El passat 23 de setembre va ser el Dia Internacional de la Bisexualitat. El dia triat per algunes persones que fan bandera del feminisme per llançar missatges a les xarxes qüestionant que les dones bisexuals es dobleguin davant el patriarcat tenint relacions amb homes. Les crítiques –algunes de suposadament jocoses– es van unir a aquest magma de feminisme excloent que col·loca els genitals al centre de l’univers i que, en la seva suposada defensa de les dones, deixa fora de focus i de lluita la situació de tants col·lectius que pateixen violència sexual, exclusió i persecució.

Una noia de 17 anys de la Corunya s’ha suïcidat després d’anys de patir assetjament per ser bisexual. A la fi, no va poder suportar tant odi. Ella va posar fi a la seva vida, però la sentència la va firmar una concepció reduccionista del cos i els afectes. No hi va haver prou xarxa per sostenir-la. Crec en el feminisme de la protecció i no de l’exclusió. El que es converteix en empara i no en filat. El que engloba les múltiples maneres de viure el cos i d’estimar. La imposició de l’homogeneïtat deixa massa persones a la intempèrie. - Emma Riverola - elperiodico,cat/ca/