💭La idea no és nova: renunciar a la immediatesa de la fotografia digital i reivindicar el suposat encant d'haver d'esperar per veure les fotos que hem fet. No és nova perquè així va ser durant moltíssims anys quan treballar amb pel·lícula i portar els rodets a revelar a la botiga era l'habitual, i també perquè diverses aplicacions per al mòbil han intentat portar aquesta idea a les noves generacions.

Dispo, és una aplicació que, seguint el model de l'omnipresent Clubhouse, només permetia inicialment accedir amb invitació i que segons sembla ha sabut combinar nostàlgia i xarxa social amb bastant encert. Una inversió inicial amb uns quants zeros (4 milions de dòlars van aconseguir l'octubre passat en una ronda de finançament) i comptar entre els socis amb Alexis Ohanian -cofundador de Reddit- possiblement també hagin tingut molt a veure amb aquesta viralitat.

Segons expliquen els seus creadors, la idea és portar el concepte de les càmeres d'un sol ús (Dispo és per disposable camera) a l'smartphone. Ja no cal comprar una càmera cada vegada, és clar, però es manté aquesta màgia de l'espera: les fotos que es fan amb l'aplicació no es poden veure ni compartir fins al dia següent a les 9 del matí. La senzillesa és absoluta: amb l'aspecte d'una càmera d'un ús -hi ha desenes d'aplicacions que juguen al mateix, per cert- només hi ha una mena de disparador, un botó per activar o no el flaix i la possibilitat d'usar la càmera principal o de la frontal.

Descartat per tant que l'èxit estigui en la seva part fotogràfica, cal suposar que la gràcia de Dispo resideix en la seva funció com a xarxa social a l'hora de compartir aquests rodets. I en la presència per allà d'algunes estrelles d'Internet, influencers i famosets diversos, és clar.

El temps dirà si tenien raó i el futur d'Instagram passa per aquí o estem davant d'un altre d'aquests fenòmens dels quals pocs se'n recordaran en uns mesos. En el fons és una banalitat més, i en certa manera estùpida, el fals carret i l'inùtil espera de 24 hores esperan els fals revelat, no tenen cap sentit, almenys per els que no som nadius digitals. Aquestes fotos actuals es perdran con llàgrimes de pluja un dia d'aquests, mentre les velles fotografies es conservaran anys i anys en caixes de sabates.