CHARLATANS 3.2.21

💭Quan era un infant, la fira de primavera i la d'hivern a Sabadell, la feien al carrer de Vilarrùbies, on hi havien les parades, mentre que les atraccions s'ubicaven a la plaça del Taulí. Més o menys a mig carrer, a les cantonades s'hi posaven els "charlatans". En aquells temps eren charlatans, suposo que ara deuen ser xarlatans, o xerraires. De Charlatans n'hi havien uns quants, però un em tenia fascinat. Era de Terrassa, de mitjana edat, grassonet, lleugerament alopècic i de cabells arrissats, un xic de sobrepès i galtes vermelles que presagiaven infart a curt termini o excés d'espirituosos. 

Segons explicava havia guanyat un premi a Madrid com el millor "charlatàn" d'Espanya, premi, que consistia en un diploma i mil pessetes. Sempre que ho explicava feia la brometa que amb les mil pessetes havia tapat forats, i el diploma encara el tenia ple de pols damunt d'un armari a casa seva. Aquest "charlatan" venia fulles d'afaitar de la marca "Palmera", però el sistema de venda era curiós. 

Ell anava explicant les virtuts de les fulles d'afaitar de la marca "Palmera" mentre feia un dibuix amb guixos de colors, que sortejava entre els compradors. Però l'oferta d'un paquet de fulles "Palmera" que suposem costaven 10 pessetes, s'ampliava normalment amb una pinta per a calbs (feia la brometa de usar-la al reves), una pastilla de sabó i al primer que comprés, li regalava el dibuix: I ni deu, ni nou, ni vuit, ni set, ni sis: després de més d'un quart d'hora de xerrameca les acabava venent per cinc pessetes, les fulles d'afaitar, la pinta i el sabó, quant els mateixos productes comprats a qualsevol "adrogueria" que ja es deia en aquells temps, devien costar com a molt, una o dues pessetes. 

Aixó és la campanya electoral, més la pre-campanya permanent en la que estem. La diferencia rau en que abans teníem uns "charlatans" que com el de Terrassa en sabien un munt, i ara ni tan sols aixó. Almenys abans ens prenien el pel amb estil i poca despessa per a la nostra butxaca, mentre que els charlatans actuals ens el prenen descaradament i amb un cost elevat, i a més ho fan un discurs ranci, tranuïtat, apel·lant a una épica que fa temps ja ha desaparegut.

Sempre recordarè el dia que que es va proclamar la República de Schrodinger, hi havia molta gent a l'Arc de Triomf i les cámeres de TV3 (la seva) ho retransmetien en directe. En un moment donat varen enfocar a una senyora rossa d'uns quaranta anys, duia una bandera catalana i una foto del seu pare, i en aquell moment la dona va dir: Florenci (referint-se al seu pare) ja la tens aquí...

Sort que en Florenci ja havia traspassat, per què si no es torna a defuncionar de l'ensurt en veure que de República res de res, tot plegat vuit segons. I va la Sra. Borrás i encara té la barra de tornar a dir que si guanyen activaran la DUI, ves que no es refereixi a activar el DIU... Ja li ho va dir el Sr.Illa, "Això, Laura, no t'ho creus ni tu"

MAGIA BORRÁS, I ARA UNA DUI! 3.2.21

 

💭Com a tants nens, uns Reis em van portar la capsa de Magia Borrás, empresa catalaníssima fundada per Agapito Borrás a Mataró cap allà el 1894. Encara recordo amb emoció la vareta màgica, un bastonet que tant servia per donar credibilitat als trucs de la sobretaula del 6 de gener com per buidar la conca ocular de germans, cosines i veïns díscols. La capsa de Magia Borrás va ser –i continua sent– un gran regal perquè el més matusser aconseguia emular els mags de la tele i el simpàtic programa Manos mágicas , amb un doblatge espantós, que no impedia de covar el somni de partir la sogra en dos amb un xerrac sense fer-li mal, entre els aplaudiments i les aclamacions de tota la família.

Quants trilers de la Rambla no van sentir el crit de la vocació amb la capsa de Magia Borrás! I els mags de les finances? Que potser Helenio Herrera, també anomenat H.H., no era el mag de les banquetes?. El món de la màgia ha reaparegut en aquesta campanya gràcies a Laura Borràs. La cap de cartell de Junts té una proposta que m’ha recordat aquella vareta de Màgia Borrás: reactivar la DUI i convertir Catalunya en un nou Estat d’Europa o fins i tot de la UE per poc que desempolseguem els màgics informes del molt imparcial Consell Assessor per a la Transició Nacional, presidit per l’eminent jurista Viver Pi-Sunyer i que tants trucs oferien (el meu favorit era aquell informe que deia que la UE podia admetre Catalunya sense problema i sense cues encara que es declarés independent sense més). Reactivar la DUI aquesta legislatura és una idea original, que entronca amb l’essència de la capsa de Magia Borrás: il·lusionar el públic, hipnotitzar-lo, fer-li passar bou per bèstia grossa i esperar l’aplaudiment i, sobretot, el vot.

Tot mag necessita un públic –altrament, podria semblar carallot– i Laura Borràs té el seu, aficionat a l’il·lusionisme i conscient a hores d’ara –dic jo– que els trucs de màgia són poca cosa més que jocs. Alguna cosa queda per trencar i despres­tigiar a Catalunya, i posats a muntar sidrals a Espanya –bé, ara ni cas– , què millor que treure’s una altra DUI del barret?

Algú dirà que el truc està molt vist i no té misteri. Ximpleries. L’il·lusionisme és allò que, com les fake news o el victimisme, permet endolcir la realitat. Esclar que la funció pot acabar com les sessions de màgia del dia de Reis: entre badalls. Una llauna. I ridícul. - Joaquin Luna.

La Consellera en funcions Meritxell Borras, cal recordar que va ser de les primeres en signar a favor del Manifest Koiné, i no acabo d'entendre perquè parla d'aquesta manera que parla, sembla que Rufianegi amb el seu rintintin, i certament, viu en un altre món, el món màgic d'Oz. Com la resta de polítics en campanya, parla de tot menys del que hauria de parlar, dels problemes que afecten a la ciutadania, però com aquesta ciutadania a ella i als altres els importa un rave, van a la seva, amb un discurs tranuïtat, fora de temps i lloc que no desperta cap interès als presumptes votants, per ranci i forassenyat.