Com passa el temps, cada vegada més ràpid a mida que et vas fent gran. Aquest escrit sobre Bongonia i la seva distòpica independència és del 2012, i el cert és que vuit anys més tard possiblement s'entengui molt més bé que en el moment de ser publicat.



Al març de l'any 2012 Jordi Pujol i Soley es va tornar in-de-pen-den-tis-ta. Rercodem-ho, car aquí va començar el procés que ens ha dut fins aquí, o sia enlloc o a on ja èrem. Recordem-ho...

"Estàn els polítics de Bongònia revolucionats aquests díes des que l'avi s'ha 'echao al monte' i se'ns ha tornat independentista, després de col·locar al nen, aixó si, nen que per cert ja comença a ser grandet però té ben aprés aixó de fer la puta i la ramoneta o practicar la dutxa escocesa i que té i fa la fila d'estraperlista. En una entrevista a TV3 ha matisat les resolucions del congrés d'aquest cap de setmana a Reus: a través de sengles entrevistes a Catalunya Ràdio i TV3, de distingir, glossar i acolorir la ponència ideològica que defineix la nova divisa de la formació "Catalunya és Nació+Estat". De fet, Pujol ha volgut distingir entre independència i estat propi i advertir que qui ha anat cap a postulats més sobiranistes no és CDC sinó la societat catalana. Mentrestant l'encara President de la Generalitat parla d'anar-se'n cap a Ìtaca que ni en Llach sap on cau. i si és per allí Grecia, potser no és el millor lloc on anar i menys encara remant. I a tot aixó el iaio flauta primer, enardit parla de lluita, de tropes, d'exercit, de primera línia de xoc, etc. en sentit figurat clar, es deu referir als ninotets de LEGO. Tot plegat mentre uns i altres Ppc i ERC no se'ls creuen i malfien d'ells, els uns per excés i els altres per defecte. 
Els polítics que manen a Bongònia són així, experts en el si però no, no però si, tot i què (aquesta és de l'Artur), deia.. els hi ha costat 30 anys als de CDC tornarse 'independentistes' o 'estatpropistes', una miqueta lents de reflexes. No!. En fi, que es veu que administrar una gestoria és molt complicat, o li fan aquesta patoleia que tot ho fan - diuen - per al seu país i el benestar dels seus ciutadans. Mareta meua, mareta meua! lliuren's d'aquests salvadors del país, que no tinc gens clar quin és el seu: si Catalunya, les Illes Caiman, Andorra o Suïssa."