A LES BARRICADES

💭L'espectacle de veure els carrers que tornen a cremar, en aquesta Barcelona que ja sabem és terreny adobat per a barricades, no contribueix a pensar que puguem reconstruir el país després de la pandèmia. Sobretot quan dirigents de la CUP, la cinquena força al Parlament, no només celebren la brutal batalla contra la comissaria de Vic, sinó que volen entrar al Govern català per convertir els Mossos en una mena d’oenagé per ajudar les velletes a travessar els passos de vianants i els de Juntsxcat es posicionen al seu costat per motius merament d'oportunisme polític, va de miserable a miserable i de mesquí a mesquí. Roì 'ùltim.

Ja sé que la política es basa en gestos i l'independentisme és expert en gesticular i fer bufar coloms. Però que la primera reunió d’ERC després de les eleccions hagi estat amb la CUP resulta si més no singular, sobretot mentre cremen els carrers del centre. El comunicat final de la trobada no va més enllà de celebrar la victòria independentista a les eleccions i subratllar la necessitat que el nou Consell Executiu giri a l’esquerra. Però a la reunió, els cupaires van criticar el model d’ordre públic, van exigir la dimissió del conseller Miquel Sàmper i la dissolució de la Brimo. Model d’ordre públic? El que no pot ser en cap cas és un model per al desordre públic. De fet el que hauria de canviar no és el model d'ordre públic dels mossos, sinó el model de comportament dels cupaires. Quina xacra, Oh my god! pura brossa política és el que són, detritus no reciclables que contaminen massa. Menys mal que no entraran al Govern, ni ara ni mai. - Espero no haver-me d'empassar aquestes paraules -, clar que si toquen poder a veure com es comporten, a lo millor ho entenen que estàn dins l'esfera del poder, cosa que els de Podem encara no ha entés ni comprés. L'alcaldesa Colau els podria donat unes quantes lliçons de com comportar-se a la que es toca poder.

Els carrers cremen per l’empresonament de Pablo Hasél, que ha acumulat cinc causes penals i quatre condemnes, dues de les quals per agressions físiques, una contra un periodista. La pena no hauria de ser de presó, però tenim un problema si considerem que és una icona de la llibertat d’expressió qui incita a l’odi. Hasél és l'excusa, el ximple útil utilitzat per uns i altres que ni tan sols debien saber qui era fa quinze dies, i no són els dels aldarulls joves preocupats per la crisi o el seu incert futur, (aquests, que n'hi ha), tenen futur i sino, es manifesten pacíficament, mentre, els que cremen contenidors són una altra mena de jovent, radical, que crema contenidors o motos per protestar per la condemna a Pablo Hasél, per el Barça quan guanyaba algún títol, o pel que sigui, qualsevol celebració acaba amb aquests vandals cremant-ho tot. I la CUP atiant-los, Arran n'ès una bona mostra d'aquesta manera salvatge de protestar. Ho deia Warhol, en el futur, qualsevol imbècil tindrà els seus cinc minuts de gloria, d'incerta gloria. Contra aquest mal de cap no s'hi valen aspirines ni paracetamol.