💭El nivell d'ansietat per veure si el que has escrit fa 10 minuts resisteix les últimes 'breaking news', comença a ser insuportable - Xavier Sardà. 

"En definitiva, mocions de censura que no prosperen. Un Parlament amb màgia Borràs perquè potser no hi ha Govern. Ciutadans que no sabem si arriben a Setmana Santa. Ignorem si a Madrid hi haurà eleccions, moció de censura o el sursum corda. A Castella i Lleó el PSOE demana l'atenció d'Arrimadas, que no sap/no contesta. Rumors de moció de censura a Andalusia, però Susana Díaz diu e no sap res, o sigui que potser sí. No sabem el que diran Rajoy i Aznar com a testimonis de Jehovà en el judici de la 'caixa b'. No sabem què li van dir a Messi a París, amb tant manyagueria i frases a l'oïda després del seu meravellós penal fallit. No sabem si provaran les vacunes xungues d'AstraZeneca amb les infantes per rematar la feina.

A aquest pas, els diaris ens donaran als periodistes una 'app' per actualitzar les nostres columnes en temps real. Qualsevol cosa per evitar el ridícul. El nivell d'ansietat per veure si el que has escrit fa 10 minuts resisteix les últimes 'breaking news' comença a ser insuportable. Crec que tot és culpa de les plataformes que et deixen veure una sèrie sencera d'una tirada. La sobredosi d'esquivaments de guió sense la vella dosificació setmanal està provocant una enorme angoixa al no poder anticipar el que passarà en els propers tres minuts.

L'escena de la diputada de Ciutadans a Múrcia que va formar part del comitè negociador per carregar-se el PP, pactant després el pas al PP, seria reservada sens dubte per la típica escena final de la primera temporada i no servida en el segon capítol. Fins i tot a 'House of Cards'. Si vostès també pateixen aquestes tribulacions, els recomano una altra sèrie els capítols són tan clàssics i previsibles com els culebrons. Els protagonistes aparenten discrepar i es barallen molt entre si. Hi ha infidelitats, insults, atacs, llibres que escriuen uns contra els altres, però a la fi sempre triomfa l'amor. La sèrie és tan 'casolanament' predictible que no fa ni falta que els digui el títol ni el canal on veure-la."

El principi de la navalla d'Ockham s'ha utilitzat en economia, en lingüística, en biologia i fins i tot en la música. Hauríem aplicar-lo a la política: "en igualtat de condicions, l'explicació més senzilla sol ser la més probable". En el fons no són més que guerres de poder i tot allò que hi ha d'allò meu. Tot aquest sarau són guerres de poder, és política..., i tot per seguir ocupant butaques amb les seves corresponents i generosos sous. Si!, li diuen política, però només és pura misèria ètica i moral.