💭Com a tants nens, uns Reis em van portar la capsa de Magia Borrás, empresa catalaníssima fundada per Agapito Borrás a Mataró cap allà el 1894. Encara recordo amb emoció la vareta màgica, un bastonet que tant servia per donar credibilitat als trucs de la sobretaula del 6 de gener com per buidar la conca ocular de germans, cosines i veïns díscols. La capsa de Magia Borrás va ser –i continua sent– un gran regal perquè el més matusser aconseguia emular els mags de la tele i el simpàtic programa Manos mágicas , amb un doblatge espantós, que no impedia de covar el somni de partir la sogra en dos amb un xerrac sense fer-li mal, entre els aplaudiments i les aclamacions de tota la família.
Quants trilers de la Rambla no van sentir el crit de la vocació amb la capsa de Magia Borrás! I els mags de les finances? Que potser Helenio Herrera, també anomenat H.H., no era el mag de les banquetes?. El món de la màgia ha reaparegut en aquesta campanya gràcies a Laura Borràs. La cap de cartell de Junts té una proposta que m’ha recordat aquella vareta de Màgia Borrás: reactivar la DUI i convertir Catalunya en un nou Estat d’Europa o fins i tot de la UE per poc que desempolseguem els màgics informes del molt imparcial Consell Assessor per a la Transició Nacional, presidit per l’eminent jurista Viver Pi-Sunyer i que tants trucs oferien (el meu favorit era aquell informe que deia que la UE podia admetre Catalunya sense problema i sense cues encara que es declarés independent sense més). Reactivar la DUI aquesta legislatura és una idea original, que entronca amb l’essència de la capsa de Magia Borrás: il·lusionar el públic, hipnotitzar-lo, fer-li passar bou per bèstia grossa i esperar l’aplaudiment i, sobretot, el vot.
Tot mag necessita un públic –altrament, podria semblar carallot– i Laura Borràs té el seu, aficionat a l’il·lusionisme i conscient a hores d’ara –dic jo– que els trucs de màgia són poca cosa més que jocs. Alguna cosa queda per trencar i desprestigiar a Catalunya, i posats a muntar sidrals a Espanya –bé, ara ni cas– , què millor que treure’s una altra DUI del barret?
Algú dirà que el truc està molt vist i no té misteri. Ximpleries. L’il·lusionisme és allò que, com les fake news o el victimisme, permet endolcir la realitat. Esclar que la funció pot acabar com les sessions de màgia del dia de Reis: entre badalls. Una llauna. I ridícul. - Joaquin Luna.
La Consellera en funcions Meritxell Borras, cal recordar que va ser de les primeres en signar a favor del Manifest Koiné, i no acabo d'entendre perquè parla d'aquesta manera que parla, sembla que Rufianegi amb el seu rintintin, i certament, viu en un altre món, el món màgic d'Oz. Com la resta de polítics en campanya, parla de tot menys del que hauria de parlar, dels problemes que afecten a la ciutadania, però com aquesta ciutadania a ella i als altres els importa un rave, van a la seva, amb un discurs tranuïtat, fora de temps i lloc que no desperta cap interès als presumptes votants, per ranci i forassenyat.
.png "English"){kind=small}
5 Comentaris
Es igual que saque de la chistera,un conejo que una paloma,les da igual a sus seguidores.La realidad es que el sistema que crearon desde hace años,a partir del abuelo Pujol,continúa en todas las esferas de poder en Cataluña,a nivel de ayuntamientos,enseñanza...Y eso es lo que cuenta.Los sistemas políticos,económicos,son difíciles de eliminar,porque de ellos dependen puestos de trabajo,cargos,prebendas...Ya te digo,todo sigue igual.
ResponEliminaCiudadanos ganaron las elecciones la vez pasada,pero detrás no había ninguna realidad socio-economica de país,ni ayuntamientos,ni universidades,ni nada de nada.
Cambiar el sistema imperante,es cosa de muchos años,que creo imposible.
Son las 300 familias de las que habla siempre Miquel, pero el PSc en cierto modo es parte de estas familias, además esto sucede no sólo en Catalunya, en España es más o menos lo mismo. o que no puede ser es que esta señora prometa acciones que sabe perfectamente que no podrá cumplir, y ya basta de engañar a sus votantes una vez más. Además el tono de voz que emplea, francamente me molesta, máxime viniendo de una indigente mental.
ResponEliminaNo crec que els mes de dos milions dels partidaris de l'independència de Catalunya siguin uns babaus que es deixen enganyar una i altra vegada. Tots sabem quina és la força del estat, de la policia, del exèrcit, del poder judicial, dels mitjans de comunicació, de la banca, de les grans empreses del ibex, etc, etc .....i de les minvades forces del catalanisme, una conciencia col·lectiva i una maltractada llengua .... podríem dir que és molt difícil. Però no imposible. Ha estat posible a Escocia i a Quebec, perquè no aquí?
ResponEliminaEn teoría no, pero a la práctica és un votant molt fidel, encara que semblaria més raonable que el seu vpt anès a ERC o Pdcat. Ja es veurà.
ResponEliminaLo dice Millet, FRANCESC.
ResponEliminaEl problema es el de siempre, la bendita soberbia que lleva encima.
Salut