I TOTS TAN CONTENTS

💭El 40è aniversari de l'intent de cop d'el 23-F es va commemorar aquest dimarts al Congrés en un acte breu, amb l'assistència de representants de tots els poders de l'Estat, però amb moltes absències. Entre aquestes absències es va notar la que qui va ser el major protagonista del 23-F, el rei Joan Carles, que va abandonar Espanya fa set mesos per instal·lar-se a Abu Dhabi. En el seu discurs, el rei Felip VI va recordar el paper exercit fa 40 anys pel seu pare, de qui va dir que «va assumir com a cap de l'Estat la seva responsabilitat i el seu compromís amb la Constitució» i que «la seva fermesa i autoritat van ser determinants per al triomf de la democràcia ». Felip VI va aprofitar per assenyalar que el seu compromís amb la Constitució és «més ferma i forta que mai» i per reafirmar a la Corona com una institució que integri i cohesioni.
Mentre els partits que han gestionat el sistema polític que va tenir el seu origen en la Transició, PSOE i PP, no estiguin disposats a reformar la llei de secrets oficials de 1968 i permetre que es tingui accés a tota la documentació relativa a l'23F, celebrar actes com el que ha tingut lloc aquest dimarts passat resulta contraproduent. La monarquia espanyola té un problema de credibilitat. L'origen d'el problema està en l'executòria del rei Joan Carles durant el seu regnat. La credibilitat de la institució no ha estat assaltada des de fora, sinó que ha estat torpedinada des de dins. Ha estat la pròpia Casa Reial, amb Felipe VI a l'capdavant de la mateixa, la qual va emetre un comunicat el dia en què va entrar en vigor el primer decret d'estat d'alarma, en el qual va aixecar sospites sobre la conducta del seu pare. Ningú a Espanya ha posat en qüestió l'honorabilitat del senyor Joan Carles amb la intensitat amb què ho ha fet el seu fill. El comunicat de la Casa Reial sobre les operacions financeres del rei emèrit és l'equivalent de l'anunci de la posada en venda de Gènova 13 per part de Pablo Casado. És la confessió d'una trajectòria marcada per la corrupció.

En aquest context, no deixa de ser curiós que el Rei Felip VI parli per primera vegada del seu senyor pare, i parli bé d'ell i no ho hagi fet abans en que li tocava fer-ho. De totes maneres la cirereta a la notícia de la celebració de dimarts, la va posar el Gran Wyoming en el seu comentari: Aquella nit del 23-F, tots estaven contents i agraïts per la gestió del rei Joan Carles I, fins i tot la Reina Sofia, que almenys sabia per una nit en quin llit havia dormit el seu marit. I tots tan contents, només faltava Ortega Cano cantant allò de: Estamos tan a gustito.
Comparteix:  

Comentaris

  1. Celebrar un cop d'estat ja resulta cridaner ... mes cridaner encara que una institució feudal parli de defensar la democràcia ... vivim en un món contradictori

    ResponSuprimeix
  2. En aquest cas jo crec que ho celebren perqué a partir d'aquest fallit cop d'Estat varen començar a retallar-nos part dels drets aconseguits en la votació del 78, aquest règim tan denostat pels procesistes, que encara no s'han adonar que aquest no és el problema, sino el 23-F i les seves consequencies.
    Aqui t'ho expliquen fil per randa:file:///C:/Users/usuario/Downloads/Dialnet-ElGolpeDeEstadoDeLaTransicion-793254.pdf

    ResponSuprimeix
  3. No me ha gustado el discurso y la monarquía se está liquidando ella sola sin necesidad de ayuda alguna, en ocasiones la he defendido por ser el régimen democrático aceptado en la Constitución pero ya he cambiado de postura y espero que tenga los días contados. No creo que rectificar ante la evidencia sea nada negativo, más bien lo contrario.

    Querido Francesc, no se ha celebrado nada, hay una sustancial diferencia entre 'celebrar y 'conmemorar' y pido disculpas por significar tal perogrullada.

    Salud.

    ResponSuprimeix
  4. Ya, pero en general los medios hablan de celebrar o celebración, no conmemorar o conmemoración, aunque en el fondo lo celebran, el golpe les fué de cine a todos, menos a los ciudadanos.

    ResponSuprimeix
  5. Lo curioso del asunto, es que los que hoy reniegan del "régimen del 78", aquella noche pusieron pies en polvorosa, y cruzaron la frontera con Francia despavoridos.

    Ya sabes aquello de "tranquilo Jordi, tranquilo". Pues parece que no había mucha tranquilidad

    Las Capitanías de Puerto de Cataluña, aquella noche hicieron una veintena de salidas con sus medios, para remolcar yates, que en su huida a lo loco, se habían quedado sin combustible.

    La verdad es poliédrica, Francesc. En el 23-F no comenzó el recorte de libertades, eso lo empezó Felipe González y su manera cesárea de entender la democracia. Después su obra la continuó Aznar, y la remató Rajoy.

    Y no busquemos teorías de la conspiración, el general Armada fue el planificador de todo el asunto, y "la autoridad competente, militar, por supuesto".

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si, sembla que Armada era el factotum, i el rei de connivent.

      Suprimeix
  6. Para acabar de entender aquel "carajal", recomiendo leer "Anatomia de un Instante, de Javier Cercas. Es lo mas cerca que nos quedaremos de la verdad hasta que se desclasifique el sumario del 23-F.

    ResponSuprimeix
  7. Si, ja me l'han recomanat, Gràcies.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari