El diari Le Figaro va publicar aquesta setmana una enquesta sobre joves francesos, on es posa de manifest que experimenten un sentiment de desolació i d’abandonament preocupant, encara que la seva creativitat i el seu compromís els ajuden a resistir. Dos de cada tres accepten el confinament que s’ha decretat al país, però troben a faltar les reunions de família (78%), les vetllades amb els amics (76%), les sortides a bars i restaurants (69%), la vida cultural (65%), la pràctica d’un esport (60%) l’anar a classe (59%) i la vida sentimental (45%). Les seves principals preocupacions són les dificultats per seguir els estudis a distància, la caiguda del seu poder adquisitiu, l’anul·lació d’activitats formatives, el deteriorament de la relació amb els amics, la pèrdua de llocs de treball, les ruptures amoroses i l’empitjorament de la relació familiar. L’angoixa generalitzada (85%) és que la pandèmia penalitzarà econòmicament el seu futur.
Resulta descoratjador comprovar com en el moment en què una generació afronta la seva autonomia, el món estigui immers en una crisi descomunal, que no només elimina perspectives, sinó que condiciona les seves llibertats. Serà interessant veure el grau de rebel·lió de la generació Covid quan la realitat es normalitzi. L’editorial del diari que va publicar l’enquesta conclou que llavors ens haurem d’alegrar de veure els joves reclamar el seu dret d’inventari i ajudar-los a buscar en els desenrunaments de l’antic món la llibertat de la qual els hem privat.
Camus, la joventut del qual va quedar marcada per la seva participació en la resistència francesa durant l’ocupació alemanya, proposava de rebel·lar-se davant les injustícia sobre una base moral sòlida. Tant de bo aquesta generació sigui capaç d’imposar altres valors, per aixecar un món més just i sostenible. I la seva indignació no sigui una excusa per llançar la tovallola, sinó l’estímul per posar altres bases a partir de les quals reconstruir la societat.
LA GENERACIÓ PERDUDA DE NENS
El Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) va advertir aquest dimecres davant una possible «generació perduda» de nens, a mesura que la Covid-19 amenaça de causar danys «irreversibles» en l’educació, la nutrició i el benestar d’infants de tot el món. En un informe publicat per l’organisme internacional en la vigília de la celebració del Dia Mundial dels Infants, l’Unicef alerta que la pandèmia tindrà cada vegada conseqüències més greus per als nens, que representen una de cada nou infeccions per Covid-19 registrades en el món, contagis, que d’altra banda, van en augment, ressenya.
Si bé els símptomes entre els nens contagiats continuen sent lleus, l’Unicef posa el focus en les repercussions a llarg termini sobre l’educació, la nutrició i el benestar de tota una generació de nens i joves, que poden canviar les seves vides. «Tot i que els infants poden emmalaltir i poden propagar la malaltia, això és només la punta de l’iceberg de la pandèmia», ha recordat la directora executiva de l’Unicef, Henrietta Fore.
Les interrupcions en els serveis bàsics i l’augment de les taxes de pobresa representen «l’amenaça més gran per als infants» i, com més temps persisteixi la crisi, «més profundes seran les seves conseqüències sobre l’educació, la salut, la nutrició i el benestar dels nens», segons Fore. «El futur de tota una generació està en perill», ha incidit Fore, que ha recordat que «els infants han d’estar sempre en primer lloc», per això ha demanat als governs, els aliats i el sector privat que «escoltin els menors i donin prioritat a les seves necessitats».
GENERACIÓ COVID - LA GENERACIÓ PERDUDA DE NENS - amb informació de elperiódico i la vanguardia. - Sabadell - 23.11.2020.
No me gustaría tener 20 años ahora. No sólo por el Covid, sino por los sistemas laborales. La posibilidad de trabajar sino querías estudiar era una salida digna y bien recibida por la sociedad. O estudias o trabajas...o las dos cosas, como muchos.
ResponEliminaHoy no existe esa posibilidad. No hay trabajo y hay a quien los estudios no se les da bien, pero si los oficios.
También yo encuentro a faltar estar con los nietos, y no poco, pero seguro que ellos también, a "los viejos" se les saca más tajada que a los padres.
En fin. Todo tristón. A ver si al menos el día nos levanta el ánimo
salut
Echo de menos los abrazos de los nietos más pequeños:.. no te acerques, no te acerques... Me duele en el alma, cuando viene hacia mi.
ResponEliminaMiquel, jo al Biel el veig per instagramm els seus pares entre setmana treballen i el cap de setmana no poden venir per què ara viuen a Sant Fost de Capcentelles. És el que hi ha.
ResponEliminaAy Car res, fíjate que el más pequeño de mis nietos, Biel, que tiene ahora 17 meses, ha visto a la familia siempre de lejos y con mascarilla. A nosotros a penas nos reconoce.
ResponElimina