💭L'era de la modernitat sòlida ha arribat a la seva fi. Per què sòlida? Perquè els sòlids, a diferència dels líquids, conserven la seva forma i persisteixen en el temps: duren. En canvi els líquids són informes i es transformen constantment: flueixen. Per això la metàfora de la liquiditat és l'adequada per a aprehendre la naturalesa de la fase actual de la modernitat. La dissolució dels sòlids és el tret permanent d'aquesta fase. Els sòlids que s'estan fonent en aquest moment, el moment de la modernitat líquida, són els vincles entre les eleccions individuals i les accions col·lectives. És el moment de la desregulació, de la flexibilització, de la liberalització de tots els mercats. No hi ha pautes estables ni predeterminades en aquesta versió privatitzada de la modernitat. I quan ho públic ja no existeix com a sòlid, el pes de la construcció de pautes i la responsabilitat de l'fracàs cauen total i fatalment sobre les espatlles de l'individu. L'adveniment de la modernitat líquida ha imposat a la condició humana canvis radicals que exigeixen repensar els vells conceptes que solien articular-la...
Aquest seria en línies generals el resum de la Modernitat líquida de Zygmunt Bauman, i en els temps actuals, estan de plena actualitat. El líquid es va ensenyorint de tot, així d'una societat líquida sorgia una política líquida i d'ella una governança igualment líquida. Un exemple clar és el que ha passat al nostre país les últimes hores. Des del matí de dimecres 10 a les 10 h. tot ha succeït a una velocitat de vertigen, producte de la liquiditat en la qual estem immersos en la política actual. José Luis Úriz Iglesias ho analitza en el seu article a Público.
QUO VADIS POLÍTICA?
"Primer el sorprenent anunci de la moció de censura presentada per Cs i PSOE contra el govern murcià presidit per PP. Al mateix temps s'obría la hipòtesi que fos un moviment de llarg abast, al què se sumarien altres a Castella-Lleó i probablement en la joia de la corona, Madrid. Tot semblava producte de la ment maquiavèl·lica d'un guru de la política actual, Iván Redondo, que des de la seva talaia de Moncloa teixeix i desteix al seu gust. A partir d'aquí els telèfons cremen al carrer Gènova, perquè això podria portar com a conseqüència la pèrdua gairebé absoluta del seu poder autonòmic, només amb l'excepció de Galícia on té majoria absoluta. Després de la desfeta a Catalunya i el desgast del Bárcenasgate, la decisió de la seva marxa de la seva icònica seu i els rumors de crisis internes, auguraven el qüestionament del lideratge de Pablo Casado. Algú en aquest moment, probablement l'altre guru en aquest cas de la dreta, Miguel Ángel Rodríguez, llançava el seu contraatac en forma de dimissió sorprenent d'Isabel Díaz Ayuso i per tant convocatòria de noves eleccions a Madrid per al proper 4 de Maig. Queda per als historiadors propers si va informar prèviament al seu líder.
La tàctica s'imposava a l'estratègia, els interessos partidistes als col·lectius. Mentrestant, a fora el virus es fregava les mans, sabent que mentre ens barallàvem entre nosaltres el trauríem del punt de mira. No importa la pandèmia, tampoc la crisi econòmica en què estem immersos, ni el patiment dels que la pateixen, dels que lluiten cos a cos contra ella, ni els sectors econòmics arrasats, o els milers de llocs de treball destruïts i en perill. Només càlculs electorals, màrqueting, estudis demoscòpics. No s'intueix ètica per als no creients, ni moral per als que sí que ho són, ni tan sols el mínim escrúpol a l'hora d'executar les seves ambicions.
