¿Buscava o no Suècia la immunitat de grup amb la seva peculiar estratègia davant la pandèmia? El país nòrdic, que ha atret totes les mirades per la seva laxitud en les restriccions per contenir el coronavirus, s'ha associat sovint amb aquest model, basat en permetre la propagació de la infecció per assolir un elevat nivell d'immunitat entre la població general, que era la idea inicial de Boris Johnson fins que es va infectar ell.
Ministres i responsables han negat que aquest hagi estat el seu objectiu, tot i que sí que han admès que podria ser un efecte col·lateral positiu. Ara, uns correus electrònics de l'epidemiòleg estatal de Suècia i principal responsable de la gestió del coronavirus, Anders Tegnell, evidencien que la immunitat de ramat ha estat un dels principals focus d'atenció de l'Agència de Salut Pública, a el menys a l'inici de la pandèmia.
En un dels correus electrònics -als quals ha tingut accés un periodista independent gràcies a les lleis de llibertat informativa-, Tegnell sembla suggerir que una taxa de mortalitat més alta entre la gent gran podria ser acceptable si conduís a una immunitat col·lectiva més ràpidament. En una conversa el 14 de març amb el seu homòleg finlandès, Mika Salminen, Tegnell planteja que una opció per aconseguir-ho seria mantenir les escoles obertes -una cosa que Suècia ha fet durant tota la pandèmia.
"També ho hem pensat, però a al final els nens acabarien propagant la infecció [a altres grups d'edat]", respon Salminen. El finlandès afegeix que, segons els seus models, tancar les escoles suposaria reduir la propagació entre els avis en un 10%, al que Tegnell respon: "¿Potser el 10% pot valer la pena?". Suècia només va tancar els instituts i les universitats, però va mantenir obertes les escoles. Tegnell ha reiterat en diverses ocasions que han seguit operatives a causa que, en general, els nens són asimptomàtics o pateixen símptomes lleus i no són un focus important de contagis. "El meu comentari es referia a un possible efecte, no a un esperat. Per tant, mantenir les escoles obertes per obtenir immunitat mai va ser rellevant ", va respondre Tegnell a la vanguardia.
La immunitat de ramat ha format part del debat a Suècia durant tota la pandèmia. Les autoritats van estimar al maig que un 40% dels residents a Estocolm podria haver contret la Covid-19, però no hi ha cap estudi que avali les dades. Un dels arguments de Tegnell per justificar les poques restriccions -pràcticament tots els negocis s'han mantingut oberts - ha estat que Suècia estaria millor preparada davant d'una segona onada causa de que hi hauria més persones immunitzades. La Covid-19 ha provocat 5.790 morts a Suècia, una taxa relativament alta. 
Vist els resultats d'Espanya on cada dia que passa hi ha més infectats (3.715 contagis les últimes 24 hores), potser si que seria el millor infectar-nos tots i salvis qui pugui o que la naturalesa decideixi la tria. Al cap i a la fi, els tres mesos de confinament, les mascaretes, la distancia social, totes aquestes les mesures que la majoria dels ciutadans han seguit de manera exemplar, dona la sensació que no ha servit per a res i a cada dia que passa la situació s'està complicant més, i ens espera un setembre distret amb els vailets a l'escola i a la Universitat.
Entenc que admetre i buscar la immunitat de ramat per part de l'Administració és una mesura impopular, però dona la sensació vist el que s'ha vist que potser seria la millor solució.
De fet, no se per què em preocupo, per qué ens preocupem, si resulta que la Covid no existeix, que els metges ens amaguen la veritat, que tot és fals, que els governs exageren les infeccions amb el propòsit de retallar les llibertats civils, que l'ús de la màscara és inútil i pot matar-nos, que Bill Gates lidera una classe d'elits globals que volen controlar a la població, o despoblar el planeta o fins i tot implantar a les persones microxips controlats per 5G a través de la vacuna. Gates apareix aquí com Joker, el dolent de Batman, en coalició amb un Pedro Sánchez que en realitat és un farsant.

 No hi ha major amenaça que el virus de l'estupidesa, tant o més perjudicial que la maldat. Ningú està fora de perill. No fa riure perquè fa por. Deia Quevedo que tots els que semblen estúpids ho són i que, a més, també ho són la meitat dels que no ho semblen. En efecte, estem envoltats. Món de mones.