'OLD LIVES MATTER'

"Old lives matter", és un manifest signat per més de 40 societats científiques i sanitàries del món avisa de la discriminació per l'edat que pateix la gent gran. La iniciativa d'aquesta campanya part de la Societat Francesa de Geriatria i Gerontologia, i s'inscriu en el context de la pandèmia per la Covid-19, que ha posat encara més en evidència una discriminació que, segons se subratlla, "és la més estesa, la més corrent i la més universal. A més, és l'única que no està sancionada per llei". Es basa amb expressa voluntat de cridar l'atenció com l'eslògan "Black lives matter", fruit de la contundent mobilització antiracista arran de l'assassinat de George Floyd a Minneapolis.

"La discriminació per l'edat és una forma d'alterar els drets de les persones, és una forma de maltractament", explica José Augusto García Navarro, president de la SEG i director general de l'CSC. La pandèmia no només ha posat en evidència aquesta discriminació per edat, sinó que l'ha engrandit, assenyala, sense que es vegi cap propòsit d'esmena per part dels poders públics. "Hem explicat a el Govern -indica- que no pot fer plans sense dels afectats les famílies, dels cuidadors ... però no atenen a aquestes peticions". Es venia ja d'un "discriminació per l'edat brutal" d'un culte no només a les persones joves sinó físicament perfectes, comenta el president de la SEG, i malgrat tot el que ha passat no està canviant res.

El manifest de la campanya "Old lives matter" subratlla el discriminació per l'edat és la discriminació més corrent i s'ha vist amb claredat en aquests últims mesos. "Són les residències, que alguns volen reconfinar sense preguntar una vegada més l'opinió dels residents, ni les seves famílies". Són les urgències, es recorda, que han pogut rebutjar acollir persones majors en plena pandèmia. Són les sempiternes publicitats de cremes antiarrugues que estigmatitzen el fet d'envellir. És la denigració perpètua -el fustigació a la vellesa- de la gent gran per la seva (presumpta) ineptitud amb les noves tecnologies. És la paraula "jubilat" que genera l'immediat rebuig de la societat. És el culte permanent a la joventut.

La manera de tractar a la gent gran ha canviat. Abans, pel fet d'haver viscut, el saber i l'experiència estaven en mans de la gent gran, avalats per tota una vida d'aprenentatge, però actualment s'han bescanviat els papers, l'experiència s'ha perdut sobrepassada per la modernitat i el coneixement s'està esvaint i la gent gran ha perdut autoritat i s'ha perdut enmig de la velocitat a la que es mou el nou coneixement. O potser és que el concepte d'experiència i coneixement han canviat?. La gent gran es veu com una nosa, no produeix i a més costa diners a l'Estat, a més en aquesta societat neoliberal tan competitiva, una persona de 45 anys en endavant ja es considera gran, i per tant inútil, se'n poden veure exemples cada dia al propi entorn.

Quan jo sigui gran, espero no comportar-me com un vell, o aixó em penso ara. Després..., després suposo que faré com tothom, encara que vull dir en descàrrec de la gent gran, que el comportament anòmal que els acompanya a partir d’una certa edat, no és pas culpa seva, car sospito que la naturalesa adequa el grau de pensament a l'edat per fer mes suportable el fet irremeiable de la decadència física, acompanyant-lo doncs de la psíquica. I és que de no ser així, envellir plenament conscient, seria terrible. Pitjor encara es la gent gran que no ho accepta i es comporta com si el temps no hagué passat, lo qual ja es fregar el patetisme, insisteixo en que cal ser-ne conscient i adaptar-se i comportar-se segons la teva edat, o millor dit, segons el teu estat, car no tothom envelleix igual. Deia Cioràn que la vellesa és l'autocrítica de la naturalesa, però hom pensa que més aviat es tracta d'una venjança, molt cruel per cert, al cap i a la fi, cadascú envelleix com pot, o com el deixa la vida, no com voldria. Cal doncs respectar a la gent gran, no pel fet de ser grans, sinó per què són persones, i com a tals se'ls ha de respectar.