Com passa el temps, cada vegada més ràpid a mida que et vas fent gran. Aquest escrit sobre Bongonia i la seva distòpica independència és del 2012, i el cert és que vuit anys més tard possiblement s'entengui molt més bé que en el moment de ser publicat.
Al març de l'any 2012 Jordi Pujol i Soley es va tornar in-de-pen-den-tis-ta. Rercodem-ho, car aquí va començar el procés que ens ha dut fins aquí, o sia enlloc o a on ja èrem. Recordem-ho...
 |
"Estàn els polítics de Bongònia revolucionats aquests díes des que l'avi s'ha 'echao al monte' i se'ns ha tornat independentista, després de col·locar al nen, aixó si, nen que per cert ja comença a ser grandet però té ben aprés aixó de fer la puta i la ramoneta o practicar la dutxa escocesa i que té i fa la fila d'estraperlista. En una entrevista a TV3 ha matisat les resolucions del congrés d'aquest cap de setmana a Reus: a través de sengles entrevistes a Catalunya Ràdio i TV3, de distingir, glossar i acolorir la ponència ideològica que defineix la nova divisa de la formació "Catalunya és Nació+Estat". De fet, Pujol ha volgut distingir entre independència i estat propi i advertir que qui ha anat cap a postulats més sobiranistes no és CDC sinó la societat catalana. Mentrestant l'encara President de la Generalitat parla d'anar-se'n cap a Ìtaca que ni en Llach sap on cau. i si és per allí Grecia, potser no és el millor lloc on anar i menys encara remant. I a tot aixó el iaio flauta primer, enardit parla de lluita, de tropes, d'exercit, de primera línia de xoc, etc. en sentit figurat clar, es deu referir als ninotets de LEGO. Tot plegat mentre uns i altres Ppc i ERC no se'ls creuen i malfien d'ells, els uns per excés i els altres per defecte.
Els polítics que manen a Bongònia són així, experts en el si però no, no però si, tot i què (aquesta és de l'Artur), deia.. els hi ha costat 30 anys als de CDC tornarse 'independentistes' o 'estatpropistes', una miqueta lents de reflexes. No!. En fi, que es veu que administrar una gestoria és molt complicat, o li fan aquesta patoleia que tot ho fan - diuen - per al seu país i el benestar dels seus ciutadans. Mareta meua, mareta meua! lliuren's d'aquests salvadors del país, que no tinc gens clar quin és el seu: si Catalunya, les Illes Caiman, Andorra o Suïssa."
Por cierto, ayer salió el veredicto del caso Palau.
ResponEliminaConvergència Democràtica de Catalunya (CDC) cobró 6,6 millones de euros en comisiones ilegales de la constructora Ferrovial a cambio de adjudicarle obras públicas. Por primera vez, la justicia ha acreditado la financiación irregular del partido hegemónico en Cataluña, que el expresident socialista Pasqual Maragall bautizó —y popularizó— con el nombre de “3%” en una histórica sesión en el Parlament en 2005. Las mordidas se extendieron durante al menos una década, de 1999 a 2009, lo que engloba tanto los últimos años de Jordi Pujol al frente de la Generalitat como la etapa de Artur Mas como jefe de la oposición.
PD: de totes maneres són el nostres lladres...
De Rosell, sin embargo, nadie dice nada y se ha comido dos años sin cargos ni pruebas. No así lo anterior que hasta el mismo Pascual les dijo aquello del 3% y resultó que en el tunel del Carmelo salió un..17%.
Si, com va dir DONALD RUMSFELD referint-se a Saddam Hussein, són els nostres fills de puta.
ResponEliminaLos políticos españoles son otra división, del incompetente al corrupto pasando por el vago. Quizas las listas abiertas puedan mejorar esto, por lo menos los elegimos directamente nosotros, no como ahora.
ResponEliminaUn saludo
Eso no lo veremos nunca Daniel, ni tu ni yo, seria el fin de la partitocracia y el principio de la democracia.
ResponElimina¡¡ Que imagen mas idílica !!. Marta dedicada a sus labores al lado de la chimenea, mientras el pequeño gran hombre se toma el café viendo TV3, en el nido de Queralbs.
ResponEliminaPor cierto, ¿ quien seria su peluquero en esa época ?.
No, no tiene patria, están adscritos al movimiento "Chorizos Sin Fronteras", y les importa poco la bandera en la que se envuelven, siempre que les permita seguir con sus latrocinios.
Miquel ha citado a Sandro Rosell y sus dos años de "talego" sin cargos firmes. Bien, parece ser que el detonante fue su empresa con sede en Andorra, perfectamente legal y que no cometió ningún delito fiscal. Todo el asunto huele a la "policía patriótica" de la época de Fernandez Díaz en Interior, y a la paranoia que provocó el "processs" en una parte del gobierno de Madrid y en la judicatura.
Curioso que Rosell se "comiese" dos años de prisión en preventivo, y que la mayor parte del Clan Pujol siga en la calle, y el proceso judiciál se mueva a paso de caracol.
Perdamos toda esperanza en los políticos. Los partidos que tenemos en el Congreso, han reforzado el "caudillismo", y toda democracia interna y control dentro de ellos ha desparecido. Los "caudillos" tienen las manos libres para su despotismo, despues de cargarse los comités federales internos.
Que nos pille comidos y confesados.
La foto no té desperdici. És més rancia que el vi ranci. A la garjola em sembla que només hi ha el nen dels cotxes de luxe, la resta no hi és ni se l'espera.
Elimina