DISPO, RETORN AL PASSAT


💭La idea no és nova: renunciar a la immediatesa de la fotografia digital i reivindicar el suposat encant d'haver d'esperar per veure les fotos que hem fet. No és nova perquè així va ser durant moltíssims anys quan treballar amb pel·lícula i portar els rodets a revelar a la botiga era l'habitual, i també perquè diverses aplicacions per al mòbil han intentat portar aquesta idea a les noves generacions.

Dispo, és una aplicació que, seguint el model de l'omnipresent Clubhouse, només permetia inicialment accedir amb invitació i que segons sembla ha sabut combinar nostàlgia i xarxa social amb bastant encert. Una inversió inicial amb uns quants zeros (4 milions de dòlars van aconseguir l'octubre passat en una ronda de finançament) i comptar entre els socis amb Alexis Ohanian -cofundador de Reddit- possiblement també hagin tingut molt a veure amb aquesta viralitat.

Segons expliquen els seus creadors, la idea és portar el concepte de les càmeres d'un sol ús (Dispo és per disposable camera) a l'smartphone. Ja no cal comprar una càmera cada vegada, és clar, però es manté aquesta màgia de l'espera: les fotos que es fan amb l'aplicació no es poden veure ni compartir fins al dia següent a les 9 del matí. La senzillesa és absoluta: amb l'aspecte d'una càmera d'un ús -hi ha desenes d'aplicacions que juguen al mateix, per cert- només hi ha una mena de disparador, un botó per activar o no el flaix i la possibilitat d'usar la càmera principal o de la frontal.

Descartat per tant que l'èxit estigui en la seva part fotogràfica, cal suposar que la gràcia de Dispo resideix en la seva funció com a xarxa social a l'hora de compartir aquests rodets. I en la presència per allà d'algunes estrelles d'Internet, influencers i famosets diversos, és clar.

El temps dirà si tenien raó i el futur d'Instagram passa per aquí o estem davant d'un altre d'aquests fenòmens dels quals pocs se'n recordaran en uns mesos. En el fons és una banalitat més, i en certa manera estùpida, el fals carret i l'inùtil espera de 24 hores esperan els fals revelat, no tenen cap sentit, almenys per els que no som nadius digitals. Aquestes fotos actuals es perdran con llàgrimes de pluja un dia d'aquests, mentre les velles fotografies es conservaran anys i anys en caixes de sabates.

Comparteix:  

Comentaris

  1. No creo que volver al pasado, me consuele, porque es imposible. Galopamos con las nuevas tecnologías en todos los campos, no nos podemos quedar atrás. Sí que, reconozco ,que de vez en cuando abro esa caja, para ver en papel la risa de mi madre bailando sevillanas, la seriedad de mi padre, la sonrisa de mis hijos, pero no tardo en cerrarla por el dolor que me provoca .Es mi mujer.la que siempre me da la orden de cerrarla y el consejo de mirar adelante.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. si, ese es el problema, miras fotos antiguas y muchos seres queridos ya no están, y otras fotos que mejor no haberlas guardado. Yo tengo fotos de cuando mis padres se casaron, el iba con sombrero y mi madre con una pamela, y me gusta verla de vez en cuando. Dime nostálgico.

      Saludos

      Suprimeix
  2. A partir del 21 de junio, Google ya no guardará gratuitamente tus fotos en ese apartado que dice fotos, y que te las almacena. Pasarán a ocupar espacio en tu movil, de tal manera que se llenará y lo tendrás que vaciar, o bien tendrás que pagar una cuota anual para poder ir poniendo fotos sin que se te coman gigas de tu movil.
    Otra manera de sacar pasta.

    ResponSuprimeix
  3. Jo, de fotos al mòbil en tinc molt poques, vaig encara amb la màquina de retratar. No m'afecta, però si a molta gent que de fet penja al mòbil la seva vida diaria en fotos.

    Salut

    ResponSuprimeix
  4. Caminando por la amplia avenida de la estupidez comunitaria se llegan a estos sitios. Un saludo.

    ResponSuprimeix
  5. Mejor y más sucinto no se puede definir.


    Salud

    ResponSuprimeix

Publica un comentari