CATALUNYA EN DECADÈNCIA



💭
Catalans, no ens falta sucre. No, per desgràcia es pot dir que estem entrant en la relliscosa pendent de la decadència. - Marc Murtra.

És difícil determinar quan un país entra en decadència, ja que els humans tenim tendència a prestar més atenció a les males notícies que a les bones, i sovint pensem que un país està decaient, encara que no sigui el cas. Així, es va dir que EUA estava en decadència en els vuitanta, quan el Japó suposadament anava a assumir el lideratge mundial, amb l'ascens de la Xina i amb la presidència de Trump. Però la realitat és que EUA és el bressol d'empreses tan transformadores com Netflix, Facebook, Amazon, Instagram, Apple i Airbnb, i acapara, any rere any, els premis Nobel. Confusions en aquest àmbit són freqüents: fins als grecs, en els seus anys més esplendorosos, amb Pèricles, Sòcrates i Fidias, recordaven el supòsit passat homèric amb el dubte de si eren dignes hereus dels seus avantpassats.

Però els falsos decadents no ens han de confondre. Hi ha societats que paren d'avançar i passen a donar voltes sobre si mateixes fins defallir. Per exemple, la família britànica d'aquest articulista es va despertar un dia en els anys setanta i va descobrir que ja no eren un imperi, Yoko Ono havia acabat amb els Beatles, fabricaven productes horribles, menjaven pastissos de ronyons i els seus governs eren incapaços de canviar la dinàmica existent. Estaven en decadència. Avui, a Catalunya, vist el que ha passat els últims temps, ¿es pot dir que els catalans som una societat en decadència, o simplement estem baixos de sucre?

Per desgràcia, es pot constatar que a Catalunya avui un acte polític és, massa sovint, una proclamació, una petició, una denúncia o una aspiració, però no una creació, una implementació o una transformació. Les exigències són verbals; els actes, tàctics, i hi ha una desconnexió entre el que es vol fer, se sap fer i es pot fer. Som una societat clarament dividida entre independentistes i no independentistes, ho vam poder constatar en el Pacte Antikomintern contra Illa i en la negativa d'Illa a governar amb ells. Administrativament es conviu amb un ànim d'inevitabilitat i es creu que tot depèn de forces galàctiques amb seu a Madrid. Massa líders recorren a velles fórmules fallides, estigmatitzen la llei, són ocotitos, banalitzen la llibertat d'expressió, infantilitzen el paper de la policia i abusen dels pleonasmes. Hi ha excés de condescendència amb les exigències més exagerades. Es promou, amb honrades excepcions, a qui no assumeix riscos, de manera que ¿què aspirant a polític en el seu sa judici assumiria un? Hi ha un gravíssim problema de legitimitat institucional; si critiquem implacablement a les nostres institucions sense tenir un reemplaçament consensuat, com governar? Hi ha dies que veient els carrers de Barcelona un recorda la cita de Shakespeare de "l'infern està buit i tots els dimonis són aquí".

Això és un fenomen recent: fa més de 20 anys existien grans consensos i capacitat de millora, així es va crear un bon sistema sanitari, es van transformar ciutats i hi va haver un llarg període de prosperitat. També és un fenomen local: la resta d'Espanya i Europa no estan tan dividits, paralitzats o submergits en interminables debats d'existencialisme angoixat.

No tot són males notícies, és clar. A Catalunya hi ha un sector emprenedor puixant, grans empreses, fundacions exemplars, professionals que brillen, alcaldes responsables, mig món vol visitar-nos durant les vacances, la classe mitjana aguanta i ningú està content amb l'estat de les coses. Amb això, no ens deprimamos: les decadències, a diferència de les desgràcies, mai són inevitables. Rebutgem la impotència, apartem als inoperants, ignorem als farsants, respectem a què fa coses, respaldemos a la policia, fomentem l'ordre i, per més sagrat, siguem seriosos. 

Sobre la decadència de Catalunya aqui teniu una altra visió.

Comparteix:  

Comentaris

  1. Dicen,que la antigua Motor Iberica,actual Nissan,se convertirá en una fábrica de baterías de litio para servir las necesidades de Europa,en contra del gobierno de Extremadura,que no dejará que se utilice su litio.
    La idea,no es de origen catalán,es del gobierno de Sanchez. Vamos bien.
    Mis bicis electricas,llevan baterías de litio,por su tamaño extrapolando a las necesidades de los coches eléctricos de Europa,Extremadura se queda sin tierra,que pena de rebote sin bellotas para criar cerdos ibéricos y por simple silogismo,sin jamón pata negra.La próxima burbuja económica,será por el uso abusivo de las energías limpias,al tiempo,como tu dices.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No es el Gobierno de Extremadura, es el alcalde de Cáceres el que se opone, y eso que es el PSoe.
      La culpa de todo es de los que teneos bicicleta eléctrica.


      Salut

      Suprimeix
  2. He leído esta entrada y el enlace que está al final.
    Cada cura tiene su responso.
    Yo, como monaguillo, o sea el que aguanta la vela como la aguantan ustedes, sólo se una cosa. Que mi madre cuando tenía un poco de dinero lo escondía en el lugar que ella creía más seguro de la casa.

