ÚLTIMS ESCRITS
latest

EL PARADIGMA TRENCAT


💭

El segle XX va acabar el dia de Nadal del 1991 amb el col·lapse de la Unió Soviètica. El segle XXI va engegar l’11 de setembre del 2001 amb l’enfonsament de les Torres Bessones. Durant la dècada intermèdia, la història va semblar arribar a la seva fi. El capitalisme, la democràcia i la tecnologia havien derrotat al comunisme, l’autocràcia i l’economia planificada. La pau seria eterna. Els Estats Units, la nació imprescindible, se n’encarregarien. 

Per què gairebé res no ha sortit com esperàvem? Sens dubte, perquè no sabem interpretar el món. Crèiem que la globalització posaria fi als nacionalismes i ha estat al contrari. Floreixen juntament amb líders populistes a tots els continents. Pensàvem que el capitalisme portaria la democràcia a la Xina i la Xina és avui més rica i autoritària que mai des de Mao. Estàvem convençuts que la revolució russa del 1917 determinaria el futur de la humanitat molt més que la xinesa del 1949 i ha estat totalment al revés.

Com és possible que una dictadura capitalista ocupi el centre de les relacions econòmiques i financeres? Com és possible que la setmana passada la Xina firmés un acord de lliure comerç amb una dotzena de països asiàtics i oceànics que deixa fora de joc els EUA i Europa precisament en la regió que és el motor del món?

Mentre la Covid-19 enfonsa l’economia occidental, la Xina anunciarà d’aquí a poques setmanes que ha erradicat la pobresa. Després de 40 anys de reformes i creixement econòmic, després d’una dècada de programes socials, a final d’any i malgrat la pandèmia, no tindrà pobres. Cadascun dels seus 1.439 milions d’habitants guanyarà un mínim de 500 euros a l’any i tindrà cobertes les necessitats bàsiques, un gran triomf del president Xi, l’ emperador vitalici . Mentrestant, què ha passat amb el món de l’home blanc, amb les seves lleis i institucions a favor de la propietat privada i la llibertat individual?

Trump guanya la presidència dels Estats Units i només podem explicar-ho a partir de les classes blanques desafectades, quan hi ha arrels molt més profundes en el moviment polític que dirigeix. El nacionalpopulisme respon a una pulsió moral i social que és en el nucli de l’existència humana: hem de ser i hem que menjar. La identitat i el suport.

Sembla paradoxal, però Trump, el capitalista paradigmàtic, l’elitista ofès, ens ha ensenyat que el “món lliure” i globalitzat ens ha enfonsat en la desigualtat. Trump defensa que l’autocràcia es mereix una oportunitat i milions de persones el segueixen. Assegura que hi ha vida més enllà de la Il·lustració, que els drets humans no són universals, que la democràcia és incapaç de comptar els seus propis vots, que hem de sacrificar llibertats per progrés i que la Xina marca el camí perquè sempre se surt amb la seva i fins i tot el més pobre dels seus camperols menja carn. Ha nascut un sistema polític als EUA, un dels més radicals i antiintel·lectuals que hi ha hagut, i Trump és el seu líder.

És possible que no sapiguem veure-ho, com tampoc no som conscients que vivim en el principi d’una nova era. El nostre antic règim va començar a erosionar-se quan fa uns 40 anys vam passar de l’Estat de benestar a la inevitabilitat del neoliberalisme del qual ja no en queda. Europa és la seva darrera trinxera però ningú no sap per quant temps. L’extrema dreta aconsegueix més del 15% dels vots en la majoria de països gràcies a la tenacitat d’una identitat nacional que crèiem que estava superada.

Ni la Unió Europa ni el socialisme no van acabar amb els nacionalismes. Europa no ens ha elevat per sobre de l’irredemptisme. Els nostres estats no renuncien al domini i l’annexió de les minories, i tampoc a diluir-se en la supranacionalitat. Què van fer els estats de la Unió Europea als Balcans durant els feliços anys noranta, què van fer quan van conèixer les matances ètniques i els camps de concentració a Bòsnia? Mirar cap a una altra banda i planificar l’euro. Hi ha un fil, més enllà de la religió musulmana, que uneix els bosnians del 1995 amb els refugiats del 2015 i del 2020: són víctimes d’una barbàrie comesa en nom d’una idea pura d’Europa. El nostre erudit cosmopolitisme europeu no va impedir aquelles matances, igual que no ha impedit el Brexit o el xantatge d’ Eslovènia, Hongria i Polònia al pla de rescat europeu.

Els pensadors francesos del segle XVIII no van veure venir la Revolució Francesa. La russa i la xinesa també van ser una sorpresa. Ningú amb criteri no va anticipar la caiguda del mur de Berlín el 1989, els atemptats d’ Al-Qaida del 2001, les primaveres àrabs del 2011 i la presidència de Donald Trump.

