💭Desconec per quina raó, a més d'assaltar botigues i emportar-se la seva mercaderia, els vàndals van decidir atacar al Palau de la Música. Un sac d'una obra va servir per nodrir de projectils a aquella banda de bretols, que van causar serioses destrosses, mentre els espectadors que sortien del concert es refugiaven a l'interior de Palau fins que la violència va desistir. Els integristes islàmics també destrueixen tota mena de monuments sense miraments.

L'endemà, un home, un sol home armat únicament amb una senyera, els va impedir el pas per evitar que tornessin a atacar al Palau. "El Palau de la Música no es toca" els va dir, i els va demanar que marxessin. El grup va optar per fer-li cas i va donar mitja volta per dirigir-se en direcció a la Via Laietana. Una actitud ferma que contrasta amb la tebior de l'entorn independentista en condemnar els fets. Com diu Màrius Carol en el seu article d'avui, segurament té raó Antoni Puigverd quan assenyala que l'independentisme i l'esquerra alternativa s'han pujat a aquest corrent moralista que entén la ràbia dels joves i la justifica per la injustícia de la societat. Un corrent benpensant que no proposa res i que ho accepta tot. I que a la fi acaba per acusar la policia de males pràctiques, mentre xiula davant un brutal assalt a una comissaria dels Mossos de Vic o a la seu d'El Periódico. I fins i tot davant la pedregada del Palau de la Música, que per al nacionalisme català és més que un auditori. És possible que no vulguin violentar la CUP quan necessiten del seu suport per formar govern, i aquest és el seu enèsim error. Es diu que en política hi ha amics, coneguts, saludats i companys de partit i es podria afegir, i a més la CUP, que l'hi ho preguntin a Artur Mas, que el els posarà al corrent. 

Mentre, en aquesta olla de grills de la política catalana, Manuel Valls va i diu que el que cal és un govern de concentració liderat per un Draghi Català. S'estarà oferint el poca-solta?