    ¿Qué aprendí de aquello? que los bancos no se van porque si y se instalan en otra parte de la meseta porque les gusta la transhumancia. El dinero , mi dinero, tu dinero, su dinero, quiere seguridad. No quiere algaradas, golpes de república de ocho segundos, cortes diarios de calles, quemas de sus cajeros, cócteles Molotovs, peleas entre los mismos gobernantes en pleno Congreso. El dinero quiere que se le acoja, que cuando venga un representante máximo de la WW se le vaya a saludar, que haya amabilidad y sonrisa, mucha sonrisa...
    Al fin de cuentas, los chinos que son muy sabios, tienen un proverbio genial al respecto: Sino sabes sonreír, no pongas una tienda.
    La botiga més gran d´Europa ha tancat. De eso podemos estar seguros.
    salut

    ResponSuprimeix
  3. Que la Caixa cambie la sede no és que abandoni Catalunya, els clients continuen sent els mateixos ... tot continua igual, no mes és una operació política per fer pressió, perquè la gran burgesia catalana és espanyolista, i molt.
    No crec en aquesta decadència ... el que si és veritat és que estem en una gran crisis. Perquè una part (cada vegada mes gran) de catalans volen constituir-se en estat, i aquesta voluntat xoca amb l'estat espanyol. Però la crisi pot ser el preludi d'una gran ......... (reconec que no sé què posar aquí)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No, disiento, los clientes si continuan siendo los mismos, pero no sus depósitos. Detalle a tener en cuenta. Colas en Fraga, colas para abrir ctas ctes, y esas no han vuelto.
      las empresas del IBEX, siente en total catalanas, han marchado. La que no a Almería, la que no a Valencia, la que no a Zaragoza.
      Creo, y no deseo entrar en polémicas puesto que no vamos a cambiar de ideas, y la página no es la nuestra y esto no es más que un cambio de opiniones, que mientras nuestros líderes el ex-honorable, por ejemplo, (notése que no hablo de JC I, porque ese no es un lider nuestro), deposite su dinero en las Caimanes, Gibraltar, o Andorra, flaco favor le hacen a Catalunya.
      Y si, convengo que la gran mayoría catalana burguesa es españolista, ahí no tengo argumentos para rebatir, y esa gran mayoría es a la que se refería Millet (sóm quatre cents les families, i sempre sóm les mateixos).
      El estado español, el francés, el alemán, el italiano, o el americano, por decir los ¿más democráticos?, llevarían con mano de hierro, de hecho lo hacen, todo aquello que se salte la ley devengada por su Constitución: lease: Córcega, Alta Salecia, Venetto o Texas.
      salut

      Suprimeix
  4. No hi creus en la decadència, dius, doncs ves-te preparant, perquè patirem i lo de constituir-se en estat, va per llarg, per molt llarg. Tant de bo tinguessis raó.

    Salut

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Se sufrirá mucho, mucho. Los que vengan detrás habrán de pagar las deudas, estas siempre se cobran, ¿Cómo? pues se dependerá más de las decisiones de Europa. Habrá más flexibilidad laboral; se conocerá otra manera de trabajo y este no estará amparado por los sindicatos; los seguros pasarán a ser semiprivados y las pensiones serán de menos cuantía.
      esa es la herencia. Todo se paga. Todo.
      Un abrazo

      Suprimeix
  5. Constituirse en estado, es lo más fácil que hay. Mañana mismo, por video conferencia, todos los presidentes de comunidades, llegan al acuerdo de que en ahora en adelante en lugar de llamarnos comunidades, estados. Ya está ,mira que bien. Es cosa de dialogo y de repartir bien los "cuartos".Nada de aquel se lleva más que yo, no hay que ser egoístas.Fijaros que Alemania,Dinamarca,Austria,Holanda....Son Acreedores.España,Portugal,Italia,Francia...Deudores.Pero no pasa nada,todos dependen de un Banco Europeo,que controla. Ya pagaremos,lo que nos comemos de más.
    Pero aquí no, que si nosotros pagamos más,que si los andaluces son unos vagos y se lo gastan todo en toros y fútbol,chorradas,para cabrear al personal.
    Los independentistas, no tiene ni idea de cómo funciona la economia.

    ResponSuprimeix
  6. Coño. claro que los andaluces son vagos, van en bicicleta eléctrica. Bromas a parte. Mi suegro era tejedor, y en la fábrica en que estaba, el 60% de trabajadores eran andaluces, y la fábrica iba muy bien, o sea que igual el 40% trabajaba mucho o los que trabajaban eran los andaluces, expertos la mayoria en mas de un turno de trabajo.

    ResponSuprimeix
  7. Per valorar aquesta suposada decadència cal perspectiva, o sigui, distància, en el temps i en l'espai. Cosa que nosaltres no tenim.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A vegades es necessaria la intuició, i també la constatació, el PIB Català que era vers l'espanyol del 21 ha baixat aL 19, de fet, Madrid ja ens va superar al 2019. És el procès, amic!

      Suprimeix
  8. El PIB, crece más en la comunidad de Madrid que en Cataluña y no tiene playas ni Puerto, pero si la cosa sigue así no me extrañaría que harán un canal navegable que suba hasta la Meseta Central, que permitiera el baño.Lo tenemos negro en Cataluña

    ResponSuprimeix

Publica un comentari