliment i milers de confirmacions.

Jo no sóc més que el rei d'incògnit d'una petita República en desordre, però la facilitat amb que he aconseguit comprar-la i l'evident interès de tots els assabentats a conservar el secret, em fa pensar que altres nacions, i bastant més grans i importants que la meva República, viuen, sense adonar-se'n, sota una anàloga dependència de misteriosos sobirans estrangers. Sent necessari molts més diners per a la seva adquisició, es tractarà, en comptes d'un sol propietari, com en el meu cas, d'un trust, d'un sindicat de negocis, d'un grup restringit de capitalistes o de banquers.

Però tinc fundades sospites que altres països són efectivament governats per petits comitès de reis invisibles, coneguts només pels seus homes de confiança, que continuen representant amb naturalitat el paper de caps legítims.


FI

La compra de la República - ciudad seva
[Capítol de la novel·la Gog. Text complet.]
Giovanni Papini