PATERNALISME IMPÚDIC

💭Avalar el ressentiment des del confort, és empènyer els joves al nihilisme - Antoni Puigverd

La ràbia dels joves. Un gran corrent d’opinió (nacionalista català, esquerra alternativa) ha emmarcat les batalles campals d’aquests dies. Estaríem davant d’una explosió perfectament comprensible de malestar juvenil. Un nou 68. Un foc necessari que ha de purificar aquesta societat injusta i indiferent que deixa els joves sense futur. Aquest corrent moralista sotmet a un recelós escrutini crític els Mossos que han intentat evitar que els joves irats destrueixin comerços, vitralls modernistes o mobiliari urbà. Es veu que, com passa amb la pluja o la sequera, la violència juvenil no es pot evitar. Hi ha qui creu que la violència és una catarsi necessària, un crit d’alerta que, sense els focs, ningú no es­coltaria.

Que diverses personalitats dels partits del Govern en funcions hagin comès la frivolitat d’afegir-se a aquest corrent de pensament fins al punt de qüestionar la policia del país, no sé si per afalagar la CUP o per pujar a l’onada moralista, demostra que l’infantilisme s’ha enquistat de manera gairebé irrecuperable entre els nostres principals dirigents.

Primer. De tant referir-se als joves en abstracte, ha passat desapercebuda una dada molt rellevant de les eleccions de l’altre dia: els joves dels barris més humils són votants de Vox, no pas defensors de Hasél (al qual no dedicaré ni una ratlla; la llei mordassa és un gran error democràtic, que s’esmenarà quan el Govern d’Espanya sigui fort, cosa que a aquest pas no passarà mai, perquè just quan la dreta està més desconcertada, Echenique i Colau s’estimen més l’aplaudiment volàtil dels joves irats que no pas consolidar la molt precària majoria governamental). Per descomptat, el nivell econòmic familiar no relativitza el problema juvenil, que és molt gros. Per això és tan perillós aproximar-s’hi amb paternalisme. Serveixi d’exemple el terrorisme de la Itàlia dels setanta, conseqüència de l’embut universitari d’aquells anys: molts joves accedien a la universitat, però no trobaven sortides a l’alçada dels seus títols. L’actual embut universitari no es desembossa amb adulació paternal, sinó amb solidaritat intergeneracional (això és: reduint el confort propi). Avalar el ressentiment és empènyer els joves al nihilisme.

Segon. Certament, el malestar juvenil és una gran ferida oberta. I respon a moltes causes. Algunes de fons: com el bloqueig del seu futur. D’altres de més anecdòtiques, com les repressions que ha imposat la pandèmia. Els joves han hagut de prescindir dels seus divertiments habituals: la beguda en colla, els festivals massius de música, les discoteques, la pàtria de la nit. Han hagut de quedar-se a casa a llegir, estudiar o escoltar música. Sort que han pogut fer esport! Llevat de la impossibilitat de classes presencials, no està escrit que les altres limitacions siguin tràgiques. Poden haver estat beneficioses: entrenen per a la dificultat i ajuden a distingir l’essencial de l’accessori.

Tercer. Qui realment s’interessa pel futur dels joves no adula la seva ràbia, sinó que els acompanya a l’estudi i a l’excel·lència. També impulsa reformes per facilitar l’accés a la formació adequada, al treball i a l’habitatge. Molts dels polítics, periodistes o sindicalistes que han aplaudit o justificat la violència han bloquejat durant dècades el desplegament d’un veritable ensenyament professional. Una reforma que tothom reclama però que mai no arriba. Se sap de fa anys que l’economia actual demana bons especialistes pro­fessionals (amb capacitat d’adaptació als canvis) i menys universitaris. ¿Com poden tenir la barra de comprendre la violència els mateixos que han empès els joves a l’embut universitari i a la falta de formació? Hi havia qui ­oferia pa i circ. Ara hi ha qui proposa alcohol i ràbia.

Comparteix:  

Comentaris

  1. els joves dels barris més humils són votants de Vox
    Sin duda ninguna, sólo hay que ver el listado de barrios y los números de votos. esto no es fake.

    Echenique i Colau s’estimen més l’aplaudiment volàtil dels joves irats que no pas consolidar la molt precària majoria governamental

    Este es el Trosky del triunvirato (revolución permanente) Los otros dos son Monedero (Marx, el ideólogo)) e Iglesias, (Stalin, el purgador).

    nihilisme = estado de desesperanza (Rusia de 1905)

    Se sap de fa anys que l’economia actual demana bons especialistes pro­fessionals...

    Y tanto, especialistas en energía solar; bio medicinas; bio cultivos; electricidad del automovil; energías eólicas; telefonías en red; reparaciones mecánicas de todo tipo; fontanerías; matricerías; servicios auxiliares... Y no todo son carreras

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. es una tema que no s'ha cuidat el dels joves, a ningú l'interessa, tenir ma d'obra barata sempre va bé a l'Estat i els que valen ja emigren. I és un error, un error greu i irreparable.

      Salut

      Suprimeix
  2. Yo no tengo talento ni estudios para hacer, como vosotros, una comparativa entre el estado de los jóvenes de hace un siglo con los de nuestros días, estableciendo sus posibilidades en una y otra sociedad 1920-2020, y luego un análisis también de los avances culturales, económicos y sociales (si estos han sido relevantes con respecto a las realidades sociales de su momento y a juicio de los estudiosos) de ese periodo 1920-2020.
    Y otra pregunta ¿cuales han sido los periodos históricos cuando los jóvenes no se han sentido airados?
    Termino con una reflexión: Ninguna autopsia sirve para revertir la muerte, aunque la necropsia de nuestra convivencia política puede brindarnos consejos útiles de cara al futuro. ¿O no hay futuro?