Està clar que hem de construir un nou paradigma per a un ordre i que no ens serveix el vell sistema liberal centrat, més que res, a garantir la seguretat i encoratjar el consum. En nom seu s’han comès massa injustícies. El fracàs de la guerra contra el terror que Bush va llançar el 2001 i Obama va continuar així ho demostra. Trump és només l’última baula d’aquesta decadència que ara hereta Biden.

Superar-la requerirà un gran esforç col·lectiu, un consens polític que avui no existeix, la valentia de prendre decisions que cap dirigent no ha hagut de prendre des del final de la Segona Guerra Mundial, el coratge d’aportar solucions que no han de ser només occidentals perquè el nostre futur fa temps que no ens pertany.

Milions de persones desafortunades es pregunten si arribat el moment d’abandonar el seu present per garantir el seu futur podrien pujar a una pastera, saltar una tanca i dormir en un camp de refugiats. Podria vostè? Perquè així d’impossible és també el repte que afrontem els ciutadans del món lliure , els que no sabem el que és viure sota una autocràcia i ser pobres de debò, com aquells camperols xinesos que ara deixaran de ser-ho. - XavierMas de Xaxàs - lavanguardia.cat


« PREV
NEXT »

5 comentaris

  1. El artículo resulta interesante. Toca bien los palos, pero hay un punto que tu, por tu experiencia, te resultará también dudoso. No sabemos la totalidad de todos los hogares chinos tienen agua corriente, si todos tienen saneamiento o van a cagar como lo hacíamos nosotros hace cincuenta años, al campo, tampoco sabemos si arrastran con el futuro de la pensión asegurada, y afirmar que cada uno de los 1500 millones de obreros cobrarán 500 euros al mes es dudoso, dado que allí no hay pensiones contributivas y se trabaja como en Japón, hasta que te mueres; y no lo sabemos porque viven en una dictadura de consumismo-proletario mandado por un psudo tirano elegido "democraticamente" y donde la Fundación Dui Hua, una de las pocas que dice algo de allí, estima que China ejecutó a unas 12,000 personas en el año 2002, 6,500 personas en 2007 y aproximadamente 2,400 en 2013 y 2014, sin saber muchos datos más hasta el día de hoy, lo que nos da una idea del grado de verosimilitud de esa gran nación.

    Por otra parte es normal que China se haya hecho con el control del capitalismo, lo anormal sería que no lo hubiera hecho. Los chinos trabajan de 10 a 12 horas diarias los siete dias de la semana. No tienen vacaciones, salvo para el año nuevo (una semana). No hay convenios laborales y el que se queja es considerado un traidor a la causa.

    Por lo demás no tengo nada a decir. Europa está en decadencia y los EEUU purgarán estos cuatro años de Trumpo. Al tiempo.

    ResponSuprimeix
  2. Si, estaria d'acord amb tot el que diu Mas de Xaxàs, llevat de l'eliminació de la pobresa a la Xina, entre altres questions, perquè el concepte de pobresa que tenim aquí em temo que és molt diferent al que tenen a la Xina. Dit aixó, mentre els EUA van cap avall i no tenen controlada la pandèmia, els Xinesos ja estan en plena activitat i creixent, fixa't que estan promocionant Wuhan com a lloc de destinació turística, de convençuts que estan d'haver superat la pandèmia.

    ResponSuprimeix
  3. Correcte. Els conceptes són diferents.
    Aquí el quit de le la història.

    ResponSuprimeix
  4. Muy bien, eso ya lo sabemos todos, ¿que hacemos?. Culpamos a todo el mundo, pero todos compran productos chinos y si se ahorran unos euros les da igual que vengan por el trabajo de semi-esclavos. En Europa todos siguen elevando la deuda para mantenerse en la poltrona, para comprar votos y creen que se puede subir los impuestos en vez e generar más riqueza.
    La persecución a los que tienen iniciativa es tremenda por un aparato burocratizado e ineficaz que criminaliza a los productores. A los jóvenes se les dice que no tienen que trabajar, que son muy listos y muy majos y que seguiran asi, estamos en bancarrota técnica y los que debieran solucionarla la recrudecen, porque son cobardes para mostrar la cruda realidad a las personas. Solo tienes que mirar este país debemos 1.308.439 millones de euros, cada españolito debemos 27.839 euros, (no hace falta tener un Master en economía para hacer estas cuentas) y subiendo, aquí se cuenta los niños, los pensionistas, los funcionarios, todos. En vez de recortar gastos y dirigirlos a temas productivos como la Sanidad , Educación o demás nos los gastamos en orgias ideológicas estériles y estúpidas y a alguien se le ocurre decir que va a cortar algo de esto, le crucifican, directos hasta la gran "h....a.

    Un saludo.

    ResponSuprimeix
  5. y mas que nos endeudaremos con las ayudas de la pandemia. Mientras, los chinos están ya creciendo de nuevo.

    ResponSuprimeix