DECLARACIÓ PER UN GOVERN CATALANISTA I DE PROGRÉS - Pasqual Maragall - 19 de novembre de 2003 - Escenari després de les eleccions.

He escoltat opinions, he contrastat valoracions, he mantingut contactes polítics a tots els nivells i he reflexionat. Vull ara manifestar públicament la meva posició i les meves conclusions. La realitat del canvi és inqüestionable.
No és possible repetir la majoria parlamentària de les dretes de l'anterior legislatura. És possible, per primera vegada des del 1980, una majoria catalanista de progrés. Una majoria sòlida. S'ha configurat una nova majoria catalana.
Una nova majoria clarament oposada a la majoria formada per Convergència i Unió i el Partit Popular a la passada legislatura. Una nova majoria catalana, a partir d'uns resultats electorals que no són els que esperàvem, però que responen positivament a les expectatives de canvi de la societat catalana.
Però és una majoria pel canvi rotunda, sòlida. Potser més complexa, potser més interessant, més rica en accents propis, més exigent, més representativa de la Catalunya d'avui.
Aquest resultat permet a la gent de progrés governar Catalunya, després de vint-i-tres anys. S'obre, no una finestra ni una escletxa, se'ns obre una porta ben gran.
La majoria d'esquerres és avui possible si sumem el milió de vots socialistes, el mig milió d'ERC i el quart de milió d'ICV.

 El nostre objectiu

 Avui segueix viva la gran disjuntiva de Catalunya: o canvi o continuïtat. L'opció de canvi es sustenta en la majoria d'esquerres al Parlament.
Tenim la responsabilitat de no frustrar aquesta oportunitat. Hem d'estar a l'alçada.
Catalunya té avui una oportunitat que no pot deixar passar, però és la nostra responsabilitat, la dels dirigents de les forces del catalanisme progressista, evitar que s'iniciï un nou cicle de predomini del nacionalisme conservador. El nostre objectiu és ben clar i no permet ni dubtes ni interpretacions:

 HEM DE FER POSSIBLE UNA MAJORIA PARLAMENTÀRIA D’ESQUERRES QUE DONI LLUM A UN GOVERN CATALANISTA DE PROGRÉS.

 Com arribar-hi. És hora de la política, de la intel·ligència política, per assolir el nostre objectiu. No podem estar dominats ni per estats d'ànims ni per climes
d'opinió, alguns d'ells interessadament induïts, alguns que venen també de fora.
Estic totalment determinat i plenament il·lusionat per tirar endavant el compromís d'assolir que Catalunya tingui el govern catalanista i de progrés que respongui al veredicte de la voluntat popular.
No estic sol en aquest compromís: és el compromís col lectiu del Partit dels Socialistes de Catalunya i de Ciutadans pel Canvi.
Estem preparats per negociar amb convenciment, respecte i realisme, amb la ferma voluntat de quallar un pacte lleial entre socis que ens reconeixem mútuament en la nostra representativitat política, electoral i social.
Proposem un acord que aglutini la primera força de les esquerres, el partit republicà i d'esquerres que ha sortit prou reforçat d'aquestes eleccions i el partit que els votants han reconegut com el que respon millor a una nova sensibilitat ecosocialista.

Tant sols aquest acord podrà aconseguir alhora la renovació de la política catalana, el gran acord nacional sobre l'autogovern i el finançament i governar amb decisió per impulsar el progrés econòmic de Catalunya i la política social com a base de la cohesió nacional.

 Què posem sobre la taula - En primer lloc, volem fer possible l'alternança. Sense alternança es facilitaria la continuïtat que ha estat derrotada a les urnes.
L'alternança possibilitarà un canvi de les formes de governar i una política catalana transparent, honesta i pròxima.
La nova majoria i el nou govern alliberarà el país de les cotilles que han ofegat fins avui la societat catalana.
En segon lloc, adquirim el compromís d'entrar en una nova fase de l'autogovern de Catalunya, amb l'impuls del govern, però també amb un Acord Nacional per l'Autogovern i el Finançament que aplegui el màxim consens polític i social.
En aquest escenari, la nostra relació federal i d'amistat amb els socialistes espanyols ha de representar la millor esperança per Catalunya en el camí per assegurar i aprofundir el nostre Autogovern.
En tercer lloc, i no menys important, volem governar amb normalitat i estabilitat. Catalunya necessita un bon govern per superar el més ràpidament possible la paràlisi dels últims anys del govern de CiU. No hi haurà interinitat.
Per tant, les forces catalanistes de progrés hem de constituir un govern sòlid per garantir la prosperitat econòmica, la cohesió social i l'equilibri territorial.

 Una decisió catalana - Per últim, que tothom ho tingui clar: les decisions sobre el futur de Catalunya es prenen a Catalunya; i pel que fa al PSC, les pren el PSC. Amb mi al capdavant. Personalment posaré tot el meu afany al servei de l’objectiu d'aconseguir la majoria parlamentària –la nova majoria catalana,
coherent amb la voluntat ciutadana expressada a les eleccions després de tants anys.

Caldrà paciència i fermesa, claredat i reconeixement del nou punt de partida que ens ha de portar a la Catalunya lliure, justa i pròspera que desitgem.
Dependrà de tots nosaltres. Especialment dels que tenim més responsabilitat en el diàleg que ara obrim per la construcció de la nova majoria catalana. Haurem de fer-ho amb les necessàries complicitats personals i col lectives.
Amb la mà estesa. Per mi no quedarà.

                                Pasqual Maragall

Això és, era o pretenia ser el catalanisme, el seu esperit, ara desaparegut. Com em deia Júlia avui en un comentari, Carner era també catalanista,  i  va ser maltractat en vida, como ho ha estat Pasqual Maragall, i no des de Madrid ni pels de Madrid, sinó per el propi PSc, que ara s'esquincen les vestidures, clar que el PSc ja no existeix, és un ens amorf, inconsistent, subordinat al PsoE, dirigit per quatre xixtxarel·los de segona de vol gallinaci.