En aquesta política líquida tot val i a les crisis sanitària i econòmica se li uneix una altra més profunda de valors. Hi ha teories d'estudi de comportament humà a través de l'expressió corporal. Així veure la cara d'Ayuso en una roda de premsa plena de mentides i manipulacions, no traslladava la més mínima emoció, tot i que sí s'endevinava en la breu xerrada que va mantenir amb els seus conseller allí presents abans de la mateixa. Semblava que els estava comunicant que tot el pla es posava en perill, per les mocions de censura presentades a corre-cuita per Més Madrid i PSOE. Més despropòsit afegit a el ja existent, que sumia a la ciutadania en un mar d'incertesa i perplexitat.
Hi haurà eleccions o es debatran les mocions? Els experts es posaven en moviment analitzant lleis, reglaments, traient conclusions diverses, en molts casos contradictòries. Tenia ganes de llançar-se en paracaigudes enmig del disbarat provocat i cridar amb enuig: així no senyors i senyores polítiques; així no!.
Enmig d'una terrible pandèmia i de crisis econòmiques no toca. El que s'ha de fer és buscar consensos per afrontar els propers mesos, especialment el pont de Sant Josep i Setmana Santa, agilitzar el procés de vacunació i atendre les demandes dels sanitaris, que mentre ells jugaven al Monopoly es trobaven de vaga en defensa dels seus drets, precisament a Madrid i Catalunya. Però no, Redondo i Rodríguez han decidit dedicar-se a aquesta baralla de galls i com a conseqüència ficar-nos a tots en ella.
Què passarà a partir d'ara? A l'hora d'escriure aquest article resulta arriscat aventurar res, tot i que fa olor de que sigui la justícia la que decideixi i ja se sap com està. Si accepta que la presentació de la mocions de censura prevalguin, amb el grau d'enuig de Cs (cal escoltar i llegir a Aguado o Garrido), el probable és que sortissin endavant. Fins i tot després de el moviment realitzat per Carmena sense necessitar els vots de Mas Madrid i Podem, ja que PSOE més Cs i els 4 de Carmena donen. Això podria permetre repetir la jugada de Múrcia i que el Aguado afligit d'avui, paradoxes de la destinació, fos el substitut d'una Ayuso per al desballestament. Després quedaria veure quines conseqüències tindrà per a l'Ajuntament d'Almeida. Ha estat patètic veure-li enxampat fora de joc coneixent el que estava passant literalment per la premsa.
A l'igual que li ha passat a qui sona com a més que probable successor d'una Casat en hores baixes, Núñez Feijóo, que casualment a aquesta hora es trobava reunit amb el ministre Ábalos aliè a terratrèmol, tal com s'ha observat per la cara posada davant la pregunta d'una periodista a la roda de premsa posterior. En el cas que s'imposés la celebració d'eleccions tot quedaria obert. Però avancem una hipòtesi, si el PSOE (Rodó-Sánchez) repeteix la jugada mestra de l'efecte Illa de Catalunya i posa com a cap de cartell a Margarita Robles, la ministra més valorada a hores d'ara, aquest "efecte Robles" podria donar la volta a les enquestes actuals. O com a mínim obligar Ayuso i el PP a haver de recórrer a VOX, probablement a un preu molt més alt, sense descartar la seva exigència d'entrada en el govern. Dóna la sensació que el que ha passat aquest matí del 10, ha provocat que un dels damnificats sigui Pablo Casado, menyspreat a Múrcia i probablement a Madrid. Potser els únics realment informats hagin estat Iván Redondo i MA. Rodríguez. Terrible però cert. Els que han convertit la política del nostre país en una baralla de galls en un pati de col·legi.
Nous temps s'obren en aquesta política líquida, tot i que potser l'anàlisi que val per avui deixi de ser útil a penes 24 h després"
I va encertar plenament José Luis Úriz, l'anàlisi ha caducat el mateix dia de la seva publicació, i s'ha capgirat la situació amb els tres trànsfugues de C,s a Múrcia i el contraatac amb uns altres trànsfugues de VOX. Això ahir divendres. Avui dissabte, ningú ho sap, ni els gurus del PP i PSOE. Això s'enfonsa en la misèria sòlida i no líquida. ¿Quo vadis política?
