💭La síndrome de Sherwood és un concepte d'estratègia policial creat per David Piqué quan era comissari general de coordinació territorial dels Mossos d'Esquadra. Aquest concepte es va desenvolupar a la seva tesina pel "Màster en Políticas Públicas de Seguridad" de la Universitat Oberta de Catalunya. El nom, donat pel mateix autor, s'explica com la metàfora amb la llegenda de Robin Hood, i el problema que l'heroi i el seu grup eren els qui decidien qui era ric i mereixia ser robat. L'estudi analitza el moviment ocupa a Barcelona durant els anys 90 i 2000, i més concretament els ocupes del barri de Gràcia i les estratègies policials aplicables, segons una òptica bèl·lica i de combat, amb referències a tàctiques i teòrics militars clàssics. 

El text va ser polèmic quan es va fer públic, ja que semblava anticipar respostes policials de dubtosa legalitat fetes pels mossos d'esquadra. Aquesta doctrina, batejada com a "model Miyamoto Musashi" al text, proposa permetre excessos i provocacions als manifestants per tal de poder convertir la manifestació o protesta en més violenta. També proposa fer detencions poc justificades i batudes preventives abans de les protestes per violentar l'estat d'ànim i aconseguir el que el text anomena "una batalla campal". El text també proposa que la policia no actuï en un primer moment per tal que "els danys produïts siguin socialment inacceptables" i que l'actuació policial es faci directament contra els manifestants sense donar temps a la fugida i es provoqui l'enfrontament físic. Així es provoquen, segons el text, "víctimes innocents" i es fa que els manifestants que hagin defugit l'enfrontament acabin trobant-se agents que els dispersaran amb violència exagerada i detencions massives.

Per acabar, la tesina fa una proposta per posar fi al moviment ocupa al barri de Gràcia, que se centra en la creació d'una opinió pública desfavorable, un canvi normatiu on es criminalitzi l'ocupació d'habitatge alhora que es potencia l'habitatge social i, finalment, actuacions policials concretes contra els qui defineix com a "irreductibles" i "líders" imputant-los delictes comuns.


Gracies per l'enllaç, Maria Trinidad Vilchez.