Hi ha actes que costa molt oblidar i més encara perdonar, un d'ells és l'assasinat d'Ernest Lluch. Lluch era una porta oberta al diàleg, i ho sabien els d'ETA, per aixó el varen matar. Els actes anunciant la seva definitiva dissolució no foren més que un paripé forçat, ni en l'ùltim moment varen tenir la dignitat i la decencia necessàries que haurien hagut de tenir per tancar una etapa fosca i volenta plena d'odi, demanant perdó a les víctimes. I a l'altra banda, una vegada més l'error, la intransigència, no va entendre que no habia vençut, mai hi ha vencedors en conflictes com aquest, tots són perdedors. Caldria recordar encara que amb bastant desproporció, que víctimes n'hi va haver als dos bándols, i les ferides ni molt menys s'han tancat.
Explicaba la seva filla Eulalia, que en acabar l'acte del video a la plaça de Constitució de Donosti al 1999, se li varen acostar uns quants i li varen dir: No et matem perquè hi ha treva, pero estàs a la llista..., i de fet hi estaba. 'Gritad más, mientras gritáis no matàis', els deia. Avui es compleixen 20 anys del seu assassinat.