    Una magnífica entrada la tuya, cosa que tampoco es sorprendente, y que siempre ayuda a enterarnos de algo entre tanta confusión.

    Saludos.

    ResponSuprimeix
  3. Una aclaración, la entrada es de Antoni Puigverd, un buen analista además de imparcial, le odian y temen unos y otros, el no se casa con nadie.
    No necesariamente comulgo con lo que dice, estoy contigo en que los jóvenes siempre son y han sido eso jóvenes. Hay una frase que se repite generación tras generación: los jóvenes de hoy en dia no valen para nada.

    ResponSuprimeix
  4. Jo, hi ha una cosa que la tinc clara: si tingués 20 anys seria al carrer cada nit. Fa poc, han incendiat l'assentament d'immigrants de Huelva, però no hi havia contenidors ... no és noticia. La noticia és que un pobre policia armat de porra, pistola, casc, armilla .... està amoïnat front a quatre joves amb dues pedres. Tampoc tinc clar si moltes dels esvalotadors no siguin infiltrats policials o de la extrema dreta ... la situació és confusa i em sento incapaç de fer un diagnòstic

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tiene mucha razón, todos esos delincuentes son de VOX y policías que el día que libran van a tirarles los adoquines y las botellas a los compañeros -bueno quedamos en que son cuatro con dos piedras- por cierto que también es mala suerte que la única chavala a la que le jodieron el ojo era una buena persona que pasaba por allí, los demás todos fachas, policías, banqueros y esa gente de mal vivir.
      Sí, es una situación muy confusa y en la tele no se aprecia bien lo que ocurre en los establecimientos que destrozan, asaltan y roban porque son tomas preparadas por los servicios de inteligencia del MOSAD, rodadas en Prado del Rey -las del interior de supuestas sucursales bancarias en el Estudio 1 más concretamente-, mientras que la CIA también tiene sus infiltrados, los de la capucha negra son de la CIA, pero estoy con usted en la confusión, fíjese que Echenique les arenga a todos esos fascistas. A ver cuando llega ya la República a Cataluña y vuelven las corridas de toros como cuando la Segunda República, que ya se echa de menos la libertad.
      En fin, señor Adlert, que si usted no es capaz de hacer un diagnóstico no sé quien va a poder hacerlo.

      Suprimeix
    2. En fin, señor Adlert, que si usted no es capaz de hacer un diagnóstico no sé quien va a poder hacerlo.... Tu desde luego no, y deja tranquila a la gente, Adlert da su opinión, una opinión en la que ya admite dudas, y que es tan válida como cualquier otra, por supuesto más que la tuya porqué es honesta, lo que no quiere decir que sea acertada. ¡Ah! y esta opinión me la da a mi. Ok.

      Saludos

      Suprimeix
  5. Lo de Huelva ho vaig llegir, no interesa, són noticies de tercera pàgina. El diagnòstic és no hi ha diagnòstic possible, són coses que passen ara i han passat abans, i el pitjor es que hi ha massa interessos polítics pelm mig que ho compliquen tots encara més. De tot aquest 'maldito embrollo' els únics innocents i professionals han estat els mossos i la Guardia urbana.

    ResponSuprimeix
  6. Confundir los movimientos estudiantiles,juveniles o cualquier otro tipo,con el comportamiento de este tipo de personas,no tiene sentido.Roban,destroza,queman adrenalina,nada que ver con una
    manifestación democrática.No entiendo,que los políticos sean del signo que sea no se posesionen con claridad en contra de ellos.No son muchos,perfectamente localizables,sus técnicas son conocidas,las consecuencias de sus hechos son desproporcionadas,tanto en la economía,como en la moral de los mossos.La extrema derecha,por ahora,son jaleantes,de figuración y cánticos.En sus manifestaciones,los he visto agrupados hasta un lugar de Montjuic,dirigidos y escoltados por los mossos,sin representar ningún peligro.No quiero llamar extrema izquierda a los que queman los contenedores,porque son una mezcla de individuos,que sólo les une el hecho del destrozo y el enfrentamiento directo con la policía.No hay ideología,no son lo opuesto a la extrema derecha.Si lo fueran,los vería escoltados hasta otro lugar de Monjuic diferente,para realizar sus cánticos y discursos,como ocurre en la extrema derecha.

    ResponSuprimeix
  7. La gente de derechas suele ser más educada, no destruyen, sólo roban de otra manera más limpia, aunque roban más.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ahí le has dado, y si no que se lo pregunten a tantos de CiU, de JuntsxCat y tantos empresarios catalanes ¿verdad?

      Suprimeix
    2. No seas obsesivo, pierdes credibilidad. Hay que generalizar más y concretar menos, sobre todo lo que es obvio.

      Suprimeix
  8. La "Juventud Airada" ha existido siempre en cada generación.

    En mis tiempos ( 1.977 ), si yo volvía de una manifestación con un porrazo en la cabeza, mi madre me asestaba otro para que no volviera a meterme en líos.

    Me daba mas miedo mi madre que todo un pelotón de "grises" con media botella de Veterano en el cuerpo.

    Hoy día, si el "nene" vuelve de la manifestación con una brecha en la cabeza, los padres interponen una denuncia contra los Mossos por "brutalidad policial".

    Y así nos va.....

    ResponSuprimeix
  9. Aixi és, una vegada em varen cascar els grisos, pero la mare encara em va fotre més llenya. Has de correr més que ells em va dir.

    ResponSuprimeix

Publica un comentari